Des del passat dilluns i fins al 13 de desembre se celebra a Madrid la COP25, la cimera anual de les Nacions Unides per abordar l'emergència climàtica. Més de 25.000 persones de tot el món, governs, empreses, onegés i altres impulsaran l'acció climàtica durant onze dies a la capital espanyola, després que es traslladés la seu arran de les protestes i revoltes de Xile, el país que presideix la conferència.

Què és la COP25?

Les sigles COP fan referència a la Conference of the Parties (Conferència de les Parts), que inclou els països que han subscrit el Conveni Marc de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic, un dels primers acords rellevants en l'àmbit internacional per reduir els gasos d’efecte hivernacle. El número 25 és el nombre d’edicions que s’han celebrat fins a la data actual.

Qui participa?

Representants de governs de 196 països i de les principals institucions internacionals, tot i que hi haurà absències destacades, com els màxims responsables de països com el Regne Unit o Estats Units, que ha iniciat els passos per abandonar l'Acord de París, Índia, Xina, Rússia o Brasil. A més dels representants institucionals, científics, empresaris i onegés també se citaran en nombroses conferències, tallers i panels en paral·lel a les reunions i negociacions oficials de les delegacions governamentals.

Què es decideix?

L’objectiu principal és reduir les emissions de CO₂ per limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C els pròxims anys. Els governs de tot el món haurien d’arribar a compromisos determinants per aconseguir la descarbonització de l'economia, és a dir, el procés de reduir les emissions de CO₂, eliminar progressivament l’ús de combustibles fòssils i substituir-los per energies renovables.

Temes principals de la COP25

La COP25 abordarà quatre grans temes:

1. La reducció d'emissions i l'article 6 de l'Acord de París, que actualment continua sense definició i és l'únic punt en què s'inclou al sector privat en l'acció climàtica.

2. Qui ha de pagar els danys dels desastres naturals i com afrontar les conseqüències directes de desastres que provoquen per exemple huracans i tornados. 

3. Metes de reducció que reflecteixin les accions climàtiques de cada país i que s'haurien de recollir al pròxim document de Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC) previst per al 2020.

4. Debat sobre l'enfocament de les recomanacions científiques dels informes elaborats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre les conseqüències de l'escalfament global: un debat sobre tres informes que tracten sobre 1) la pujada de temperatura del planeta per sobre d'1,5 graus; 2) els efectes del clima a causa dels canvis del sòl i la desforestació; i 3) els oceans i els gels.

Marxa pel Clima

A banda de la cimera de la COP25, el divendres dia 6 de desembre tindrà lloc als carrers de Madrid la Marxa pel Clima, on participaran diferents moviments socials, associacions i la societat civil en defensa d'actuar urgentment contra l’emergència climàtica. 

Què exigim?

Des de Catalunya en Comú assistirem tant a la COP25 com a la Marxa pel Clima per exigir celeritat i compromís en la lluita contra l’emergència climàtica i que tot el que es decideixi no quedi en paper mullat. Cal passar dels compromisos als fets, i per això t’animem a participar en la mobilització amb el bus dels comuns que sortirà des de Barcelona el divendres.

Cap a un nou horitzó verd

El gran repte implica fer una transició́ ecològica de la nostra economia i la nostra societat que siguin compatibles amb la justícia social. Necessitem un nou horitzó verd de creixement i un compromís real en la lluita contra l’emergència climàtica que no deixi ningú enrere, i per això mateix necessitem la força de la gent als carrers, perquè els canvis en la història sempre s’han fet amb grans mobilitzacions de la ciutadania.

Ho tenim tot de cara per ser avantguarda al món en energies renovables i lluita contra l’emergència climàtica. Només necessitem governs valents i amb voluntat política disposats a plantar cara als lobbies com tenim a Barcelona. Espanya i la Unió́ Europea poden ser l’altra cara de la moneda de Trump o Bolsonaro. Aquesta hauria de ser una de les prioritats del pròxim govern progressista.

Ja no hi ha temps per a papers mullats, passem dels compromisos als fets!