La seguretat és un dret. Seria un error que les forces que volem transformar la societat regaléssim aquesta qüestió, que preocupa força gent, al discurs repressiu i retallador de drets. Cal bastir un discurs sobre la seguretat alternatiu al de la dreta: la seguretat no es garanteix tan sols amb mesures policials i pot orientar-se a la cura de les persones. A més, cal tenir també present la seguretat que no depèn dels cossos policials, com per exemple la que ens protegeix del foc, de les calamitats, dels accidents o dels riscos tecnològics. Cal una política global, transversal, que impliqui tots els àmbits de l’administració (des de l’urbanisme i l’habitatge als serveis socials) i que tingui present la incidència de les desigualtats socials. Cal posar èmfasi en polítiques de mediació com a via per resoldre els conflictes. I cal potenciar actuacions més decidides contra xacres com la violència masclista. La política de seguretat és també impulsar una actuació decidida del poder judicial i dels cossos policials contra la corrupció. Sense oblidar tampoc aspectes com la seguretat viària, que ha de tenir com a principal objectiu la reducció dels accidents de trànsit en el marc d’una política de foment de la mobilitat sostenible, i la protecció civil, que s’ha d’abordar des d’una lògica preventiva i coordinada entre els diferents cossos.

L’Administració de Justícia, d’altra banda, ha de donar respostes als problemes de la ciutadania i ha de prestar un servei públic que sigui àgil, eficaç i modern. Un servei de qualitat per a tota la societat que, entre altres coses, garanteixi el compliment de la tutela judicial efectiva, posant-la al servei de les persones i fent-la accessible i de proximitat. Només hi ha una justícia i aquesta ha de ser igual per a tots i totes. Sense justícia no hi ha veritable estat de dret.

El dret a la seguretat ha de ser garantit. El dret a la seguretat ha de ser garantit per l’Administració pública. La immensa majoria de la gent, especialment la que viu a barris populars, només pot veure garantit aquest dret per les polítiques públiques generades des de la Generalitat i els ajuntaments. No volem un model de país en què, com passa en alguns estats, la seguretat és tan sols un dret de les classes benestants que es paguen serveis exclusius de seguretat privada, generant veritables zones restringides a les quals la població no pot ni tan sols accedir.

Un model policial que garanteixi els drets humans. Apostem per un model de seguretat en harmonia amb els drets humans, per la qual cosa s’han de reforçar una sèrie de principis i salvaguardes que impregnin de manera efectiva l’activitat policial. Els cossos policials han d’actuar sempre des del principi de la proporcionalitat i dins del codi d’ètica policial que ha de regular la seva actuació. La rendició de comptes és un altre aspecte clau. Creiem que hi ha d’haver un organisme independent de supervisió de les pràctiques policials.

Policia de Catalunya. Defensem el concepte de Policia de Catalunya, basada en els cossos de policia que depenen de les institucions catalanes: Mossos d’Esquadra i policies locals. Cal potenciar els elements de sistema que permetin una actuació al màxim de coordinada i comuna possible, sempre des del respecte a l’autonomia municipal pel que fa a la dependència dels cossos de policia local. Cal avançar en un millora constant de la formació que els dos cossos reben a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, potenciant la formació en matèria de respecte als drets de la ciutadania.

Mediació en l’àmbit de la seguretat. Els cossos policials han de potenciar les unitats de mediació que poden resoldre la majoria de conflictes socials sense necessitat d’altres actuacions. De la mateixa manera, és important que la policia estableixi relacions estables i actives amb la ciutadania i les seves organitzacions cíviques per a un millor servei a la comunitat, amb una especial atenció vers els col·lectius més desprotegits i vulnerables.

Lluita contra el terrorisme. És evident també que vivim moments especialment preocupants pel que fa a possibles actuacions terroristes. Mai hem d’oblidar l’origen de la situació, basat en les equivocades i injustes actuacions del món occidental en determinades zones del món. Però no és menys cert que les institucions públiques tenen l’obligació de prevenir qualsevol possible atemptat. El límit però ha de ser que la preocupació per aquesta prevenció no suposi una reducció dels drets de la ciutadania. Per nosaltres seguretat és també, en aquest camp, lluitar contra les expressions racistes i intolerants, des de les institucions, des de la societat civil, i també des dels cossos policials.

Una seguretat privada amb garanties democràtiques. Cal que la seguretat privada que ha adquirit en els darrers temps una extensió important i que presta serveis que poden afectar  la vida quotidiana de la gent i els seus drets (des de l’accés a un aeroport, a uns grans magatzems o a una discoteca; o en l’ús de la videovigilància) es faci sota un control estricte de l’administració pública, que ha de garantir la formació del seu personal i el respecte als drets de la ciutadania.

Una justícia eficaç, ràpida i transparent. Cal dotar l’Administració de justícia amb més recursos humans, eco­nòmics i tecnològics, i aturar i revertir les privatitzacions. Defensem una oficina judicial que respongui a criteris d’eficàcia, celeritat, transparència i proximitat a la ciutadania; integrant les tecnologies de la informació i de la comunicació en els pro­cessos de revisió i millora del servei públic de l’Administració de jus­tícia, i no solament com a peça auxiliar de l’organització. Igualment, cal adoptar —tan aviat com sigui possible— un sistema electrònic de tramitació que redueixi temps i costos de gestió i millori la transparència de cara a la ciutadania.

Una justícia propera. Ens cal una justícia propera a la ciutadania que doni respostes als con­flictes menors, especialment utilitzant la conciliació i la mediació com a eines per a la resolució alternativa de conflictes. Cal desplegar totes les possibilitats de compliment de penes a través de les mesures penals alternatives, en especial a través dels treballs a la comunitat i en el medi obert, que potenciïn la reinserció social de les persones penades i també la seva responsabilitat, dignitat i recuperació personals.

Despolitització de la justícia. Volem una justícia despolititzada i sense persones aforades. Una justícia que transmeti a la ciutadania la confiança d’una actuació imparcial, que resolgui els procediments judicials tenint en compte només l'aplicació de la llei, sense deixar-se arrossegar pels interessos dels qui més tenen en detriment de les persones desafavorides. La justícia ha de ser independent i per això calen mecanismes per garantir que els  organismes judicials estan lliures de pressions polítiques.

Accés a la justícia. Apostem per potenciar i ampliar els serveis d’orientació jurídica i justícia gratuïta. Les taxes judicials són una veritable trava que beneficia els més poderosos. Cal modificar els criteris legals per ampliar els ingressos mínims familiars requerits per tenir dret a la justícia gratuïta i perquè les associacions cíviques i ONG’s també tinguin dret a l’assistència jurídica gratuïta quan actuïn en defensa de serveis públics i del medi ambient.

Garantir els drets dels més vulnerables. Cal garantir els drets dels més vulnerables, combatent el “mobbing” o assetjament moral en l’àmbit immobiliari i millorant l’atenció a les víctimes de la violència de gènere. En aquest sentit, advoquem per revisar d’urgència les ordres de protecció en tot el territori català, així com dels nivells de risc i la supervisió a tots els casos. D’altra banda, cal tenir pesent que el torn d'ofici és essencial per a la vida democràtica i per a la defensa dels qui menys tenen. Cal apostar per la millora del mateix, procedint a un augment del pressupost i introduint com a beneficiaris les treballadores i els treballadors autònoms i les pimes quan passin per èpoques de crisi.

Justícia restaurativa. Cal donar suport a una justícia restaurativa, que posi l'accent en els danys produïts i en la seva reparació en comptes de posar l'accent en quin tipus de delicte i quina pena li correspon. Una justícia que doni el protagonisme a les víctimes i els ofensors o autors com a protagonistes del conflicte o actuació delictiva. Una justícia que permeti tenir en compte les causes, conseqüències i necessitats dels i les protagonistes i que permeti la responsabilització de les persones autores d’un delicte i la reparació de la víctima.

Participació ciutadana en la justícia. La ciutadania ha de poder jugar un paper rellevant també en l'àmbit de l'Administració de justícia. Per això defensem la normalització de mecanismes com el jurat popular o l'acció popular.