4.2. Ètica i transparència

4.2. Ètica i transparència

Reivindiquem l’ètica i proclamem l’ètica en la nostra pràctica política. L’exigència ètica és una crit indignat que està present a la nostra societat des de fa anys. Males pràctiques en la política institucional, el món empresarial o en les entitats financeres ho expliquen. Comportaments corruptes des de les institucions; dinàmiques especulatives vinculades a la bombolla immobiliària; polítiques que han estat agressions als sectors de la nostra societat més afectats per la crisi; aprovació de lleis contra els drets socials i laborals, pràctiques empresarials d’explotació que tracten els i les treballadores sense la dignitat que mereixen; entitats financeres comercialitzant productes que han fet perdre els estalvis a desenes de milers de persones, moltes d’elles gent gran, i han protagonitzar una veritable estafa immobiliària que ha provocat centenars de milers de desnonaments emparats per unes lleis que són un autèntic frau social.

Cal lluitar contra la corrupció i cal combatre la cultura de la seducció dels diners i del poder, cert, però amb això no n’hi ha prou. La corrupció és sistèmica i sistematitzada, necessita fomentar la despolitització de la ciutadania i la indiferència social, així com la promiscuïtat entre el poder polític, judicial i econòmic; poders que reprodueixen els seus privilegis i que aconsegueixen quedar impunes. La corrupció també és una veritable indústria. Frau fiscal, elusió fiscal, multinacionals amb milers de filials a paradisos fiscals, portes giratòries amb sous astronòmics, rescat de les autopistes, línies de l’AVE, el Castor... Els interessos d’una elit extractiva tenen conseqüències gravíssimes envers l’economia i manlleven recursos públics a les butxaques privades mentre es posa en perill les pensions i es retalla el pressupost públic. Acabar amb la corrupció és una qüestió d’emergència social i de salut pública.

L’ètica pot semblar una demanada abstracta, poc concreta, feta per quedar bé. Però parlar d’ètica és, essencialment, parlar del que considerem necessari, bo i just per a la immensa majoria de la societat. L’ètica és proposta i debat, és deliberació i decisió en societats plurals com la nostra; per això configura, de bon inici, la nostra proposta política.

Laïcitat dels poders públics. Apostem per un estat laic, no confessional, que garanteixi la igualtat de tracte amb totes les religions i que no en potenciï ni en subvencioni cap. Entenem que la laïcitat és la garantia d'un poder públic al servei de tota la ciutadania i d'un ordenament jurídic que garanteixi els drets fonamentals i comuns de totes les persones, permetent totes les opcions personals que no siguin contràries a aquests drets.

Una ètica democràtica. Reivindiquem l’ètica que posa l’interès comú per sobre del guany a qualsevol preu i que ignora els efectes socials, ambientals i humans. Una ètica vinculada a l’arrel de concepte de democràcia, el “demos” (poble) i “cràcia” (poder). La democràcia al nostre país és dèbil amb greus dèficits i deficiències. Fem una crida a recuperar la política perquè el que està en qüestió és la confrontació entre política i mercat, entre democràcia i elit econòmica. Necessitem més política, i no menys, però una política diferent, entesa com el poder de la gent. Per això, proclamem que la nostra principal arma és la democràcia, com una eina revolucionària enfront de les elits que s’han apropiat de la sobirania. L’aposta per una democràcia real és una finalitat en sí mateixa, una democràcia plena i no abstracta implica més participació decisòria de la ciutadania i la coresponsabilitat en tots els assumptes de la comunitat. Comporta retornar a la paraula democràcia tot el seu valor transformador i emancipador.

Una societat ètica. La democràcia i el debat ètic han de regular totes les institucions socials i comunitàries i s’han de convertir en fonaments de la vida en comunitat. Per això, cal incorporar els debats ètics a les polítiques públiques en tots els àmbits (contractacions, energia, drets dels animals, sanitat...). Defensem una ètica democràtica, pràctica i quotidiana, un element essencial i constant en les nostres vides, un eix vertebrador de la nostra societat. Cal crear democràcia econòmica. La democràcia ha d’arribar a les empreses i als nostres llocs de treball. Els mercats han d’estar sotmesos a la democràcia i no a l’inrevés.

Una democràcia transparent. Volem obrir les portes de bat a bat, que les parets siguin de vidre per tal que tothom, amb màxim control i garanties, sàpiga com es prenen les decisions i què es fa amb el diner públic.

Una política neta. Cal separar diners i política. S’ha d’obrir una nova etapa de compromís ètic. Volem una política neta, responsable i exemplar: que reti comptes, que incorpori la revocació, la limitació de mandats, de sous, les agendes públiques, el registre de grups d’interès, etc. D’altra banda, cal visualitzar, protegir i estimular les bones pràctiques que ja existeixen en moltes administracions i que sovint queden enfosquides per les actuacions irregulars o il·lícites d'altres agents públics i privats.

Dret a la informació. Una societat democràtica ha de garantir drets que assegurin la subsistència i permetin disposar de la llibertat per participar i decidir i alhora crear poder per controlar el(s) poder(s). En societats àmplies, plurals i complexes, la informació és bàsica per poder fer viure la democràcia. Sense debat informat i argumentat no hi ha ètica ni democràcia. En aquest sentit, les noves tecnologies han de jugar un paper molt rellevant, si bé cal evitar la fractura digital. D’altra banda, però, sense un comportament ètic de tothom relacionat amb la comunicació deixem de disposar de l’aliment saludable per a una societat que vol ser democràtica.

Mitjans de comunicació. Perquè el dret a la informació esdevingui un dret ciutadà cal garantir que totes les persones tenen accés a una informació plural i de qualitat. Avui, el dret a la informació està greument amenaçat. Els grans grups financers i industrials han estès el seu domini sobre els grans mitjans privats de comunicació i han fet de la informació una mercaderia més, sotmesa a les regles del mercat. Paral·lelament, l’administració pública ha retallat als mitjans de comunicació públics els recursos necessaris per exercir la funció de servei a la societat i els ha convertit en corretges de transmisió dels grans partits tradicionals. La conseqüència de tot plegat és l’exclusió dels circuits informatius de la majoria de persones, la unilateralitat de les informacions, la marginació de les veus crítiques amb el poder i la uniformització i l’empobriment culturals.

Defensem la independència dels mitjans de comunicació respecte els poders polítics i econòmics i per això apostem per la desgovernamentalització dels mitjans públics. Volem, d’altra banda, uns mitjans lliures d’estereotips i lliures d’anuncis i continguts que promoguin la sexualització i mercantilització de la dona. El periodisme té el deure d’oferir a la societat informació veraç i de rellevància pública. Cal, al mateix temps, que el col·lectiu dels i les periodistes tinguin garantits els seus drets laborals, ja que només així podran exercir plenament la seva funció social amb independència i esperit crític. Per últim, creiem que cal reduir les ajudes als mitjans de comunicació privats i fomentar el tercer sector de la comunicació. Els mitjans socials i comunitaris sense ànim de lucre tenen una funció insubstituïble a l’hora de garantir la diversitat cultural, la reflexió crítica i la lliure expressió de moviments, entitats i associacions de la societat civil.