25N: L’estat n’és còmplice, parlem alt i clar contra les violències masclistes

23-11-2018

El 25 de Novembre sortirem als carrers i places de pobles i ciutats per a exigir poder viure lliures de violències masclistes. Sortirem per trencar el silenci davant un sistema polític, econòmic, social i cultural que institucionalitza i normalitza les violències masclistes. Per denunciar la permanent complicitat de les institucions públiques amb el patriarcat. Per denunciar la violència masclista exercida per l’Estat i per les seves institucions. Violència, present en la nostra diversitat de vides, que té un nom: violència institucional.

El moviment feminista ha omplert places i carrers posant sobre la taula aquesta violència institucional que ens travessa i, en els últims mesos, ha denunciat nombrosos casos. Així, la sentència de La Manada, la condemna de Juana Rivas i l’assassinat de Lucrecia Pérez mostren i exemplifiquen l’existència d’un sistema que ens condemna, ens maltracta impunement, exercint violència institucional cap a les supervivents de la violència masclista. L’Estat i els seus poders no són neutres. La seva acció –o no acció– respon a les creences i estereotips sobre com ha de ser o comportar-se una víctima, com ha de ser un agressor. En un món de les aparences, les institucions reprodueixen el patriarcat a través de l’estigmatització social, política, econòmica i cultural a tots els nivells. Alhora existeixen factors d’interseccionalitat que contribueixen a una major discriminació de les dones migrants, racialitzades, llegides com a musulmanes, LGTBiQ, amb capacitats diverses, que pateixen encara amb més força la violència institucional.

Des de diferents esferes internacionals, s’ha posat la mirada sobre la violència institucional amb propostes per aturar-la: la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra les Dones de l’Assemblea General de les Nacions Unides, passant pel Conveni d’Istanbul i la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona. Però ni el govern estatal ni el govern català han fet els deures, i a dia d’avui, no s’ha materialitzat cap canvi substancial, i tot continua igual. La violència institucional mai ha estat una prioritat: tots els camins que s’han intentat recórrer s’han quedat en carrerons sense sortida per manca de pressupost i/o de voluntat política per aplicar-ho.

La manca d’una perspectiva de gènere i feminista en l’atenció sanitària, en les institucions penitenciàries, en el sistema educatiu, en la legislació racista d’Estrangeria, entre molts d’altres espais, reforça la violència estructural. No ens podem permetre parlar d’igualtat en una societat que perpetua i reprodueix la violència. La igualtat no pot ser ni ha de ser una declaració d’intencions. Cal fer visible des de totes bandes la necessitat de revisar totes les esferes de la violència que vivim, des de la que ens succeeix als carrers, als llocs de feina i a les aules fins a la que s’exerceix a les institucions. Hem de treballar per desarticular el model patriarcal, exigir l’equitat de gènere i que totes les polítiques públiques i serveis, inclosos els pressupostos, tinguin perspectiva de gènere i feminista.

Des de Catalunya en Comú, vam néixer amb l’objectiu de construir una nova forma de fer política que poses la vida al centre, una vida digna i lliure de violències. Això és completament incompatible amb unes institucions que diàriament perpetuen una violència sistèmica cap a les dones pel simple fet de ser dones. Davant d’això, ens neguem a restar callades i denunciem aquesta complicitat entre institucions i patriarcat. Per a Catalunya en comú el feminisme és un posicionament polític vertebrador del nostre espai, i com a organització feminista exigim que lluita contra totes les violències masclistes, inclosa la institucional, sigui una prioritat d’Estat.

Aquest 25 de novembre, com cada dia, serem als carrers. Serem als carrers per construir xarxes de sororitat i serem als carrers per aquelles que avui ja no hi poden ser, per aquelles que vivim violències masclistes, i per aquelles que demà podem ser assetjades, agredides i assassinades. Serem veu, serem ràbia, serem indignació, però sobretot, serem la denúncia permanent front un sistema patriarcal, racista i colonial.

BARCELONA:
11.30h. Inici Plaça Universitat fins a Passeig  Lluís Companys. Punt de trobada “comuners” a la zona mixta, que és a la Gran Via a l’alçada del metro Universitat del mig de la plaça.

TERRASSA:
11.30h. Torre del Palau. Performance.

IGUALADA
12h. Plaça de l’Ajuntament. Performance participativa.
19h. Marxa de torxes. Inici jutjats d’Igualada.

SITGES
 11.30h edifici Miramar, Performance

LLEIDA
18h. Manifestació. Inici Plaça Fanalets fins a Plaça de la Catedral.

GIRONA
19h. Manifestació. Inici Plaça del Vi

TARRAGONA
18h. Manifestació amb inici al Balcó del Mediterrani fins al Palau de Justícia

TORTOSA
17.30h Auditori Felip Pedrell. Debat col·loqui  i a les 19h espectacle