En els últims anys a Catalunya s’han aconseguit —fruit de la llarga lluita del moviment de dones i feminista— avenços en les polítiques públiques que han fet que els drets de les dones hagin passat de l’àmbit individual i privat a l’àmbit públic, amb la promulgació de lleis i mesures que han posat a les agendes públiques les discriminacions, desigualtats, violències i drets sexuals i reproductius de les dones. Malgrat aquests avenços, els reptes del feminisme estan encara a l’ordre del dia. En alguns aspectes tot just hem començat a caminar per sortir de la llarga nit del obscurantisme i la moral d’una societat heteropatriarcal en què el llegat d’una cultura catòlica ortodoxa encara és molt present. En altres, com ara la divisió sexual del treball, el canvi social i de valors és encara molt escàs.

Des de l’inici de la crisi de 2008 el sistema capitalista neoliberal ha articulat una ofensiva regressiva, amb importants retallades en el sector públic que han tingut un impacte important sobre les dones i els seus drets. Aquesta ofensiva està imposant, de nou, valors conservadors i exclusions sexistes que han resultat en l’enfortiment de la cultura patriarcal i masclista. Al mateix temps, la globalització i el creixent pes de la societat de la informació, amb l’aparició de la violència i l’assetjament online, suposen nous reptes per a la construcció de societats lliures de violència i d’explotació per raó de gènere. Els reptes, doncs, continuen. El feminisme té com a desafiament aconseguir la igualtat efectiva de drets de les dones en tots els àmbits i en tot el seu cicle de vida, donant resposta tant a la discriminació de gènere com a totes les altres discriminacions que moltes dones patim. Però el nostre feminisme va més enllà de la igualtat. Històricament les dones hem encarnat valors lligats a la preservació de la vida, començant per la maternitat i la cura d'infants, malalts i vells i continuant per l'alimentació i les feines de la llar. En mons dominats per la força, la violència i l'agressivitat de la cultura masculina realment existent, les dones hem desenvolupat un sentit de la protecció, la comprensió, l'empatia i la compassió. Per això volem feminitzar i despatriarcalitzar la política. Això vol dir apostar per la mesura i l'equilibri, la solució inclusiva i negociada dels conflictes, desburocratitzar els serveis públics, humanitzar la vida laboral i, en general, donar prioritat a la vida i les persones sobre finalitats abstractes. També mirar el món amb ulls de dona, que vol dir donar valor a les experiències de les dones en totes les esferes de la vida i reconèixer la seva capacitat per poder estar en les decisions que fan moure el món. En definitiva, el feminisme proposa un canvi de relacions entre dones i homes, no basat en la subordinació d’elles a ells ni en les relacions desiguals i injustes de poder.

Reclamem així mateix la sobirania sobre el propi cos com una sobirania fonamental en el desenvolupament de vides dignes i justes, així com en la construcció d'un país que tingui com a eixos centrals la dignitat, la llibertat i la justícia de les persones. El cos de les dones ha estat històricament camp de conquestes, i ha estat objecte de maltractaments, violacions, explotacions i invisibilitzacions. Però també ha estat protagonista de grans transformacions històriques quan s'ha reivindicat com a subjecte de ple dret social, econòmic i polític. La conquesta de les sobiranies depèn, també, de la reivindicació de la sobirania sobre els nostres cossos, entesa com la capacitat de les dones a decidir, lliures d’imposicions i tuteles, de forma autodeterminada i emancipada.

Drets que garanteixin la redistribució. La construcció de la igualtat i la justícia de gènere està relacionada amb el desenvolupament de drets que garanteixin la redistribució de la riquesa i dels béns comuns, així com la redistribució dels treballs necessaris per a la vida (remunerats o no).

Presència de les dones en tots els àmbits. En molts àmbits (econòmic, acadèmic, mitjans de comunicació, i també en l’àmbit polític) provenim d'un model fet exclusivament per homes i per a homes. Un model que parteix de la separació radical de la vida laboral i la familiar. Aquest model es vertebra en la competitivitat, en base a la qual s'estableix la mesura de l'èxit i s'aconsegueix la promoció. Si no hi ha un canvi de model, les dones podem ser-hi presents, però sempre al preu d'adaptar-nos a unes regles de joc que molts cops ens resulten alienes i ens comporten preus personals molt alts. Cal establir un nou model, més col.laboratiu i flexible, que introdueixi nous valors en la mesura de l'èxit i en els criteris de promoció. Alhora, és imprescindible l’impuls d’accions afirmatives que garanteixin la presència de les dones en tots els àmbits i incidir sobre els patrons culturals masclistes, que assignen un estatus inferior a les dones, invisibilitzen les nostres aportacions a la societat, menysvaloren la nostra veu i perpetuen uns mandats de gènere estigmatitzadors i sexistes. Això implica fer de l’educació i la coeducació, de l’accés a la cultura i el desenvolupament del pensament crític un pilar central de les polítiques públiques per avançar i consolidar els drets i eradicar el sexisme.

Tasques de cura. Per posar la vida humana al centre dels interessos polítics i fer sostenibles la producció i reproducció necessàries pel sosteniment de la vida cal involucrar els poders públics, les empreses i els homes en les tasques de cura tradicionalment dutes a terme per les dones. Cal acabar amb la mala distribució i la invisibilització d’aquestes tasques, que provoquen una càrrega de treball desigual entre homes i dones, així com una desigual participació en l’economia monetaritzada que provoca la feminització de la pobresa i l’accés insuficient als drets socials i econòmics. A més, en darrer terme aquesta mala distribució i invisibilització porta a un sistema social insostenible, en què el consum importa més que les relacions, les inevitables interdependències entre les persones són ignorades o estigmatitzades, i les generacions futures queden fora de l’equació. Cal fer un esforç per transmetres a la societat la importància de les cures i el valor econòmic que representen.

Violències masclistes. Les violències masclistes són un element estructural del poder patriarcal i un greu problema social i polític. Esdevenen del domini i abús de poder dels homes sobre les dones i s’exerceixen en tots els àmbits: les trobem a l’escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars. Es basen en la visió androcèntrica que presenta el llenguatge, les relacions i el treball de manera neutra i es legitimen en no nomenar les dones i organitzar les estructures econòmiques, socials i polítiques des d’una perspectiva masculina. Es normalitzen acceptant les discriminacions com quelcom natural i inherent a les dones. Amb les noves tecnologies i les xarxes socials, a més, han aparegut noves formes de violència masclista. El ciberassetjament o el control del mòbil també és violència. Davant d’aquesta gravíssima realitat, volem un país on les dones tinguem dret a viure sense la violència masclista i que es generi una identificació des de les seves manifestacions més lleus i un posicionament social contundent i majoritari de rebuig. Cal una aposta ferma per la prevenció a través de la coeducació, que implica els diferents espais educatius, la sensibilització i la promoció d’una informació no sexista als mitjans, amb atenció a les xarxes socials i l'ús que en fa la joventut i l'adolescència. També cal eliminar la discriminació i la desigualtat de dones i homes a tots els àmbits socials. I, per descomptat, cal garantir l’atenció a les dones en situació de violència masclista, la seva recuperació i la reparació del dany.

Relacions sexuals i afectives. Advoquem per la defensa de la sobirania sobre el propi cos per viure les nostres relacions sexuals i afectives lliures de discriminacions, violències i prejudicis. Però també, per conèixer la nostra sexualitat fora de tabús i prejudicis, per aconseguir una educació sexual diversa i no discriminatòria, garantir l'accés a anticonceptius de forma gratuïta, així com dignificar la sexualitat en els diferents moments de la vida de les persones, discriminada per raons d'edat o diversitat funcional. El control i abús que exerceixen els sectors ultraconservadors de voler reprimir i tutelar la sexualitat de les dones és també una forma de violència masclista.

Interrupció voluntària de l'embaràs. Advoquem pel dret a decidir lliurement sobre la interrupció de l'embaràs com una decisió inapel·lable, sense pràctiques infantilitzadores ni paternalistes que qüestionin la nostra capacitat de decisió. Un dret que ha d’estar garantit en la xarxa pública de Catalunya.

Prostitució. Manifestem el nostre rebuig i la necessitat de lluitar contra la trata de persones amb fins d’explotació sexual o prostitució forçada. Ens comprometem a coordinar tots els actors socials i institucionals per abordar les vulneracions de drets humans en les situacions d'explotació. A la vegada, volem treballar per la defensa dels drets de les dones que exerceixen la prostitució, donant-los veu, ja que creiem que donar suport al seu empoderament és el primer pas per defensar els seus drets.