Catalunya en Comú mostra el seu compromís a favor dels drets LGTBI al món i exigeix més igualtat, més drets, més orgull i més ciutadania.

Aquest any 2019 commemorem els 50 anys de la revolta d’Stonewall. La matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York va irrompre al bar Stonewall Inn amb la intenció de tancar el local i d’arrestar tothom que hi havia dintre. Aquest bar, a banda de ser freqüentat per transsexuals, lesbianes, bisexuals i gais, era conegut per atreure persones racialitzades, migrades (especialment llatinoamericanes), persones sense sostre i marginades socials.

Aquella nit la ràbia per la brutal actuació policial va traslladar-se als carrers: centenars de persones van enfrontar-se a la policia, que va acabar replegant-se, incapaç de contenir la resposta de la gent .Aquells dies la comunitat LGTBI va fer un gran pas endavant del que ens sentim profundament agraidxs i orgullosxs: deixar de lluitar en associacions més o menys encobertes per defensar-se i reivindicar-se al carrer.

50 anys després som les mateixes persones que lluitem contra les agressions i els discursos de l’odi que pretenen deshumanitzar-nos. Contra el feixisme i contra l’LGTBI-fòbia, ni un pas enrere!

Des de Catalunya en Comú també reivindiquem el 28 de juny, Dia de l’Orgull LGTBI , com un dia imprescindible per a seguir alçant la veu davant l’augment d’agressions LGTBIfòbiques a casa nostra. L’Observatori contra la Homofòbia recull dades esfereïdores: cada 36 hores, una persona presenta una denúncia per haver estat víctima d’agressió per raons d’orientació o identitat sexual. Una societat acollidora i diversa com la nostra ha de donar una resposta immediata a aquests fets i, per fer-ho, s’ha de desenvolupar urgentment la Llei catalana 11/2014, per a l’erradicació de la LGTBIfòbia.

Tenim memòria i sabem el que ha costat el que tenim avui; dones i homes que han posat el seu cos durant dècades per defensar i reivindicar molts dels drets que avui tenim com a persones diverses, com a persones LGTBI.

No permetrem als rancis, de casa i d’arreu, tornar al blanc i negre. A tots ells els diem amb un somriure que “No pasarán!'”. Davant l’odi d’alguns, defensarem tantes vegades com calgui els valors i els drets humans que posen l’amor per davant de l’odi. Som gent que per sobre de tot estimem la vida, l’abracem i la posem al centre. La nostra normalitat és la diversitat. És aquesta diversitat la que construeix societats més pròsperes, més boniques, amb més colors i més fortes davant de qualsevol repte.