6.8. Regió Metropolitana de Barcelona

La Regió Metropolitana de Barcelona és la major concentració urbana de Catalunya, en un 8% del territori es concentra el 64% de la població de Catalunya. L'organització humana del territori, amb molta població i activitats, presenta relacions complexes, que signifiquen tant avantatges com possibilitats de feina, serveis o projecció internacional, però que també presenta coneguts inconvenients com la segregació urbana i social, la simplificació dels sistemes naturals per l’alta ocupació de sòl, la contaminació o la pressió sobre els recursos naturals (energia, aigua, paisatge). És un territori, que amb la ciutat de Barcelona al capdavant, ha d'empènyer amb força la nova alternativa de país. No s’entén l’espai metropolità sense la ciutat de Barcelona ni Catalunya sense l’espai metropolità.

L’àmbit territorial metropolità ha estat històricament un corredor pel qual transiten les grans infraestructures que uneixen Barcelona amb la resta de Catalunya, creuada per traçats de ferrocarril per autopistes i autovies, xarxes energètiques i d’abastament d’aigua, i alhora amb dues àrees funcionals estratègiques, com el port i l’aeroport amb unes condicions molt singulars de localització, amb bones opcions de desenvolupament però alhora amb impactes importants sobre el seu entorn. Aquestes infraestructures que faciliten la connectivitat i aproximen una gran diversitat de recursos a tot el país, han transformat la regió en un pol d’atracció d’inversions i una potent centralitat en el si de I’arc mediterrani, però també aquesta sobreimplantació ha comportat la fragmentació de l’antic paisatge agrari.

Organització i gestió de l’àmbit metropolità. La Regió Metropolitana ha de ser policèntrica, estructurada a partir de les diverses ciutats i territoris que la conformen. Cal atendre les problemàtiques concretes de cada territori amb l’objectiu de preservar-ne la identitat i els valors. Cal també, repensar i enfortir la relació intraterritorial, especialment entre les ciutats mitjanes, per tal d’alleugerir la dependència de la capital. Però alhora aportar una mirada global que permeti avançar cap a una regió metropolitana equilibrada cosa que evitaria així la concentració en un únic centre o la dispersió il·limitada sobre el territori. Per aquest motiu necessitem d’un nou model de governabilitat territorial que permeti aplicar les polítiques que les diverses escales de l’àmbit metropolità requereixen.

Revertir les desigualtats i la segregació territorial. A l’espai metropolità, variable quant a intensitat, és on més es manifesten les desigualtats socials, que s’acaben traduint en desigualtats territorials, per la proximitat física entre diferents classes socials, però també es produeixen desigualtats d’accés a drets bàsics en territoris més allunyats al centre metropolità i a altres centres urbans qualificats. S’han de fer polítiques per revertir aquestes situacions, prioritzant l’acció pública sobre els territoris més desafavorits i els que tenen un dèficil d'inversió més clar, com per exemple el Baix Llobregat, per tal de fer efectius els drets amb fets i fixar població, que d’altra manera també resultarà expulsada o exclosa.

Polítiques d'habitatge i de sòl. Garantir l’habitatge digne a tothom i protegir de l’expulsió a la població resident més vulnerable. Dissenyar polítiques metropolitanes coordinades que permetin mobilitzar el parc d’habitatges privats buits, promoure un parc d’habitatges públics i/o promoure nous règims de tinença per tal de dotar a la col·lectivitat d’una quantitat suficient d’habitatge social que permeti actuar davant de les emergències. Així mateix, és necessari recuperar espais públics que avui romanen abandonats per posar-los al servei de la ciutadania. Rehabilitar integralment barris i edificis de manera continua, i dissenyar polítiques urbanístiques i fiscals que incideixen sobre els preus de mercat per lluitar contra la segregació i la gentrificació.

Espais per a l’activitat. Facilitar espais òptims per a totes les activitats ambientalment sostenibles i proveïdores de feines dignes arreu del territori és premissa indispensable per millorar les condicions de vida de la població. A l’espai metropolità tenim recursos per fer-ho, tant pel que fa a espais especialitzats (p. ex. polígons industrials) amb requeriments específics i que en molts casos caldrà articular millor dins del sistema urbà, com pel que fa a espais plenament inserits a les trames urbanes, com són els baixos residencials i altres àrees existents. Cal protegir els espais d’activitat de l'especulació immobiliària, millorar les funcionalitats i facilitar la disponibilitat d’espais adients per aquelles activitats de l'economia social, cooperativa, participativa... que necessiten de noves solucions que el mercat encara no proveeix.

Valorar els espais naturals i espais agrícoles metropolitans. Els espais naturals, les nostres costes i els espais agraris metropolitans són espais proveïdors de serveis ambientals que fan possible la vida a la ciutat. És imprescindible preservar-los dels processos d’urbanització i alhora cal avançar en la seva valoració com a espais que permeten aportar recursos cabdals per a la subsistència i la qualitat de vida. Com a peces clau del sistema d’espais oberts metropolitans trobem espais protegits com són la serra de Collserola, el Montseny, el Delta del Llobregat o la Serralada de Marina, a més d’espais rellevants com la desembocadura del Besòs i l'eix Besòs o el Front Litoral, espais que caldrà ampliar i interconnectar per tal de garantir-ne la funció com a sistema i assegurar les funcions ecològiques, productives i paisatgístiques. Cal que el sistema d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les connectivitats necessàries. Una xarxa formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible. Exemple destacat del potencial agrari de la regió és el Parc Agrari del Baix Llobregat, ubicat a la vall baixa i al delta del Llobregat. Un parc que tot i les pulsions urbanitzadores i especulatives (com la implantació fallida d’EUROVEGAS) opera com a element equilibrador del territori metropolità, amb una gestió orientada a aconseguir unes explotacions viables en el marc d’una agricultura sostenible. Així mateix, cal vetllar  per polítiques en la línia de millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes,  reduir l’elevada contaminació i evitar o protegir-los de males pràctiques ambientals com la crema de cautxú.

Gestió pública dels recursos naturals i de l'energia. Avançar cap a la gestió pública i directa de l’aigua. És el camí per garantir que es gestioni com un bé humà, que totes les persones en tinguin garantit l'accés i per promoure formes d'estalvi, depuració i consum eficient i equitatiu. Impulsar iniciatives de producció comunitària d'energia, per lluitar contra la pobresa energètica i apostar per projectes d'empreses municipals de distribució elèctrica, així com per recuperar i avançar cap a un model públic que entengui l'energia com un dret i no com un negoci d'un oligopoli.

Protecció dels recursos culturals propis. Alguns paisatges culturals molt valuosos han estat a punt de desaparèixer totalment. La contestació dels moviments socials dels darrers anys ha permès el manteniment d'una part encara significativa. Cal aprofitar també el patrimoni com a recurs econòmic, però en benefici de totes les persones. Facilitar espais òptims per a totes les activitats ambientalment sostenibles i proveïdores de feines dignes arreu del territori.

Priorització i millora de la mobilitat col·lectiva. En un territori tan complex i divers socialment parlant com la Regió Metropolitana, la mobilitat  és un factor d’integració  social, laboral i de cohesió. Cal evitar, doncs, l'especialització territorial dels espais de residència, activitat o serveis. Cal promoure teixits urbans compactes i complexos i que integrin tot el territori, en els que s’hi desenvolupin diversitat d’usos de manera que la mobilitat sigui un dret i no una obligació. Millorar el transport públic, garantir el seu accés i facilitar els modes no motoritzats. Cal fer una gestió intel·ligent de la mobilitat privada, la promoció de les formes de gestió del trànsit, el vehicle compartit i dels nous vehicles menys contaminants. Des d’aquesta concepció sostenible del territori calen un conjunt d’actuacions que corresponen bàsicament a la xarxa ferroviària, com la més avantatjosa per servir de forma eficient i sostenible una àrea urbana densa amb un alt nivell d’ocupació. En aquest sentit, cal vetllar pel manteniment i la potenciació de línies de transport públic i col·lectiu diurn i nocturn a polígons i zones industrials perquè els seus treballadors i treballadores no es vegin obligats a l'ús del vehicle privat. Entre les noves infraestructures ferroviàries i de transport públic cal millorar la comunicació interna de la regió, amb les ampliacions de la xarxa de metro, tramvia, bus i bus nocturn; les noves línies de Rodalies amb les correccions dels actuals impactes en el seu pas per determinades ciutats metropolitanes, i conseqüentment amb els respectius soterraments, i amb les extensions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, així com realitzar les actuacions necessàries per minimitzar l'impacte que les vies ràpides provoquen en alguns municipis de la regió metropolitana (Badalona, Sant Adrià, Vallirana). Així mateix, cal vetllar per la seguretat de tots els veïns i les veïnes i, per tant, realitzar el soterrament d'aquelles vies que a dia d'avui encara provoquen morts.

Moviments socials i ciutadania activa. La Regió Metropolitana de Barcelona compta també amb un riquíssim teixit de moviments socials, associacions de tot tipus i experiències d'aprofundiment democràtic. Per aconseguir una transformació profunda i duradora és imprescindible aconseguir una democràcia més plena i participativa, que aposti per la coproducció de les polítiques públiques. És a dir, promoure i facilitar els processos necessaris perquè la ciutadania prenguem un paper central, implicant-nos activament o prenent la iniciativa de les mesures en totes les seves fases, des del disseny (diagnòstic, decisió, planificació) fins a l'execució i avaluació.