No hi ha dubte dels beneficis que la democràcia ha aportat a la nostra societat. Tanmateix, vivim en una democràcia liberal representativa en què els mecanismes de deliberació, participació i democràcia directa són escassos. A més, l’organització de la participació política continua orientada a privilegiar la cultura patriarcal i continua impedint la plena incorporació de les dones.

Considerem, doncs, que aquest model de democràcia és insuficient i té importants mancances. Entre d’altres, és un model que ha permès que els interessos de la banca s’hagin sobreposat a l’interès general de la ciutadania; fet que demostra que la gent comuna no és la protagonista de la política sinó que, al final, són determinades elits polítiques, econòmiques i financeres les que s’acaben beneficiant del sistema.

Al mateix temps, però, els darrers anys també hi ha hagut mobilitzacions massives en què la ciutadania hem recuperat l’interès per la política i hem reclamat amb força més i millor democràcia i més sobirania. A més, en un context en què les capacitats de les institucions públiques per resoldre els problemes de la gent s’han vist minvades, hem viscut una gran explosió d’experiències d’autogestió i d’innovació social a través de les quals la ciutadania ens hem autoorganitzat per fer front a unes problemàtiques socials creixents. Allà on no arribaven les institucions públiques la ciutadania hi hem donat resposta. En aquest sentit, històricament l’activisme feminista ha mostrat formes d’acció comunitària que posen el seu focus d’atenció en la vida humana, la cura de les persones i la seva sobirania: els bancs del temps, els bancs d’aliments, les xarxes de suport mutu o l’aprovisionament i elaboració de productes de primera necessitat, entre altres.

Democràcia és decidir, en condicions d’igualtat i entre totes les persones membres de la comunitat, les qüestions que ens afecten. Radicalitzar la democràcia, doncs, vol dir aprofundir i generalitzar els principis democràtics en el conjunt de la societat. Vol dir, per tant, avançar en inclusivitat: que no hi hagi exclusions, ni discriminacions que deixin fora de la presa de decisions a persones i col·lectius afectats. Vol dir avançar en igualtat: que tothom disposi dels mateixos recursos a l’hora de decidir, per assegurar la llibertat de criteri; reduint les situacions de desequilibri en formació, informació, temps i altres recursos. Vol dir també avançar en els nivells de decisió: que no hi hagi àmbits exclosos i que la decisió democràtica abasti des del nivell local fins al nivell europeu i supraestatal. I, per últim, vol dir avançar en els àmbits de decisió: que la capacitat d’intervenir s’estengui a totes les qüestions que afecten la vida col·lectiva.

Una democràcia plena. Apostem per aprofundir i millorar la democràcia en tots els seus aspectes, començant per millorar les institucions representatives i els mecanismes d’elecció dels nostres representants, que han de continuar jugant un paper fonamental en el nou model de país que volem construir. Al mateix temps, però, apostem per convertir la democràcia en un eix vertebrador de tota la nostra societat, fent que la democràcia no formi part només de les institucions públiques sinó també del conjunt d’espais socials i comunitaris, l’economia, l’empresa o les famílies. I finalment, per tenir una democràcia realment plena cal desenvolupar nous canals, noves pràctiques i nous instruments de deliberació, participació i decisió directa.

Un democràcia més participativa. No volem unes eleccions cada quatre anys, volem democràcia cada dia. Volem que la ciutadania participem en la presa de les decisions i que intervinguem de forma efectiva en l’elaboració de les polítiques públiques. Per això cal que les institucions públiques es dotin de noves eines de participació ciutadana i les utilitzin de forma molt més generalitzada a l’hora de dissenyar i implementar les seves polítiques. Proposem que a l’hora d’obrir mecanismes participatius s’apliqui el principi de subsidiarietat, és a dir, que la ciutadania participi, debati i acordi al nivell més proper possible de l’origen de cada problemàtica.

Democràcia directa i iniciativa ciutadana. La ciutadania hem de poder proposar i decidir de forma directa sobre aquelles qüestions rellevants que ens afecten o que són d’interès general. Per això calen nous instruments de democràcia directa i avançar cap a un model de democràcia en què es normalitzi l’ús de mecanismes com els referèndums o les iniciatives legislatives populars.

Els referèndums són la màxima expressió de la sobirania popular i, per tant, han de ser vinculants. Cal poder sotmetre a referèndum, entre d’altres, lleis i normes i la seva modificació o revocació; així com la revocació de càrrecs. Les iniciatives ciutadanes que compleixin els requisits hauran de ser obligatòriament tramitades i, en tot cas, si no són acceptades podran derivar en un referèndum. La democràcia directa que proposem ha de ser tant presencial com digital i sempre ha de combinar el vot amb la deliberació.

Coproducció de polítiques públiques. Apostem per la coproducció de polítiques públiques, entesa com la resolució col·laborativa de problemes col·lectius mitjançant mecanismes a través dels quals la ciutadania produïm els nostres propis béns i serveis, ja sigui amb o sense la implicació del sector públic. En els processos de coproducció la ciutadania prenem un rol de centralitat i ens impliquem activament tant en el disseny dels serveis o béns coproduïts (diagnòstic, decisió, planificació) com en la implementació i avaluació. Aquesta col·laboració entre diferents actors i ciutadania, de naturalesa comunitària, no només té per objectiu assolir uns resultats efectius (la resolució de problemes col·lectius o la satisfacció de necessitats socials) sinó que també persegueix crear una sèrie de pràctiques i valors socials de caràcter relacional, com la confiança, la tolerància, l’empatia, la creativitat o l’amabilitat.

Sense equitat no hi ha democràcia. No podem obviar que bona part de les nostres conciutadanes pateixen violències i desigualtats estructurals que limiten els seus drets polítics. Així, no limitem el concepte de democràcia als vessants formals; al contrari, l’entenem com a una eina transversal que interpel·la especialment les condicions materials de les persones, lligant així la lluita per una democràcia millor amb la lluita per la justícia social. La radicalitat democràtica, doncs, exigeix atenció particular a les polítiques socioeconòmiques que fan avançar en equitat social i de gènere. Sense drets socials efectius no hi ha capacitat d’exercir lliurement i en igualtat els drets de participació política. Al mateix temps, calen polítiques de foment i facilitació de la participació adreçades a tots aquells col·lectius que troben dificultats a l’hora de participar políticament.

Feminització de la política. Els rols i valors tradicionalment atribuïts a les dones per legitimar discriminacions i exclusions són universals i pertanyen, per tant, a totes les persones. Com que aquests rols i valors han estat vetats en l’esfera política, ara s’han de visibilitzar i enfortir. Feminitzar la política vol dir incorporar més dones a la política i fer-la més feminista. Aspirem a una representació paritària, que reflecteixi la composició real de la societat. Cal garantir el dret de les dones a representar i ser representades, així com a integrar la diversitat de col·lectius que formen la nostra societat. L’actual representació de la democràcia patriarcal privilegia l’home blanc, heterosexual i amb cos i funcionalitat normativa com a model prevalent. És des d’aquest model androcèntric des d’on s’han instituït els drets i impulsat les polítiques. Cal incorporar la perspectiva de gènere per a la construcció real i efectiva dels drets de ciutadania. Les dones som més de la meitat de la població i cal que la participació política estigui garantida. L’acció positiva, la paritat o les quotes no són pas una solució, però són necessàries quan les premisses i les bases són desiguals, tal com succeeix en el model polític actual.

Despatriacalització de la política. La despatriarcalització vol dir anar un pas més enllà. Significa transformar els espais polítics amb la presència de dones i totes les persones que han estat excloses. Però, sobretot, significa portar a l’agenda política temes essencials per a la vida de les persones, desvaloritzats fins ara, i regirar les estructures des d’on es duu a terme la política. Despatriarcalitzar és subratllar el feminisme en continguts i processos, removent desigualtats, garantint l’accés als mecanismes de poder i valorant totes les veus i les aportacions.

Democràcia interna i codi ètic. La millora i actualització de la nostra democràcia no pot fer-se sense plantejar alhora una revolució democràtica també en les formes de funcionament de l’espai polític que volem construir. La radicalitat democràtica ha de començar pel nostre espai, que ha d’allunyar-se de les dinàmiques que han dut a la crisi de legitimitat dels partits polítics. Cal democratitzar també en clau interna i vetllar fermament per una organització participativa i igualitària, que no empari en el seu si cap de les conductes que condemnem enèrgicament a l'enfora, i que esdevingui exemplar en els valors que volem disseminar arreu. Apostem per un nou subjecte polític participatiu en què l’horitzontalitat, el feminisme, la descentralització, la transparència i l’ètica personal i col·lectiva siguin els pilars que anticipin la societat que volem construir.

El nou espai polític que estem construint ha de ser un espai de deliberació participativa, necessàriament transparent, que combini formes de representació amb formes de democràcia directa en la presa de decisions, confecció de candidatures i elecció de càrrecs, per tal de construir les propostes polítiques des de baix. Proposem un espai de participació política que intenti construir propostes polítiques des del consens deliberat, més que no pas del càlcul de majories i minories, cosa que implica mecanismes de decisió que tinguin informació i debat previ per anar construint aquests consensos o majories qualificades. La nostra forma de fer política ha de ser radicalment ètica, amb limitacions de mandats i de sous, amb renúncia als privilegis polítics i a les servituds amb la banca. Ha de ser diversa, donant espai a diferents identitats que es puguin posar d’acord en objectius comuns. Ha de ser municipalista, respectant i valorant l’autonomia local i les formes d’organització en xarxa. I, sobretot, ha de ser feminista, vetllant per establir dinàmiques que facilitin la participació de les dones i de la seva agenda.