La diversitat funcional és una més de les moltes que tenim i vivim actualment en la nostra societat. Pot ser física, auditiva, visual, intel·lectual o del desenvolupament. Al nostre entendre, les diversitats són oportunitats que permeten que totes i tots ens enriquim i ampliem la nostra mirada i la nostra vivència. Per tal que totes les persones tinguem el nostre lloc en la societat en què vivim hem de posar l’accent en les capacitats que cadascú de nosaltres tenim i hem de garantir els recursos i els mitjans per tal que cada persona pugui desenvolupar-les. Tota persona ha de poder realitzar el seu projecte de vida amb independència de la seva situació de partida.

Per garantir que això sigui possible cal que, des de l’inici de la detecció de la diversitat funcional, la persona tingui els recursos, els mitjans i els suports necessaris perquè pugui tenir les mateixes oportunitats que la resta de la població. Cal avançar cap a una societat més inclusiva, més solidària, més integradora, més accessible i més participativa, en què cada persona pugui desenvolupar amb autonomia el seu projecte de vida, amb el dret a una vida digna garantit i amb igualtat d’oportunitats.

Actualment disposem d’un marc legislatiu prou bo. Tanmateix, aquest és poc conegut, no es compleix i falta voluntat política per dotar-lo de recursos i desenvolupar-lo. A més, no s’ha posat l’accent en l’autonomia de la persona, sinó en la dependència. Cal retornar a la voluntat inicial de la llei de graus de dependència, incrementar els recursos, posar l’accent en els serveis i les persones professionals, remarcar la importància de la figura de l’assistent personal i garantir unes prestacions econòmiques suficients; així com les cotitzacions a la seguretat social de les persones cuidadores.

Un model inclusiu. Apostem per un model inclusiu dels diferents sistemes (sanitari, educatiu, social, prestacions, laboral) que garanteixi l’accessibilitat en condicions d’igualtat; així com l’accés al lleure, l’esport, la cultura i l’oci amb els suports que calguin. Per garantir-ho calen recursos sanitaris en sentit ampli (metges, psicòlegs, psiquiatres, CDIAP, centres de rehabilitació, fisioterapeutes, aparells ortopèdics, etc.) i calen centres de referència especialitzats en el diagnòstic, sobretot per a l’infància. Cal, a més, que aquests recursos i serveis siguin gratuïts per a les persones que els reben, garantint l’accés i vetllant per l’equitat territorial.

Escolarització. Entenem que l’escolarització s’ha de poder fer majoritàriament a l’escola ordinària, amb els suports de vetlladores i professionals de suport perquè sigui possible una escolarització amb la resta d’infants, joves i adults; deixant les escoles especials per aquelles situacions puntuals.

Accés als llocs de treball. Cal potenciar al màxim l’accés als llocs de treball en empreses ordinàries amb les adaptacions i suports necessaris; i garantir les reserves dels llocs de treball a les empreses. L‘accés a llocs de treball protegits, com els Centres Especials de Treball (CET), s’ha de limitar a aquells casos en què no és viable fer-ho directament a l’empresa i, per tant, com a període d’adaptació inicial per posteriorment fer-hi l’acompanyament.

Informació i sensibilització. Cal posar a l’abast de tothom la informació dels recursos, els mitjans i els drets de les famílies i les persones adultes ateses. És molt important reconèixer la feina que realitza tothom qui té persones depenents al seu càrrec. Al mateix temps, cal sensibilitzar la ciutadania del fet que invertir perquè tothom tinguem les mateixes oportunitats fa que totes i tots hi guanyem. Si tothom pot participar-hi, si tothom hi contribueix, aleshores tots i totes ens sentirem bé i contribuirem a millorar la nostra autoestima i la nostra salut.