6.2. Alt Pirineu i Aran

Les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el territori d’Aran presenten unes característiques comunes i formen una unitat territorial, socioeconòmica i cultural, però cadascuna amb identitat i personalitat pròpies, on cal remarcar l’Aran com a realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada. L’1% de la població gestiona el 20% del territori català. El despoblament és la gran problemàtica que comparteix l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Els darrers anys s’han perdut anualment uns cinc-cents habitants, principalment joves que busquen feina.

Per revertir aquesta situació, hem d’apostar al màxim en qualitat de vida potenciant uns serveis adequats al nivell de la resta del país: socials i sanitaris, educatius i culturals, energètics i mediambientals, de comunicació i tecnològics. Els ajuntaments de muntanya han de ser els principals dinamitzadors econòmics i socials i, per això, cal intervenir en molts àmbits diversos. En aquest sentit, la constitució de la Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i la descentralització dels serveis de la Generalitat es fan imprescindibles.

Dona i persones immigrades. Cal que les dones que vivim en l’àmbit rural tinguem la possibilitat de ser també protagonistes. Per aquest motiu, cal fer polítiques que empoderin les dones en tots els camps, que fomentin la igualtat real i que ens condueixin a una despatriarcalització global. Així mateix, cal treballar per la integració i la convivència amb les persones nouvingudes i garantir que es compleixin tots els seus drets com a ciudadans i ciutadanes.

Sanitat i serveis socials. Advoquem per potenciar l’àrea sanitària de l’Alt Pirineu i Aran; coordinar els hospitals de la zona amb els transfronterers; ampliar i dotar els serveis de CAP i d’urgències, sobretot en personal; retornar les especialitats transferides a Lleida i impulsar la intervenció social i el tercer sector, sobretot, dedicant recursos especialment a la població més envellida. S’ha de revertir la situació actual on la reducció d'especialitats mèdiques obliga al desplaçament dels i les pacients a les capitals de província per a tractaments que podrien fer-se als hospitals comarcals o als CAP quan existeix una infrautilització de, per exemple, l'hospital Transfronterer de Puigcerdà. En relació al sistema de salut cal, també, garantir mecanismes de cooperació entre l’Alt Pirineu i Andorra.

Educació i cultura. És necessari fomentar les escoles rurals a l’alta muntanya, creant escoles d’educació especial, oferint transport gratuït i ajudes per a l'allotjament als i les estudiants que s’hagin de desplaçar per accedir a la univerisat. Finalment, creiem necessari impulsar una Universitat Pirinenca d’estudis relacionats amb el territori.

Comunicacions. Apostem per un pla de carreteres i ferroviari que faciliti l’accés a tots els pobles i ciutats. Cal una millora urgent de les carreteres locals, de l’Eix transversal Pirinenc (N-260), de l’accés a l’Alta Ribagorça i Aran (N-230), la modernització dels serveis d’autobusos entre poblacions, i una ampliació i millora de les línies ferroviàries de la Pobla de Segur i Puigcerdà. És urgent, a més a més, universalitzar les xarxes de telefonia i connexió a Internet.

Habitatge i urbanisme. Advoquem per crear un parc d'habitatges social, principalment amb pisos buits dels bancs, que faciliti l’establiment al territori; desenvolupar el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i fer-lo confluir amb plans urbanístics comarcals i locals dissenyats per afavorir les classes populars pirinenques.

Energia. S’ha d’aprofitar la fi de les concessions privades d'explotació de les centrals hidràuliques per crear empreses públiques de gestió i comercialització; potenciar la generació i l’ús d’energies renovables i afavorir-ne l’extensió i la conscienciació.

Economia i treball. Creiem que cal una major col·laboració entre l’administració pública i la iniciativa privada que afavoreixi les inversions privades de manera directament proporcional a la seva rendibilitat social. Cal  treballar per  la creació de llocs de treball qualificats i una gestió del territori que respecti l’entorn. Cal, també, negociar amb Andorra i França per tal afavorir el treball de les persones que es desplacen entre les fronteres.

Per fer front a la despoblació es necessiten llocs de treball estables, com són els que pot generar la indústria que avui no existeix. Cal, doncs, estudiar la viabilitat d’implantar indústries de mida mitjana, sostenibles d’aprofitament i transformació dels nostres recursos naturals com poden ser l’aigua, la fusta, la biomassa o la carn. En aquest punt cal remarcar la importància dels boscos comunals i la necessitat de crear un marc legal per enfortir la gestió dels mateixos per part dels municipis. Es tracta d'evitar situacions de feblesa davant de la pressió de les empreses que comercialitzen la fusta.

Així mateix, el clima i la realitat ecològica de la zona fan de l’Alt Pirineu un lloc procliu a la instal·lació de centres de processament i emmagatzematge de dades i altres sectors econòmics relacionats amb les noves tecnologies que ajudarien a crear llocs de feina i a incentivar nous models econòmics. Calen, doncs, polítiques que treballin en aquesta línia.

Finalment, creiem que són necessàries ajudes i normatives especials per als petits artesans i altres activitats que treballen en l’elaboració de productes a partir de l’aprofitament dels recursos naturals del territori com són les plantes medicinals, la mel, els bolets, els productes làctics i els embotits ja que suposen el millor exemple d’economia sostenible i perfectament integrada en el territori que necessita el suport de l'Administració.

Pagesia i ramaderia. És necessari protegir aquest sector donant facilitats i eines per a les explotacions agrícoles i ramaderes i seguretat i indemnitzacions davant els atacs de predadors. Axí mateix, cal assegurar l’accés a la terra i recuperar aquells terrenys innactius i cedir-los a persones que els vulguin treballar, a les quals se les hauria d’ajudar des de l’Administració com a petits productors.

Medi ambient i espais forestals. S’han de millorar les explotacions actuals en qualitat de les aigües i augment de les depuradores en les capçaleres dels rius; neteja i aprofitament sostenible dels boscos; recollida de plantes medicinals o la recollida de biomassa.

Turisme. Apostem per potenciar un turisme sostenible durant tot l'any aprofitant els recursos d’esbarjo (esquí, muntanya, rius) i el patrimoni cultural, natural, paisatgístic. Així mateix, el territori de l'Alt Pirineu i Aran disposa d’un patrimoni reconegut internacionalment gràcies al nomenament per part de la UNESCO del Romànic de la Vall de Boí i de les falles del Pirineu com a patrimoni mundial de la humanitat. Cal fer promoció d’aquesta riquesa de què disposem per posar el nostre patrimoni i cultura pirinenca.