Onegem la bandera amb molt orgull

25-06-2020

El 28 de juny es commemoren a tot el món les revoltes de Stonewall al Greenwich Village de Nova York el 1969. Aquells disturbis van suposar el naixement del moviment d'alliberació gai, lèsbic, transsexual i bisexual, i que actualment se celebra internacionalment com el Dia de l'Orgull LGTBI. Una data històrica que serveix per recordar-nos la defensa de drets humans, una rebel·lió ocasionada per la privació de què tota persona que estima ho pugui fer de la manera que vulgui, una commemoració nascuda de la rebel·lió ciutadana contra la injustícia, la discriminació, l'assetjament i la constant persecució social i policial, que va donar origen a un moviment pels drets civils i els drets sexuals a tot el món.

Aquell moment va marcar un abans i un després, i va ser gràcies a la gran quantitat de persones que van posar el cos per garantir els drets del col·lectiu LGTBI.

És la lluita d’aquestes persones la que ha fet de Catalunya i l’estat espanyol referents mundials en el reconeixement legal de drets LGTBI, amb normes com la Llei 11/ 2014 per a garantir els drets LGTBI i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, o la llei 13/2005, que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, de la que l’1 de juliol en commemorem el 15è aniversari. 

Però malgrat que tant Catalunya como l'estat espanyol són pioners legislativament a nivell mundial, la normativa no ho és tot. Encara queda molt camí a recórrer per acabar amb prejudicis, estereotipus, estigmes i discriminacions invisibles per a aconseguir una societat més justa, igualitària i respectuosa amb els drets humans, que assumeixi com a pròpies la diversitat i la llibertat de ser i viure amb dignitat i sense por. 

Conquerir drets era una fita marcada per aquells temps, i avui, malauradament, encara no tenim una plena garantia. El seu legat ens anima a seguir compromeses permanentment amb les reivindicacions dels moviments socials per una societat més justa, igualitària i diversa.

Rarament hi ha espais a la vida que ens ensenyin directament a respectar i conèixer la llibertat d'expressió, d'identitat sexual i de gènere. Es prioritzen altres valors i principis que no aquells que ens defineixen com a persones lliures, amb capacitat d'escollir i capaces de respectar a la resta. Normalment se'ns relega a la nostra voluntat individual de voler saber i conèixer més. Però volem que aquest coneixement de la nostra diversitat no sigui d'una manera intuïtiva i sigui planificada i treballada des de les diferents àrees de la nostra vida. Necessitem un treball cooperatiu entre les diferents persones que treballen en l'educació, la cultura, els col·lectius, les entitats, els ajuntaments, les organitzacions polítiques. Amb tots els sectors que envolten els nostres cicles de vida s'ha de fer una estratègia conjunta, una estratègia de consens. Hem de ser valentes i desenvolupar accions transformadores que vagin a l'arrel de la problemàtica.

L'assignació de rols en néixer és quelcom a treballar, perquè aquí és on hi ha el problema, on es fa la primera passa d'aquesta violència que ens persegueix, veient normal la persecució de persones per la seva manera de fer, veient-les i veient-nos com a diferents. Per tant, l'arrel d'aquestes discriminacions és la dificultat que hi ha en la nostra societat d'encaixar aquesta autodeterminació, identificant-nos com a diferències, però que en realitat aquestes diferències no existeixen, totes som iguals. Hem de sentir-nos lliures d'expressar el nostre gènere, la nostra sexualitat, a l'hora de viure el nostre cos. I malauradament, encara, expressar-te així o trobar-te en aquesta situació és motiu de persecució i discriminació.

Malgrat que la legislació en l'àmbit internacional ha avançat en el reconeixement de drets, 76 estats del món encara prohibeixen, persegueixen i penalitzen les persones del col·lectiu LGTBI, i en alguns casos amb la pena de mort. La pressió, les amenaces, l'assetjament que pateix el col·lectiu ens obliga a reivindicar i a apel·lar als drets humans cada vegada més, per això és important que aquest proper 28 de juny onegem la nostra bandera amb molt d’orgull i les pengem a les finestres i balcons. Des de Catalunya en Comú defensarem la seva visibilització a les institucions.

La legislació avança i la societat també, però segueix havent-hi intolerància contra aquelles persones que fan de l'amor i la diversitat una bandera. Se segueix odiant, discriminant, matant i fins i tot normalitzant que hi hagi persones que es prenguin la vida per la seva orientació sexual i identitat de gènere. Lamentem tota discriminació que es pateix fins al punt de perdre la vida, com el cas recent de l'activista egípcia Sarah Hegazy, que va haver d'exiliar-se per onejar una bandera de l'arc de Sant Martí en un concert, però que malauradament ens va deixar el passat 14 de juny perquè no es va recuperar anímicament.

No podem deixar de banda l'oportunitat de remarcar que existeix un sistema patriarcal que ho controla tot i que provoca aquestes discriminacions, un sistema que ens diu allò que és normal i allò que no ho és. En definitiva, un sistema patriarcal que no tolera l’autodeterminació, que ens estigmatitza, que provoca i promou la violència i la persecució. L'heterosexualitat no es pot definir com a normal, només és comuna.

Avui, 28 de juny de 2020, és un dia de lluita pels drets, pels drets de totes. Un dia de reconeixement per a totes les persones que estimem amb orgull, sense que cap persona ens hagi de qüestionar ni dir com hem de sentir, a qui hem d'estimar o amb qui hem de follar.