Catalunya en Comú dona suport a la ILP d’Universitats per la rebaixa dels preus públics

Catalunya en Comú dona suport a la ILP d’Universitats per la rebaixa dels preus públics

31-01-2019
Taxes universitàries

Avui, dijous 31 de gener, s’ha presentat la Iniciativa Legislativa Popular d’Universitats per part de l’estudiantat amb el suport de la comunitat universitària de Catalunya. Aquesta iniciativa proposa una rebaixa del 30% dels preus públics de matrícula de la universitat de Catalunya durant els propers quatre anys, i del 50% posteriorment.

Des de Catalunya en Comú volem mostrar el nostre suport i adhesió a aquesta proposta que es troba totalment alineada amb el nostre ideari. Volem recordar que a l’anterior legislatura es va presentar l’esmena als pressupostos que finalment va esdevenir la rebaixa, acordada per tots els grups del Parlament, del 30% per als trams 1 i 2 de les Beques Equitat. Així doncs, aquesta rebaixa que es proposa per l’estudiantat aprofundeix en aquesta rebaixa que es va aprovar, i ens permet avançar cap a un horitzó de gratuïtat i democratització en l’accés.

També volem recordar que aquesta és una mesura històricament reclamada per l’estudiantat, tant pels sindicats d’estudiants com el moviment estudiantil assembleari i els òrgans de representació a les universitats i a la Generalitat, com el CEUCAT. La rebaixa ha estat reclamada per diverses universitats, en boca dels seus rectors, i aprovada en diversos claustres. A més, el propi Parlament de Catalunya ha aprovat mocions i resolucions que donaven suport a la rebaixa del 30% dels preus, després de l’augment del 66% efectuat el curs 2012-2013. Per tant, es tracta d’una reclamació amb amplíssim suport tant a la comunitat universitària com de les forces polítiques que representen a la majoria de la societat catalana.

Recentment, a Andalusia es va aprovar la bonificació del 99% de la primera matrícula universitària. Els rectors, a través de la CRUE, van expressar la seva simpatia amb aquesta mesura, i el PSOE, actual partit al govern, va mostrar la seva predisposició en estendre aquest model a tot l’Estat. Per tant, en un moment on la gratuïtat o quasi gratuïtat és el model majoritari en els països del nostre entorn europeu, no s’entendria que Catalunya es mantingués en una situació de marginalitat respecte la resta de l’Estat o de l’entorn europeu, discriminant al seu estudiantat i limitant la mobilitat internacional estudiantil.