La humanitat no està vivint només una època de canvis, sinó un veritable canvi d’època. L'actual crisi global no només és econòmica, sinó també de legitimitat democràtica. Les seves conseqüències es tradueixen en un increment de les desigualtats i dels conflictes violents. No hi ha democràcia sense drets i llibertats fonamentals, no hi ha democràcia sense pau i en els darrers anys hem patit un important retrocés en aquest sentit.

Al mateix temps, però, les persones estem cada cop més informades i empoderades i hem iniciat un procés de canvi imparable amb petites revolucions democràtiques arreu. Formem part d’una ciutadania que defensa unes polítiques basades en la fraternitat entre els pobles i en la radicalitat democràtica, no només dins de les nostres fronteres, sinó en una Europa i en unes institucions internacionals diferents. Reclamem i som uns governants solidaris i fraterns, que no practiquem polítiques d’anticooperació en els països que hem empobrit fruit de segles de dominació. Igualment, promovem la resolució no violenta dels conflictes en molts dels casos causats per la manca de democràcia. L’empobriment tant democràtic com econòmic d’aquests països i les desigualtats que en pateix la població són conseqüència de les polítiques que han portat a terme els governants dels nostres països en la defensa dels interessos dels poders econòmics i en contra dels interessos de la gent. Per la mateixa raó, promovem la resolució no violenta dels conflictes, en molts casos causats per la manca de democràcia.

Solidaritat. Ens declarem veïnes i veïns solidaris que exigim la reducció de les desigualtats de gènere, socioeconòmiques i regionals; tant en els països veïns de la Mediterrània o de l’Àfrica com en països més llunyans geogràficament. Per avançar en aquesta direcció cal una política de cooperació per al desenvolupament decidida, que comprometi com a mínim el 0,7% dels pressuposts i que vagi més enllà de l’ajut humanitari i d’emergència.

Cooperació per a l’empoderament. Treballarem per una cooperació que empoderi les classes populars i en la qual tots i totes puguem implicar-nos, avançant cap a la transformació social i econòmica que reclama el món en el moment actual. El veritable canvi vindrà donat per la participació activa i adaptació crítica de la ciutadania en els reptes i possibilitats que s'obren amb la globalització dels processos econòmics i socials; per la intervenció des del món local en la complexitat mundial i per mantenir la pròpia autonomia, enfront d’una informació desbordant i controlada des de centres de poder econòmic i polític.

Emancipació i transformació social. Entenem les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament com agents de canvi i emancipació, i en reclamem l’acció de transformació social. Tenen el seu punt de partida en la identificació de necessitats i estan estretament lligades a l'avaluació de l’impacte i la pertinència. Per això, necessitem que contribueixin a pal·liar les causes que originen les desigualtats, i en especial les desigualtats entre homes i dones. Defensem unes polítiques de cooperació sensibles als canvis, adaptables als reptes globals i a les necessitats que experimenten els agents d’aquest canvi. Una veritable política de cooperació ha de fomentar el pensament crític, l’emancipació social dels pobles i potenciar la capacitat de creació col·lectiva dels seus agents. En el món que volem construir les cures seran el centre de la vida i els drets humans, tant dels homes com de les dones, estaran plenament garantits, igual que aquells drets socials, econòmics, ambientals i polítics que considerem bàsics per a la dignitat de la persona i per al ple exercici de la democràcia.

Cultura de la pau. Sabem que el creixement material il·limitat no és possible, ens porta als desequilibris, al sofriment i a la guerra. És el creixement en l’àmbit immaterial, el creixement personal i social el que ens fa veritablement humans. Per això, cal reivindicar un món on prevalgui la cultura de pau i el principi de no discriminació. Expressem la nostra renúncia a la guerra com a forma de resolució dels conflictes internacionals i fem nostres els principis de la cultura de la pau, que es poden resumir en: superar el flagel de la guerra, donar protecció a les poblacions en perill, desenvolupar-nos de forma harmoniosa, tenir plena capacitat de gaudi dels drets humans i viure sota el desarmament i amb sostenibilitat ambiental.

En aquest sentit, recordem que l’any 1986, el poble de Catalunya va expressar de forma majoritària el seu rebuig a pertànyer a l’OTAN, en línia amb una llarga tradició d’antimilitarisme, i avui fem nostra aquella voluntat declarant la incompatibilitat d’una democràcia real amb la integració dins d'aquella aliança militar. En la mateixa línia, ens definim per un compromís ferm en favor de la transformació dels conflictes per la via política, el desarmament i la reducció dels exèrcits i de la despesa militar.