Mena: “Catalunya necessita una armadura social per fer front a les conseqüències de la guerra”

Mena: “Catalunya necessita una armadura social per fer front a les conseqüències de la guerra”

14-03-2022

El portaveu de Catalunya en Comú ha proposat un pla de 4 punts per fer-hi front que constaria de la intervenció en el mercat elèctric, una reforma fiscal d’emergència, ajudes directes i polítiques d’acollida i socials.


Aquest matí el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha començat la roda de premsa fent una valoració del resultat de la conferència de presidents celebrada ahir diumenge. Així, el portaveu ha començat celebrant que Aragonès hagi representat Catalunya a la reunió i que hagi sigut proactiu a l’hora de dur propostes concretes “tal com li vam reclamar fa una setmana,” ha puntualitzat. 

“Tots estem constatant que la invasió d'Ucraïna està tenint conseqüències materials immediates. L'electricitat és avui un 80% més cara que fa un any. Les gasolines, un 52%. El gas butà, un 33%. L'oli d'oliva, un 30%. El gas natural, un 12%, i podria seguir”, ha apuntat Mena seguint les dades de l'INE del mes de febrer. En aquest context ha reclamat que “Catalunya necessita una armadura social per fer front a les conseqüències de la guerra i que es complementi amb les accions del govern de l’Estat” i ha afegit que és una evidència la necessitat de treballar en equip per fer front a l’emergència.

A partir de les propostes que s’han anat fent, el portaveu de Catalunya en Comú ha proposat un pla de 4 punts per construir l’armadura social:
 

  1. Pla de xoc energètic pagat per les elèctriques: Després de la rebaixa de tots els impostos de la llum, cal exigir que les grans elèctriques s’estrenyin el cinturó aplicant un recàrrec del 10% en l’impost de societats a les elèctriques. També cal un pla de xoc per agilitzar l'execució de projectes d'eficiència energètica i desenvolupament d'energies renovables.
     
  2. Reforma fiscal d’emergència: Els que més tenen han de fer un petit esforç fiscal d'acord amb la nova realitat econòmica de la guerra i sortida de la pandèmia, i davant l'onada de refugiats ucraïnesos que ja supera els tres milions de desplaçats. Per tant, cal fer esforços des de tots els nivells administratius amb capacitat fiscal, també la Generalitat, per fer front a aquesta nova situació que requereix d’inversions públiques importants.
     
  3. Ajudes directes: La reforma fiscal que es planteja ha de servir per finançar un xec d’ajuda energètic. Amb 5.700 milions es pot finançar un xec de 300 euros al mes igual que el que ja existeix a França. De la mateixa manera, cal protegir a les Pimes i al sector primari generant projectes locals de pinsos i valorar el potencial dels crèdits per a transició ecològica.
  1. Acollida i polítiques socials: La Generalitat té competències en l'acolliment i atenció social de tots els ciutadans, inclosos migrants o refugiats i el Govern de l’Estat ja ha garantit a les autonomies recursos econòmics per a l'acolliment i l’atenció als  25.000 ciutadans ucraïnesos que ja viuen a Catalunya. En termes concrets, cal fer els tràmits per poder expedir permisos de treball en 24 hores, facilitar als refugiats la connectivitat amb les seves famílies i que quedi garantit un entorn segur i la preservació dels drets dels menors no acompanyats.