Fa tot just un any, amb motiu d’un primer de maig que va transcórrer per complert en confinament, reivindicàvem allò essencial: drets laborals, salaris dignes, ingrés mínim vital i distribució de la riquesa.

Un any en que les treballadores del nostre país hem posat les nostres forces i les nostres capacitats al servei de la vida, un any en que professions sovint invisibilitzades com sanitàries, caixeres de supermercat, cuidadores, netejadores, professores, treballadores del transport, treballadores de la cultura o de l’hostaleria s’ho van jugar tot per garantir el funcionament d’ allò que és veritablement imprescindible per la població.  

Un any en que s’ha demostrat amb la participació d’Unidas Podemos, també de En Comú Podem, des del Govern de l’Estat, que una altra forma de fer política era possible, que malgrat les dificultats es pot governar posant al centre de l’acció de govern a les treballadores d’aquest país i les seves necessitats, que entre els guanys i la vida es pot triar la vida, per no deixar ningú enrere. 

Un any de protegir l’ocupació amb els ERTOs, un any d’Escut Social, de creació de nous drets socials com l’Ingrés Mínim Vital, de fer possible una major dimensió social d’una UE basada fins ara exclusivament a l’austericidi, d’augment de beques i baixada de taxes universitàries, de la derogació de l’art. 315.3 del Codi Penal perquè vaga no és delicte, d’establiment de polítiques per una plena igualtat salarial de gènere, d’ajuts a PIMEs i autònoms i protecció a les consumidores...

Però a Catalunya també un any d’un DesGovern, el de la Generalitat, paralitzat per una incompetència que ha agreujat els efectes de la pandèmia amb una caòtica gestió en qüestions com  residències, atenció primària, renda garantida o educació, amb una contenció de la despesa pública quan calia inversió per fer front a la situació d’emergència, o amb una inexistent política industrial en un moment clau pel futur del país; i un Govern més interessat per la disputa de l’hegemonia al processisme entre ERC i JXCat que per les necessitats d’una població molt colpejada,  amb més de 400.000 persones pobres malgrat tenir  un lloc de treball, més de mig milió en situació de desocupació, un de cada quatre catalans i catalanes en risc de pobresa o exclusió social (prop d’1,8 milions de persones) i una taxa d’atur que, en el cas dels menors de trenta anys, ha augmentat en un 42,9 %.

Per Catalunya En Comú és fonamental prioritzar el benestar de la majoria de la població, amb polítiques laborals i socials inclusives i protectores de les persones més afectades. 

Per això cal posar tots els recursos públics i privats al servei de controlar i pal·liar els efectes d'aquesta pandèmia, alliberant les patents de les vacunes per fer – les accessibles a tota la població i enfortint els instruments de protecció social que les polítiques neoliberals han anat soscavant, principalment: els drets laborals i sindicals,  deixant enrere amb la seva derogació la reforma laboral que ha precaritzat milions de vides; garantia de pensions públiques dignes; les polítiques socials de distribució de renda; polítiques de reducció de jornada, els sistemes públics i gratuïts de dependència, salut i educació, amb producció pública de ciència i tecnologia, cultura a l’abast de tothom; justícia de gènere al món laboral, igualtat d’oportunitats per a les joves, una justa regularització de les treballadores migrades per una vida plena en igualtat i les polítiques d'habitatge públic i limitació dels preus del lloguer.

Cal actuació pública al servei de la reconstrucció del país des de la màxima proximitat al teixit productiu; en aquest sentit el municipalisme ha estat, amb la inversió de recursos propis, un dels principals suports de l’economia local. Hi ha alternativa des del món local, com a Barcelona, on l’Ajuntament ha destinat 6 milions d’euros a un pla d’impuls d’ocupació, ha endegat línies d’ajuts a autònomes o ha posat en marxa un pla per reactivar l’economia de la ciutat a través de projectes que creïn ocupació. 

Reivindiquem impulsar un nou model productiu per una ocupació estable de qualitat, que necessita d’una política industrial sostenible com a motor que ens tregui del bucle de la dependència gairebé absoluta del sector serveis i transformi l’activitat turística per recuperar un model integral. 

Reclamem l’obligació de manteniment de l’ocupació en aquelles empreses que, han estat rescatades amb fons públics per posar – los al servei del bé comú, front al model de malbaratament de fons públics per la destrucció de milers de llocs de treball, al servei dels guanys d’empreses com Bankia i la Caixa. 

Avui més que mai és necessària la unitat i la solidaritat entre les treballadores de tot el món per a superar des de la fraternitat la crisi internacional que estem vivint, defensant la vida i la justícia social, també front a l’articulació internacional de l’extrema dreta, que propaga l’odi, la xenofòbia, el masclisme i l’autoritarisme en contra de les classes populars a nivell global.  

Per això Catalunya En Comú cridem a participar en les mobilitzacions que s’organitzin, en reivindicació i solidaritat amb els drets de la classe treballadora, però també per la justícia, la igualtat i els drets humans.

 

Visca el 1r de maig!

 

Concentracions a Barcelona

Via Laietana (davant de Correus) - 11.30h

“Plaça del Cinc d’Oros” ( Passeig de Gràcia-Diagonal) - 17h

 

Concentració a Tarragona

Rambla Nova (davant del monument dels Despullats) - 11h

 

Concentracions a Lleida

Seu Vella (davant de la Porta dels Apòstols) - 12h

Plaça Sant Joan - 13.30h

 

Concentració a Girona

Plaça del Vi (davant de l'ajuntament) - 12h

 

Concentració a Terrassa

Avda. Josep Tarradellas (a l'alçada de la Plaça Lluís Companys) - 12h

 

Concentració a Tortosa

Plaça dels Sindicats - 12h