Els moviments polítics contemporanis hem d’explorar els reptes que planteja l’augment de les plataformes tecnològiques, la proliferació dels sensors en la vida quotidiana i el continu canvi cap a una economia intensiva en l’ús de les dades. Tenint en compte les tendències recents a buidar les comunitats polítiques de poder de decisió —ja sigui a través de nous tractats internacionals com el TTIP o mitjançant les formes emergents d’extracció de dades que facilita la digitalització— és necessari posar sobre la taula la qüestió de la sobirania tecnològica en les seves múltiples dimensions.

La situació actual es veu agreujada pel fet que la naturalesa altament política de la indústria tecnològica, així com les nombroses amenaces que representa per a la sobirania, sovint passen desapercebudes. Una gran part de la població s’ha convertit en consumidora de serveis gratuïts i d’aplicacions promogudes per plataformes digitals que sovint violen la seva privacitat, la protecció de les dades o la lliure decisió sobre la informació. El focus de Silicon Valley és convertir les dades en un actiu intangible i un producte per ser venut i comercialitzat en els mercats financers. A canvi de poder gaudir d’un servei personalitzat i de qualitat, ofert per part de proveïdors privats, la ciutadania ha d'acceptar ser contínuament controlada i monitoritzada per les empreses tecnològiques. Un model que s’ha definit com el "capitalisme de vigilància".

Sobirania tecnològica per a totes les sobiranies. Hem d'entendre la qüestió de la sobirania tecnològica dins el marc, més ampli, de les lluites que s'oposen a l'austeritat i la mercantilització. Els esforços per establir o recuperar la sobirania en el domini de la tecnologia ha d’anar lligat a la recuperació de sobirania en altres àmbits, com l'alimentació, l'energia, l'habitatge o les finances. Tots aquests àmbits estan sent, cada vegada més, dominats per les plataformes tecnològiques i de dades digitals. Hem de ser conscients que corporacions com Monsanto s’està desplaçant cap al terreny de les “big-data”, mentre empreses com Google o Apple s'han convertit en actors molt rellevants en l’àmbit de l'energia. Les anomenades empreses de "consum col·laboratiu", com Airbnb, estan desafiant les polítiques públiques d'habitatge assequible, provocant un augment del preu del lloguer i una creixent financerització de la vida urbana. Uber, al seu torn, és una màquina de precarització del treball, reduint les possibilitats de protecció social i de negociació col·lectiva.

Propietat pública i comuna de les dades. Cal posar al centre de la nostra agenda política la qüestió de la propietat de les dades. La majoria de les dades, que són un recurs comú fonamental per al nostre futur, es troben avui emmagatzemades en grans servidors corporatius i són del tot inaccessibles per al bé comú. Des del nostre espai polític, per contra, apostem per formes alternatives de propietat pública i comuna de les dades, ja que entenem que poden contribuir a crear una economia més democràtica i col·laborativa; superant així la lògica de funcionament de les xarxes privatitzades orientades a la mercantilització de les dades.

Infraestructures digitals comunes. Més enllà de les dades com a font de riquesa, la sobirania tecnològica afecta les formes d'interacció i coordinació social. El disseny de les xarxes socials, les infraestructures de l'administració pública, els serveis de producció digital col·laborativa... tots orienten i canalitzen l'acció col·lectiva en una direcció dissenyada principalment pel sector privat, generant dependències de serveis, privatitzant el coneixement col·lectiu, i controlant i orientant l'acció social i institucional. La recuperació de la riquesa social de les dades i la coordinació de l'acció social passa per impulsar infraestructures digitals comunes, reapropiables per mitjà de processos i comunitats democràtiques. Per fer-ho és fonamental incidir en arquitectures lliures i obertes, des del hardware fins als protocols i formats, passant pel codi i les llicències de contingut; condició indispensable per generar, al seu torn, comuns del coneixement que sostreguin la riquesa social digital de les mans del capitalisme corporatiu global.

Tecnologies per a la sobirania. Fer front als reptes de la sobirania tecnològica requereix, també, el desenvolupament i foment de les tecnologies per a la sobirania: plataformes digitals per a la democràcia, monedes digitals sobiranes, programari de gestió d'infraestructures, comunicació, intel·ligència col·lectiva, etc. La clau per recuperar la sobirania en altres àmbits és posar a disposició i apostar per noves (i velles) tecnologies socials que permetin la governança democràtica de les infraestructures i els serveis publicocomuns, a través de sistemes de transparència, participació, rendició de comptes i comunicació directa. Les tecnologies digitals han d’entendre’s sempre com complementàries dels processos socials allà on aquests tenen lloc (sigui a la xarxa o al barri). Així, no es tracta de substituir els mecanismes no digitals (consells, assemblees, manifestacions, conflictes social, etc.) per tecnologies digitals; sinó de reforçar-los i complementar-los digitalment. Sense ignorar, igualment, la profunda transformació i democratització que les mateixes tecnologies poden aportar, sempre i quan siguin sobiranes, obertes, lliures i apropiables.

Un espectre redioelèctric públic. Els mijtans de comunicació en l'era digital són, tots ells, mitjans audiovisuals. L'espectre radioelèctric ha de ser concebut com un bé comú. Actualment, però, la competència per les freqüències és molt gran, perquè coincideixen en la disputa des dels operadors de telecomunicacions per als dispositius mòbils, la TDT i també les comunicacions de l'exèrcit i dels serveis d'emergència, entre d'altres. Els grans operadors privats de telecomunicacions s'han convertit en distribuïdors i productors de continguts audiovisuals que monopolitzen el mercat en favor dels productes nordamericans i releguen la producció pròpia europea, espanyola i catalana, especialment la producció més independent. És absolutament necessari preservar un espai dins de l'espectre radioelèctric per a la TDT on es pugui mantenir un servei audiovisual públic de qualitat, independent i plural, així com canals per a l'expressió de col·lectivitats que desenvolupin mitjans d'expressió propis. Així, defensem la reapropiació per part de la ciutadania en comú de la gestió de l'espai radioelèctric per a l'ordenació de la distribució de continguts audiovisuals prioritzant el servei audiovisual de titularitat pública, amb organismes ciutadans de control de la llibertat, la independència i la pluralitat en aquests mitjans, així com un espai per al desenvolupament dels mitjans comunitaris.