Les ciutats han demostrat jugar un paper molt important en la resposta pública a la crisi provocada pel Covid-19. En l'àmbit de la resposta a l'emergència social, augmentant espai per al vianant per garantir la distància social, ajudant als sectors econòmics més castigats per la crisi (turisme, restauració, petit comerç, cultura...) i col·laborant amb les autoritats sanitàries en tot moment.

Avui han de seguir jugant un paper central en la reactivació econòmica de país i en l'atenció als col·lectius més vulnerables, de la mateixa manera que han de garantir la continuïtat de tots els serveis públics i en la mesura del possible activant inversions que garanteixin ocupació i activitat. El món és cada dia més urbà, i les ciutats s'han convertit en els motors econòmics més potents, de la mateixa manera que és on aterren els problemes socials i ambientals propis del nostre temps.

Cal tenir en compte dues dades molt significatives. Avui el percentatge municipal de despesa pública a Espanya no arriba al 15% del total, provocant una infrafinançament dels governs locals per poder exercir les seves competències. El segon és que el percentatge de deute públic dels governs locals no arriba al 2% del conjunt del deute de el sector públic a Espanya. Atenent al principi de subsidiarietat i a una concepció descentralitzada de l'Estat, és indiscutible que aquesta situació s’ha de revertir en el futur, i potser la pandèmia pugui ser l’oportunitat.

La modificació de l'article 135 de la Constitució i la Llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera és el marc jurídic que es va establir per a la sortida de la crisi del 2008. S'hi prioritza la devolució del deute i s'estableixen els límits de dèficit per al sector públic espanyol, però a més va retallar l'autonomia local amb la regla de despesa i la prohibició del dèficit pressupostari. Aquests dos elements impedeixen que els ajuntaments puguin dedicar els seus estalvis a la resposta a la crisi, i fins i tot que aquells amb una solvència financera reconeguda puguin endeutar-se a llarg termini per finançar inversions. És un sense sentit que no només limita en excés les capacitats dels governs locals, sinó que impedirà que les ciutats espanyoles i les grans àrees metropolitanes puguin desplegar tot el seu potencial per a una reactivació el més ràpida possible.

En aquest sentit, la proposta del Ministeri d'Hisenda de constituir un préstec a favor de l'Administració central pel total dels romanents de tresoreria municipals, més enllà de les últimes modificacions que puguin incorporar-se, té un error d'arrel: en lloc d'adaptar la llei, construeix tot un procediment per defugir-la. Si la voluntat de Govern és que els governs locals puguin mobilitzar els seus romanents per fer front a la crisi, és tan senzill com modificar la llei incorporant tants controls i autoritzacions com sigui necessari. Aquesta modificació provocarà dos efectes molt positius, el primer és disposar d'una quantitat molt important de recursos en mans del nivell de govern més proper al ciutadà. El segon és la recuperació de la plena autonomia local.

Per tot això Catalunya en Comú proposa els següents tres punts:

1. Rebutjar la proposta del Ministeri d'Hisenda en la qual es contempla la possibilitat que els governs locals prestin els seus romanents a l'administració de l'Estat.

2. Estudiar una modificació normativa que permeti recuperar l'autonomia local, que els municipis puguin gastar els romanents econòmics de cadascun i, en aquells casos que la situació financera ho permeti, pugui autoritzar-se la ampliació del deute per inversions.

3. N'hi hauria prou incorporar a la Llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera la següent disposició addicional:

"El que preveu l'apartat tercer de l'article 11 de la present Llei Orgànica també és aplicable als municipis. En tot cas es mantindran els límits d'endeutament que preveu l'article 53.2 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març i en la legislació concordant."