6.1. Terres de l’Ebre

Les Terres de l’Ebre són les quatre comarques de l’extrem sud del país vertebrades pel riu Ebre, el més cabalós de la Península, amb una superfície molt important sobre el conjunt de Catalunya que compta amb una riquesa natural de primer ordre com el mateix riu, el Delta o el massís dels Ports.

Una alternativa de país a una política territorial injusta. Catalunya mai ha tirat endavant una política de reequilibri territorial que aposti per totes les comarques del país, com les Terres de l’Ebre, que sent riques en recursos patrimonials, amb una situació estratègica important dins de l’arc mediterrani i amb sectors econòmics destacats com l’agroalimentari, el moble, l’energètic o la pesca, entre altres, veuen com el progrés no arriba com en altres indrets del país. Més aviat s’han anat perdent serveis vers Tarragona o Barcelona, no s’han construït infraestructures necessàries i bàsiques, i com dèiem, massa cops s’ha vist aquestes comarques com un territori únicament per explotar i espoliar els seus recursos naturals de cara el benefici de la resta del país. La presència testimonial de la universitat pública, la manca de trens, d’autovies o de la institució pròpia de la vegueria en són alguns exemples. En termes d’infraestrures i desenvolupament econòmic, una de les apostes clau i necessàries per a les Terres de l’Ebre que no pot dilatar-se més és la del Corredor Mediterrani.

De la mateixa manera, en les darreres dècades, les Terres de l’Ebre han sofert tota una sèrie de polítiques centralistes que lluny d’afavorir processos de desenvolupament territorial han estat protagonistes per l’espoli o explotació dels seus recursos naturals amb exemples com el minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona, la localització de centrals nuclears, la massificació de parcs eòlics o el projecte Castor, entre altres. Així, les Terres de l’Ebre, actualment estan molt lluny d’altres regions del país quant a demografia i economia, fet que no sempre ha estat així si ens fixem en el dinamisme de la zona durant molts períodes històrics. Aquesta política injusta ha provocat un fort envelliment i taxes altes de despoblament a les Terres de l’Ebre que cal revertir a través de plans específics de repoblament, entre d’altres mesures.

Una nova organització politicoadministrativa. En aquest sentit, la reivindicació de la constitució de la Vegueria de l’Ebre és la primera eina que des d’aquest espai comú veiem com a imprescindible per cohesionar i gestionar un territori que a hores d’ara no té una personalitat institucional pròpia més enllà de la Delegació del Govern i dels diferents moviments socials existents. No hi ha cap institució pròpia que sumi els diferents municipis amb capacitat d’autogestió i amb una visió del conjunt de tota la vegueria més enllà de cada municipi o comarca, fet que moltes vegades és aprofitat per dirigents locals amb actituds caciquils que impedeixen, també des de dins, el desenvolupament del mateix territori.

Desenvolupament econòmic des de la defensa dels béns comuns i del patrimoni natural. La defensa dels recursos naturals, com el riu Ebre i l’aposta per una nova cultura de l’aigua, són principis i compromisos bàsics d’aquest espai polític atès que la riquesa ecològica del delta de l’Ebre, i amb ella una bona part de l’economia de les Terres de l’Ebre, ha de ser no només protegida d’amenaces exteriors sinó també potenciada com un dels recursos pel turisme sostenible més importants de Catalunya. Així mateix, més enllà de la riquesa del riu, les Terres de l’Ebre disposen d’una gran quantitat de recursos econòmics, energètics i agroalimentaris que cal potenciar.

Reindustrialització i reactivació econòmica per garantir la igualtat d’oportunitats. Advoquem per una política de reindustrialització amb capacitat de generar igualtat d’oportunitats i d’aprofitar els recursos allà on són. Així, amb la industrialització s’ha de fixar població a un territori, que tot i ser a l’arc mediterrani, perd població i té molts dels municipis més pobres segons les dades oficials. Si la presència industrial no ha estat mai significativa com en altres parts de Catalunya, amb la deslocalització d’importants fàbriques del territori, la situació s’ha vist agreujada. A més, el proper tancament de les nuclears agreujarà encara més aquest procés, per la qual cosa és imprescindible apostar per una industrialització a l’extrem sud de Catalunya, amb importants polígons industrials buits, mancats d’infraestructures bàsiques. Aquestes noves indústries han d’estar fonamentades en un nou model econòmic que doni valor afegit i generi riquesa i ocupació per a la zona, especialment, per als i les joves. Finalment, caldrà impulsar mecanismes que garanteixin una vinculació econòmica especial de les Terres de l’Ebre amb el País Valencià i l’Aragó.

Una xarxa viària al servei dels veïns i les veïnes. Les Terres de l’Ebre pateixen un dèficit important en infraestructures de tot tipus, però especialment en l’àmbit viari tant públic com privat. En aquest sentit, advoquem per una política de facilitació de la mobilitat interna entre els 52 municipis ebrencs, sobretot des de la Ribera d’Ebre-Terra Alta fins a les localitats del Baix Ebre-Montsià però també des de tot el territori de l’Ebre amb la resta de Catalunya i de l’Estat.