6.4. Comarques Centrals

Més que una unitat geogràfica, viscuda social i políticament, les comarques centrals de Catalunya esdevenen un mosaic de realitats territorials que comparteixen dèficits —«pati del darrera» de les províncies de Barcelona i Lleida— i fortaleses —diversitat d'àmbits econòmics i un grans patrimonis naturals, culturals i socials—. Des d'un espai que pretén construir un país en comú cal situar en l'horitzó la perspectiva d'un procés que permeti revertir, també a les comarques centrals, les desigualtats ambientals, socials i territorials mitjançant l'avenç cap a una sostenibilitat integral i una economia més plural i transformadora. Els sistemes urbans i territorials diversos de la Catalunya Central, enxarxats des de la seves autonomies, poden esdevenir espais de bon viure, amb un protagonisme important en una Catalunya més i millor redistribuïda.

Infraestructures i transport públic al servei del bé comú del territori. Les Comarques Centrals viuen una situació de dèficit històric en relació a la seva xarxa de transport que, a més, ha actuat com a fre del desenvolupament econòmic. N’és un exemple el col·lapse de la C55 i les seves altes xifres de sinistralitat, com a conseqüència que l’única via ràpida de connexió amb Barcelona i l'àrea metropolitana, la C16, va ser pensada més com a connexió per facilitar el turisme al Pirineu. D’aquesta manera, aquesta via roman pràcticament buida amb un dels peatges més cars del país. Són urgents, doncs, decisions clares i inversions importants que afavoreixin un ús sostenible econòmicament, social i ambiental de la C16.

En relació al transport públic ferroviari, cal destacar, per una banda, la seva inexistència en zones com el Berguedà, el Moianès i el Solsonès i els efectes d’una xarxa de Rodalies molt millorable al Bages i Osona i dels FGC a l’Anoia, que acaba induint el desplaçament en vehicle privat. Des d’aquest nou espai polític advoquem, doncs, per una política d’inversions decidida que treballi per garantir el dret a un transport públic i de qualitat que connecti tot el territori, millori les línies R3 (Vic) i R4 (Manresa) ja existents i augmenti les freqüències dels FGC a la línia R6 (Igualada).

Un desenvolupament econòmic sostenible que generi ocupació i oportunitats. Des de fa anys s’arrossega al territori una pèrdua d'ocupació provocada per la crisi dels anys 90 de la indústria tèxtil i minera, a la qual s'afegeix la crisi del 2008 a la construcció i també el sector metal·lúrgic vinculat a l'automoció que va provocar unes elevades taxes d'atur. En l’actualitat,  tot i que les xifres comencen a recuperar-se, hi ha dificultats per a la implementació de noves empreses industrials que ocupin gran volum de persones. Aquesta situació ha provocat l’augment de les taxes d’envelliment i despoblament que cal revertir a través de la creació de llocs de treball, especialment per a les persones més joves.

En aquest sentit, cal enfocar les polítiques econòmiques a impulsar els nous sectors potencials com els sectors agroalimentari i el turisme sostenible al Bages i al Berguedà, o el primari i la gestió forestal al Solsonès i també al Berguedà. Sectors que poden esdevenir elements tractors econòmicament, si hi afegim també el sector de l'atenció a les persones i el cultural. Així mateix, a Osona, la indústria càrnia i ramadera ha adquirit una gran potència que, per contra, ha generat problemàtiques que cal afrontar: la generació de purins que fruït del seu mal tractament ha contaminat les nostres aigües i la proliferació de males praxis laborals que afecten especialment les persones nouvingudes. De la mateixa manera, al Bages, la indústria minera, present des de principis del segle passat, ha creat un gran nombre de llocs de treball, però ha provocat greuges ambientals greus com la salinització de l'aigua. En aquest sentit, entenem que cal exigir la internalització de costos ambientals per poder mantenir l’activitat.

Per altra banda, cal treballar per uns sistemes de coneixement universitaris, de veritable transferència social i econòmica amb el territori, i millorar encara més les potencialitats de la Universitat Central-Uvic, l'Escola Universitària de l'UPC a Manresa, i els diversos centres tecnològics, com el Forestal de Catalunya (Solsona).

Garantir els drets i serveis a totes les persones. Cal una política que garanteixi l’accés als drets de la ciutadania a patir d’una millora en els equipaments educatius, socials i de salut, així com infraestructures tecnològiques i culturals. Més enllà dels grans sistemes urbans de les planes de la conca d’Òdena, del Bages i de Vic i sense oblidar els micropobles, la política d’equipaments actualment no satisfà prou la diversitat dels diferents situacions als territoris.