Les comarques gironines formen un territori molt divers en termes demogràfics, econòmics i paisatgístics conformat per les comarques de l’Alt Empordà̀, el Baix Empordà̀, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva. Aquesta regió ha tingut, en els anys anteriors a la crisi, un fort dinamisme econòmic que no va repercutir de la mateixa manera a tot arreu i que va generar forts desequilibris territorials, mediambientals i socials agreujats a partir de 2008. Cal treballar, doncs, per un territori cohesionat en tots els nivells i per una diversificació econòmica sostenible que cuidi el que és de tots i totes i que posi al centre les necessitats i el comú de tots els veïns i veïnes.

El dret a la mobilitat: integrar el territori i garantir la igualtat d’oportunitats. Les comarques gironines són un dels territoris del país amb més diversitat d'indrets. La visió aïllada dels diferents espais ha fet minvar l’enllaç entre si, fet que ha provocat la pèrdua fins i tot de corredors ferroviaris històrics. És necessària una xarxa de transport públic accessible i transversal, que superi l’actual model radial vessat a les connexions amb Barcelona, i teixeixi el territori de l’interior a la costa, que apropi les grans infraestructures de transport (TGV i aeroport), de coneixement (la Universitat de Girona i el seu Parc Tecnològic), i de serveis (el Trueta i Santa Caterina) a la resta del territori, passant per l’eix transversal ferroviari o l’anella de les Gavarres, recuperant els antics corredors de transport avui desmantellats o reduïts a l'ús del vehicle privat.

Una societat veritablement inclusiva. Les comarques gironines acullen una àmplia diversitat de població, en termes de riquesa cultural però també en termes de desigualtat econòmica, social i d'accés als serveis i drets bàsics. En qüestió d’habitatge, per exemple, a les comarques gironines hi ha especials problemes d’accés que necessiten tractar-se de forma específica. A les que es viuen a la capital i a la resta de ciutats, s'hi afegeix les de les ciutats i pobles on la demanda de segona residència i turística han restringit l’oferta i han fet augmentar els preus. En aquest sentit, caldria, entre d'altres mesures, recuperar, revisar i posar al dia els diferents projectes d'àrees residencials estratègiques ja aprovats.

Un projecte que defensi un nou país en comú implica, necessàriament, lluitar contra les desigualtats existents i prioritzar l'aprenentatge recíproc entre les diferents cultures presents al territori a partir de condicions d'igualtat en el diàleg i l'intercanvi a través de polítiques que apostin per la cohesió social. Algunes zones de les comarques gironines com ara Figueres han viscut forts processos segregadors que cal revertir. És per això que resulten prioritàries polítiques que permetin la qualitat i la igualtat efectiva en l'accés als recursos i serveis comuns (educatius, sanitaris, habitacionals, subministres energètics, culturals, l'ús de l'espai públic, etc.), sense que ni la procedència, el gènere, la situació administrativa ni tampoc el lloc on es visqui pugui ser un criteri de diferenciació.

Per una gestió pública i sostenible de l’aigua. Cap territori del país suporta un transvasament cap a l’exterior de més del 70% del cabal del seu principal sistema hídric, ni una sobreexplotació permanent dels aqüífers com els del Montseny i el Pirineu. El consum d’aigua a l’estiu s'ha convertit en un problema real al territori gironí. Així doncs, davant els problemes d’abastament d’aigua a l’Empordà, els episodis de contaminació greu per purins dels aqüífers que subministren l’aigua potable dels nostres pobles i ciutats, l’embotellament massiu de l’aigua subterrània i l’incompliment sistemàtic del cabal ecològic del Ter que, a més a més, també veu reduït el seu cabal a causa de la mala conservació de la infraestrutura, fan necessària una gestió sostenible i pública de l’aigua i una millora dels sistemes de canalització. No té sentit mantenir les dessaladores infrautilitzades del Prat i la Tordera, construïdes amb fons europeus, mentre se sobreexplota la conca del Ter per abastir l’àrea metropolitana.

Cap a un nou model turístic. Cal, però, apostar decididament per un model de diversificació del turisme que superi el de “sol i platja" i posi en valor la cultura i el paisatge de les comarques gironines, que distribueixi les fonts d'ingressos i els seus beneficis, deixant enrere models basats en l'explotació de treballadors i treballadores, i que repercuteixi la taxa turística en el territori on es recapta per tal d’impulsar projectes que ajudin a fer efectiu aquest canvi de model. Els primers impulsors, beneficiaris i usuaris de les activitats “turístiques” han de ser els mateixos veïns i veïnes.

Recuperar el litoral. El litoral gironí ha estat objecte de l’especulació salvatge i objecte de negoci que han cimentat tots els quilòmetres de platges i penya-segats possibles. Aquesta pressió, rebaixada durant la crisi immobiliària, torna avui amb els nous projectes basats en la cultura del totxo als municipis costaners, amb els projectes en tràmit de noves urbanitzacions, hotels, ports i la pressió sobre el litoral de la Costa Brava. És necessari adoptar mesures per protegir la costa i garantir un equilibri entre les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, principalment el turisme i la pesca, i la recuperació del seu equilibri natural i paisatgístic. Així mateix, cal garantir els drets dels veïns i les veïnes de la zona com ara l'accés a l’habitatge o els drets laborals. Per això cal apostar per la desclassificació del litoral que encara no ha estat urbanitzat, una moratòria en la construcció de nous ports, una gestió global de les platges i espais protegits, prohibir activitats que puguin amenaçar-ne el futur com les prospeccions marines i potenciar un altre tipus de model econòmic basat en l'economia de proximitat que ajudi també els petits negocis de la zona. Finalment, cal desenvolupar els plans especials i els instruments de gestió dels espais d’ interès natural del litoral i crear noves reserves marines com ara les previstes a la Costa Brava centre.

Afavorir les activitats econòmiques tradicionals i el sector primari. Som partidaris d'una política econòmica que afavoreixi les explotacions ramaderes i agrícoles d’una forma sostenible i integrada al territori, així com  impulsar l’economia Km0 i de proximitat.