En suport a les persones refugiades

19-06-2020

Catalunya sempre ha estat terra d’acollida, terra d’inclusió, entre altres motius perquè també hem estat persones rebudes en altres terres quan ho hem necessitat. Des de la finalització de la Guerra Civil i mentre Europa estava immersa en un dels períodes més foscos de la nostra història, milers de catalans, catalanes i de persones de la resta de l’Estat fugien del terror que va imposar el feixisme a casa nostra.

La situació actual de les persones refugiades és una crisi civilitzatòria que ens interpel·la a totes, com a societat, més enllà del color polític i de qualsevol diferència que podem tenir. Les diferències ens enriqueixen sempre que es presenti  la igualtat i la llibertat de decisió de les persones, però alhora també posa de manifest la vulnerabilitat de l’ésser humà. Tot i així, aquesta vulnerabilitat, que totes compartim, ens pot fer també més solidàries. Creiem que aquesta és la nostra gran assignatura pendent  en aquests moments, la solidaritat. Solidàries amb totes les persones que pateixen i especialment amb aquelles que fugen de la guerra o de la misèria en què estan immersos els seus països, normalment no democràtics.

Ser una persona refugiada no es garantia de compliment de drets tan bàsics com la salut física i psicològica, l’educació o la identitat, però tampoc drets fonamentals com són el dret a la vida personal i familiar, a la intimitat, a la integritat física, a l'accés a la justícia o, fins i tot, a la mateixa vida. Les persones refugiades, però també les del seu entorn -família, amistats-, pateixen una situació personal extremadament dolorosa.

Avui el boc expiatori són les persones migrades, les persones refugiades, famílies senceres que fugen del terror que assola casa seva i que busquen un lloc on poder arrelar i on poder construir les seves vides en un entorn de pau. La gent no marxa de casa seva, d’estar amb els seus familiars, amb els seus amics per qualsevol motiu: marxa perquè no hi pot viure.

Les persones refugiades són totes iguals, no hi ha classes, no hi ha ètnies, simplement són persones amb valors que han vist aixafada la seva dignitat a tot arreu. I per preservar aquesta dignitat no es pot permetre la manipulació política del seu dolor, com intenten fer algunes organitzacions polítiques, i que de retruc també ho fan alguns mitjans de comunicació, quan vinculen el drama de la immigració o de les persones refugiades amb el terrorisme.

Hem de reconèixer però, que els darrers anys a Catalunya, s'ha fet un pas endavant en relació a la conscienciació i sensibilització de la ciutadania, però de ben segur que no hagués estat el mateix sense la feina realitzada per les diferents ONG’s que salven vides.

Necessitem nous objectius, com seguir avançant cap a un canvi de paradigma en les polítiques de migració i estrangeria, que comporti deixar d'entendre la immigració com un problema per passar a concebre'l com un dret i com un fenomen social complex i connectat a qualsevol sistema social de qualsevol època històrica. No ens podem permetre declaracions buides, sinó compromisos clars i ferms per tal de poder garantir els seus drets.

Volem denunciar la desprotecció de les persones, de l’abandonament que pateixen. Ja sabem que les persones refugiades són i seran sempre la diana o víctima per a l’aparició de discursos extrems, discursos feixistes contra aquelles persones que intenten sobreviure o buscar-se la vida de la millor manera possible, o és que no tenen dret a viure dignament? O és que simplement no tenen dret a viure?

Aquests discursos fan que es tanquin les portes a aquella gent que busca alternatives a la seva realitat; persones que estan fugint de casa seva, del seu lloc de confort, quan en principi casa teva ha de ser un lloc on tota persona s’ha de sentir segura, tranquil·la, les nostres cases són llocs per sentir-nos en pau. I quan arriben aquí resulta que es troben amb la cara més agra de l’ésser humà: la nostra indiferència. No volem que això continuï passant!

Volem compartir la nostra preocupació per la situació que viuen milers de persones migrades i desplaçades per força, dins i fora de Catalunya; dins i fora de l’Estat; dins i fora de la Unió Europea; de voler acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences. Però volem remarcar també que ens preocupen aquelles persones refugiades que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna.

Catalunya En Comú és un espai divers, plural i compromès amb la justícia social, connectat amb el teixit social que batalla vers qualsevol acció o inacció injustificada, per això:

  • No donar suport a les persones refugiades seria ser còmplices de les seves vulneracions de drets.
  • No donar suport a les persones refugiades seria acceptar la violència que pateixen, assumint aquest model, com una bona gestió de resolució de conflictes.
  • No donar suport a les persones refugiades seria legitimar qualsevol persecució.
  • No donar suport a les persones refugiades seria que t’importin ben poc els drets de la infància.
  • No donar suport a les persones refugiades és atemptar contra els drets humans.
  • No donar suport a les persones refugiades seria no atendre-les i deixar-les morir.

Donem suport a les persones refugiades, i tant que ho fem, no fer-ho seria no reconèixer ni la cultura de pau ni la justícia universal.