La Generalitat, condemnada a pagar els deutes a les escoles bressol municipal
La sentència del TSJC dona la raó a la demanda presentada pels ajuntaments
El TSJC va emetre ahir, 20 de maig, una sentència declarant ferma l’anterior del 20 de desembre de 2017 que dona la raó a la demanda presentada pels ajuntaments contra la supressió de les aportacions de la Generalitat de Catalunya pel sosteniment de les escoles bressol municipals. Una sentència que ha de fer que la Generalitat no demori més els deutes contrets amb el món local i que els retorni tot allò que els correspon. Així com també que pel proper curs la Generalitat normalitzi els compromisos que li corresponen al sosteniment de les escoles bressol municipals. L’educació en la petita infància, entre el naixement i els 3 anys, és clau pel bon desenvolupament de les persones i una eina fonamental per l’equitat.
Catalunya en Comú sempre ha defensat el model recollit a la Llei 5/2004, els continguts a la LEC sobre el seu sosteniment i l’acord Marc de 2010 entre entitats municipalistes i Generalitat pel sosteniment de les places públiques de les llars d’infants de titularitat de les corporacions locals. Uns compromisos que van ser vulnerats quan el president Mas i la consellera Rigau van decidir suprimir les aportacions al sosteniment de les escoles bressol l’any 2011-2012 fixades en 1.800 euros per alumne, i que es manté en l’actualitat tot i les reiterades demandes efectuades pels ajuntaments i la comunitat educativa. Cal recordar que 42,5 milions d’euros de l’any 2012 i 39 milions d’euros de l’any 2014 de la partides destinades a finançar les escoles bressol municipals van destinades al pagament de la nòmina dels concerts educatius.
Una mesura més que mostra l’obsessió austericida i privatitzadora que tant ha perjudicat a la societat catalana, als serveis públics i a les garanties dels drets per a tota la ciutadania, i que avui són més que evidents. Així com una mostra més de la reiterada manca de diàleg per resoldre aquesta situació dels diferents governs de CiU, JxCat i ERC que des del 2010 fins a l’actualitat s’han negat a corregir.