5. Un país inclusiu on tothom tingui cabuda

Som hereus de la llarga tradició històrica del catalanisme popular i apostem per una Catalunya oberta, inclusiva, cohesionada i socialment justa. Catalans i catalanes som totes les persones que residim a Catalunya, sense cap mena de distinció per raó d’origen o nacionalitat. Som una terra diversa, mestissa i plural, i és des d’aquesta pluralitat que volem construir el nou model país, en comú i sense excloure ningú.

Catalunya és un sol poble que es configura a partir de la seva diversitat cultural. Entenem que la diversitat d’origen, de llengua, de gènere o d’orientació sexual és una fortalesa que ens enriqueix. Aquesta diversitat, però, no pot ser entesa d’altra manera que no sigui des de la plena ciutadania i des de la igualtat de drets civils, socials i polítics.

En la societat actual, d’altra banda, cada cop som més diversos i volem que aquesta diversitat sigui reconeguda, que es tinguin en compte les nostres múltiples especificitats individuals. El creixent valor que el reconeixement de la diversitat té a la nostra societat obliga a afavorir respostes de política pública que tinguin en compte les opcions i impactes vitals diferenciats que tant el gènere com altres elements personals acaben produint.

Catalunya ha estat sempre terra de pas i d’acollida. Hi ha al nostre país una llarga tradició de pluralitat, mestissatge i inclusió social que cal preservar i fomentar. Volem un país socialment cohesionat i per això lluitarem contra qualsevol forma de discriminació i exclusió. En aquest sentit, entenem que el procés d’immersió lingüística impulsat des dels anys 80 a Catalunya ha estat un factor clau de cohesió.

És fonamental que totes les persones i col·lectius socials siguin igualment protagonistes en la construcció del nou país. Les dones, que són la meitat de la població, han estat tradicionalment apartades de la vida pública. Les persones amb diversitat funcional han estat relegades a un rol secundari a la nostra societat. Les lesbianes, gais, bisexuals, trans* o intersexuals són sovint objecte de discriminació. Les persones estrangeres pateixen el racisme institucional que els porta a la discriminació i a la exclusió, per la seva condició de no ser considerades com a ciutadanes; condició que també té com a conseqüència la precarietat, la desigualtat social i el rebuig. Calen polítiques específiques de reconeixement real de drets i llibertats, per revertir la desigualtat i materialitzar la plena ciutadania; cal combatre la violència masclista, l’homofòbia, la transfòbia, el racisme i la islamofòbia. Només així podrem construir una societat realment lliure, justa i igualitària.

Volem construir un món realment equitatiu, solidari i sostenible on desenvolupar-nos totes les persones sense discriminacions per orientació i identitat sexual o de gènere, d’ètnia, de classe, d’origen o per funcionalitats diverses. Abordar tots els factors i interseccionalitats que provoquen les grans desigualtats entre les persones és el nostre principal objectiu.

L’heteropatriarcat ha sustentat aquestes discriminacions i desigualtats al llarg dels segles, com un ordre social basat en l’autoritat, lideratge i poder dels homes sobre les dones i que han fet seu tots els sistemes econòmics i socials des dels temps de la història escrita, arribant a l’actual sistema capitalista globalitzat. Ordre que, a partir d’una cultura entesa i apresa de generació en generació, serveix per mantenir les desigualtats, discriminacions i agressions contra les dones i les persones amb una orientació o identitat sexual diferent a la tradicionalment acceptada. La cultura que s’ha construït sobre aquesta base impregna tots els porus de la societat, però es pot continuar deconstruint i desafiant; estem en el bon camí. En aquest sentit, ens reconeixem en els moviments feministes i queer que han fet avançar els drets i llibertats de les persones LGBTI arreu del món, posant en qüestió i desafiant l’ordre socialment establert.

Un país construït des de la diversitat és també un país que té en compte els cicles de vida de les persones en la seva globalitat, des de les particularitats i heterogeneïtats de cada moment vital. La població en edat adulta ja no és majoritària, fet que reforça la necessitat de potenciar i reorientar les polítiques d’infància, de joventut i d’envelliment actiu. Apostem per un nou model de cicles vitals que no es basi en la productivitat i que posi les persones al centre de les seves pròpies vides.

Les diversitats son oportunitats per enriquir-nos com a persones i com a societat. La diversitat amplia les nostres mirades i, en conseqüència, amplia també les nostres vivències. Per tal que tots i totes tinguem el nostre lloc en el nou país que volem construir hem d’apostar per la inclusivitat, posant l’accent les especificitats i les capacitats que cadascú de nosaltres té. A la Catalunya que volem cada persona ha de poder realitzar amb autonomia el seu propi projecte de vida, independentment de quina sigui la seva situació de partida.