4.3. Administració pública

L’Administració pública tindrà un paper fonamental per fer possible el nou model de país que estem proposant. Volem un país amb una Administració que defensi l'interès col·lectiu i el bé comú, que estigui al servei de la ciutadania per atendre les seves necessitats i garantir els seus drets. En aquest darrers anys hem constatat que a Catalunya tenim una Administració pública sòlida, capacitada i molt professional, però cal fer-la encara més eficient i eficaç millorant la coordinació dels diferents serveis i nivells d'administració. En un context molt difícil hem vist com els treballadors i les treballadores del sector públic han continuat treballant pel benestar del conjunt de la ciutadania, tot i la manca de recursos i els intents de desprestigi patits des de dins i fora de l'Administració pública. Per tant, desmarcant-nos d'aquells que veuen en l'Administració pública un cúmul de despropòsits, pensem que disposem d'un personal públic i d’una voluntat de servei que cal reivindicar com la base sobre la qual construir el futur de l'administració pública. Ara bé, posar en valor l'administració pública que tenim no significa ignorar que necessita d'una profunda transformació. La realitat social, econòmica i política és avui molt diferent a la de fa uns quants decennis i, per tant, seria absurd pensar que l'Administració pública pot ignorar aquests canvis i continuar com si res.

La necessària transformació de l’Administració pública passa per reconèixer que les administracions estan obligades a innovar. La innovació administrativa, tant en els continguts de les polítiques públiques com en les formes de les actuacions no és una opció; és un imperatiu. Les dificultats no es troben només en els instruments que han d’aportar solucions –les administracions públiques-, sinó, sobretot, en la naturalesa dels problemes. L’Administració ha de fer front a problemes inèdits i d’una complexitat desconeguda fins el moment. Problemes que són, en essència, complexos i multidimensionals, amb la qual cosa són inabordables a partir de les estratègies tecnocràtiques basades en la simplificació, la delimitació disciplinar i la fragmentació departamental.

Una administració innovadora. Una administració innovadora és aquella que aprofita el potencial que té i que posa en marxa palanques internes de canvi. La innovació dependrà d’un model organitzatiu que propiciï la generació col·lectiva de coneixement. Conseqüentment, haurem d’aprendre a treballar en xarxa, a articular polítiques transversals i a fomentar la coordinació horitzontal. Una administració innovadora és una administració oberta a la pluralitat social i disposada a propiciar espais de diàleg i trobada amb aquesta pluralitat. La palanca de canvi i d’innovació es basarà en el potencial del capital social de comunitat, en la disponibilitat d’espais de diàleg i participació ciutadana o en les xarxes de relacions entre institucions similars que permetin replicar experiències locals i bones pràctiques en el desplegament de les polítiques públiques.

Un administració en xarxa. D'entrada, caldrà reconèixer i incorporar un canvi en la mateixa morfologia de la institució, que ja no podrem representar com la clàssica piràmide jeràrquica i que haurem d'aprendre a observar com una estructura reticular, com una xarxa. S'ha escrit i s'ha parlat molt del pas de les jerarquies a les xarxes, de manera que només subratllarem allò que per nosaltres representa l'autèntic repte de futur: passar d'un escenari en què les responsabilitats i les funcions estan atribuïdes a un nou escenari en què les responsabilitats i les funcions són compartides. Haurem d'aprendre una cosa molt fàcil de dir i molt difícil de fer: treballar amb els altres.

Un administració deliberativa. Com a derivada del punt anterior, les decisions hauran de ser compartides i elaborades conjuntament. Mentre la jerarquia implica l'existència d'un vèrtex que —en raó de la seva legitimitat política i/o de la seva capacitat tècnica— trasllada les decisions cap a baix; a les xarxes no existeix un vèrtex i, per tant, les decisions són el resultat de la interacció entre les parts, d'allò que hem anomenat processos de deliberació. De nou, una cosa molt fàcil de dir i molt difícil de fer: parlar amb els altres i decidir conjuntament.  

Una administració no burocràtica. Un aspecte crucial del funcionament clàssic de les administracions públiques és la confiança en els processos (es diu que asseguren l'eficiència) i la desconfiança en les persones que hi treballen (es parteix de la base que cal controlar-les). Aquest model, rígid i burocratitzat, no funciona quan hem de treballar plegats (en xarxa i a través de processos deliberatius). L’excés de burocratització no només dificulta l'aplicació de polítiques, sinó que deixa en desavantatge els més desafavorits. Només els rics i les empreses amb capacitat de disposar de bufets d'advocats poden navegar enmig de la complexitat administrativa actual. Volem una Administración pública més ágil, al servei del canvi i de les persones desafavorides i no al servei dels advocats i grans lobbies empresarials. L'administració del futur, d’altra banda, s'ha de construir a partir de la confiança en les persones que la formen, de creure en elles, en la seva implicació, en els seus valors i en la seva capacitat. Per això cal buscar mecanismes per motivar i empoderar les persones que treballen a l’Administració pública, de la mateixa manera que calen mecanismes de rendiment de comptes.

Una administració social, ambiental i laboralment responsable. Volem una administració que garanteix el compliment de la normativa laboral respecte als seus empleats i respecte als i les treballadores de les empreses adjudicatàries dels contractes públics. Apostem per un model d'Administració pública que impedeixi la precarització laboral a partir de les seves contractacions i advoquem per la gestió directa i no subcontractada dels serveis públics. Defensem, a més, la introducció d'un sistema de compra pública que potenciï les conductes socialment i ambiental responsables. Les cláusules favorables a qüestions socials i mediambientals han de tenir pes i presència en les valoracions. Calen, al mateix temps, mecanismes de control social i democràtic de la contractació pública, no només pel que fa a la seva adjudicació, sinó també pel que fa al seguiment per garantir el compliment de les exigències dels plecs de clàusules.

Una administració per a la ciutadania. Caldrà col·locar l'èmfasi en les persones amb les quals es relaciona l'administració pública. Tanmateix, a diferència d'allò que s'ha proposat des de les corrents gerencials, pensem que l'administració ha de relacionar-se amb les persones en tant que ciutadanes, no com a usuàries ni com a clientes de serveis. Això implica recuperar l'orientació col·lectiva de l'administració pública, recordant que el seu objectiu constitutiu no és maximitzar la satisfacció de clients individuals sinó contribuir a la construcció de projectes col·lectius.

Una administració amb dades obertes. Cal dotar l'administració de les eines necessàries perquè pugui posar a l'abast de tothom les dades que siguin susceptibles de fer-se públiques. L'accés a les dades de l'administració garanteix la transparència, l'eficiència i la igualtat d'oportunitats a l'hora de crear valor. Les dades obertes, alliberades en formats reutilitzables, permeten la consulta i la construcció d'aplicacions, siguin programari, formes de visualització o mapes interactius que utilitzin la informació alliberada com a font.

Una administració que faci polítiques públiques. Finalment, transitant els camins abans descrits estarem, implícitament, traslladant-nos d'una administració específicament orientada a la gestió de serveis a una altra més centrada en el disseny i la implementació de polítiques públiques. L’administració pública no és com una empresa que presta determinats serveis, és una institució política que opera per defensar i promoure valors com els de la cohesió social, la sostenibilitat o la justícia. Proposem, en definitiva, superar la gerencialització de l'administració i apostar per una administració política i no tecnocràtica.