L'alimentació, l’energia i l’aigua són drets, són necessitats bàsiques que condicionen la salut humana i la nostra qualitat de vida; a la vegada que representen una connexió directa amb l'entorn en el qual vivim i del qual depenem.

L’agricultura es el principal sector productor d’aliments i el principal sector en la gestió del nostre territori. De la pagesia en depèn la nostra alimentació, la nostra salut i el nostre paisatge. A Catalunya les polítiques agràries s’han basat històricament en la promoció d’un model agroalimentari industrial, un model caracteritzat per l’ús intensiu de productes fitosanitàris i que promou l’augment de la productivitat i la competitivitat com a millor opció per defensar el sector productiu local de les amenaces d’una producció globalitzada i d’una cadena alimentària controlada per la gran distribució. L’expansió de l’agricultura industrial ha estat basada en l’extensió dels monoconreus, l’augment de la mida de les finques, l’aposta per les produccions més valorades als mercats i la construcció d’infraestructures. Les xifres econòmiques avalen aquesta estratègia, però no així la resta d’indicadors que vinculen l’agricultura industrialitzada amb impactes socials i ambientals negatius: pèrdua de coneixements tradicionals, substitució del tradicional mosaic paisatgístic per immenses extensions de monocultius, desintegració de les xarxes locals de distribució d’aliments, contaminació d’aqüífers, degradació de la fertilitat dels sòls, consum desaforat d’aigua, problemes de salut per l’ús d’agroquímics i fertilitzants que s’incorporen a la xarxa d’abastiment d’aigua, o la ingent acumulació de purins i altres subproductes tòxics de la ramaderia intensiva, que sovint no compleix amb la legislació vigent.

Els darrers anys a Catalunya s’ha reduït de manera molt important l’ús de fitosanitaris i fertilitzants i s’ha tendit cap a una agricultura més sostenible. Existeixen mostres de canvi de la situació amb l’aplicació de la normativa vigent, el maneig integrat de plagues, l’aprofitament dels fems de la ramaderia intensiva i la racionalització de l’ús dels adobs. La producció ecològica a Catalunya és reduïda en superfície però no s’ha de desmerèixer i hem de treballar per aconseguir més producció sostenible, amb un suport decidit que ha de comptar amb l’impuls de programes d'I+D al servei de la pagesia que ens permetin parlar de competitivitat i productivitat sense pors ni complexos.

Tanmateix, la situació de l’agricultura i la ramaderia és crítica des de fa anys i les perspectives no són gens tranquil·litzadores. La població activa agrària suposa menys del 2% de la població activa i la manca de relleu generacional es manifesta en un preocupant envelliment de la pagesia catalana. Es tracta d’un sector molt especialitzat però molt poc diversificat. La nostra dependència de la ramaderia i alguns cultius específics és molt alta. Tenim una ramaderia que depèn del comerç internacional de cultius com la soja, que tenen unes repercussions ambientals i socials molt greus als països on es produeixen. L’impacte sever que té l’agricultura i la ramaderia industrial sobre el canvi climàtic també és un altre element significatiu que qüestiona tot el model.

En l’àmbit de l’energia, d’altra banda, Catalunya té una gran dependència dels combustibles fòssils i de l'energia nuclear. El petroli, un recurs que s’està esgotant, és la principal font d’energia primària. Amb l’assoliment del peak oil aquesta dependència del petroli pot provocar un augment exponencial del preu dels carburants, fet que incrementa la situació d’injustícia ambiental pel que fa a la desigualtat en l’accés a l’energia. Per altra banda, més del 50% de l'electricitat consumida a Catalunya és d'origen nuclear, una font energètica que depèn de les importacions d’urani. Renunciar a l’urani i als combustibles fòssils, com nosaltres proposem, serà un pas endavant decisiu cap a la sobirania energètica i un estalvi enorme. La radiació solar, el vent i les altres energies lliures són gratuïtes i no les hem d’importar. Alhora, en la mesura que petroli, gas i urani són motius de tensions i guerres arreu del món, la transició energètica que proposem serà una contribució a la pau mundial.

Capacitat de decisió i participació. Volem poder decidir sobre les polítiques agrícoles, alimentàries, energètiques i d’aigua que afecten  Catalunya. Hem de poder protegir la salut, la producció i el comerç agrícola ecològic interior, amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible, garantir la seguretat alimentària i energètica i contribuir a refredar el planeta. Calen nous canals de participació, deliberació i decisió sobre les estratègies alimentàries i energètiques de Catalunya, que funcionin de forma transparent i democràtica; donant suport a bancs i fires d’intercanvi de llavors, reforçant l’educació per la salut dels aliments en l’àmbit escolar, millorant la formació i assessorament a la pagesia; reforçant el paper de les ADVs (Agrupacions de Defensa Vegetal) i posant en marxa campanyes informatives sobre productes locals agroecològics i formes de produir i consumir energies netes. Volem un país on tota la població tingui garantit l’accés a l’alimentació i a l’energia.

Autosuficiència territorial. Apostem per un model econòmic que incrementi la sobirania alimentaria, energètica i de matèries primeres per reduir els fluxos de llarg recorregut innecessaris i, al mateix temps, reduir l'endeutament extern. Per aconseguir-ho cal incrementar l’autosuficiència territorial en energia i alimentació, orientant l’economia cap a mercats de proximitat i diversificant l’oferta (més policultius, més persones dedicades a la pagesia). Només apostant per cicles de distribució curts aconseguirem reduir el malbaratament energètic i alimentari.

Revitalització agroecològica del món rural. Cal desenvolupar una política agroalimentària vinculada al territori, considerant el sector agrari com a factor estratègic per contrarestar els efectes de la crisi ecològica i alimentària global. Apostem per reconnectar la indivisible relació entre el camp i la ciutat, promocionant l’agricultura periurbana i els parcs agraris, impulsant un model de producció, distribució i consum d'aliments ecològics, estacionals i de proximitat, un comerç just, solidari, integrador i responsable. A més de proveir productes consumibles, la revitalització agroecològica del món rural pot oferir també molts altres serveis ecosistèmics vitals per a tota la societat: reduir la contaminació i pal·liar el canvi climàtic acumulant carboni al sòls i els arbres, millorar la fertilitat natural del sòls, garantir el bon estat ecològic de les masses d’aigua i contribuir a mantenir la biodiversitat del nostre país. Aquest és un model que posa en valor la funció social de la terra, enfortidora del teixit social i econòmic local. Es permet així el reconeixement de la funció social que juga la pagesia, s’afavoreix el retorn al camp i es fa de l’agricultura una activitat viable per al jovent. Per fer possible el retorn del jovent a la pagesia cal sòl per cultivar i per això és totalment imprescindible qualificar el sòl agrícola com a tal, per protegir-lo, i crear un banc públic de terres.

Dret a una alimentació sana i saludable. La gent que vivim a Catalunya hem de poder tenir dret a alimentar-nos de forma sana i saludable. Cal vetllar pel bon desenvolupament d'una producció agrària sostenible, respectuosa amb el medi ambient i amb una qualitat alimentària garantida.

Catalunya lliure de transgènics. A Catalunya s’ha desatès la manifesta voluntat ciutadana de desacord amb l’extensió dels aliments transgènics. Per contra, s’han  protegit els interessos del lobby biotecnològic, posant aquests interessos per sobre de la voluntat de la ciutadania en favor de la seguretat alimentària, el medi i l’agricultura pròpia del país. Volem un país lliure de transgènics. Cal prohibir-ne els cultius de forma immediata, garantir un etiquetatge exhaustiu dels productes que en contenen matèries primeres i destinar recursos a la recerca sobre els seus efectes.

Autosuficiència i democratització del sistema energètic. La sobirania energètica es basa en la no-dependència de fonts energètiques externes i contaminants. L’autosuficiència mitjançant fonts renovables és avui totalment viable a Catalunya, tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista econòmic. Ara bé, de res serveix l’autosuficiència si la ciutadania no tenim capacitat de decisió sobre el model energètic. Per això cal democratitzar el sistema energètic —ara en mans de l'oligopoli elèctric que domina arreu de l'estat la generació, la distribució i la comercialització de l'energia— i posar-lo sota el control de la ciutadania.

Estratègia compartida. El canvi de model energètic que proposem, però, no es pot realitzar de forma aïllada a Catalunya. El sistema energètic català està fortament interrelacionat amb el del conjunt de l'estat i, cada vegada més, amb Europa. Per això cal una estratègia compartida amb tots els sectors que treballen a l'estat i a Europa per impulsar la transició cap a un nou model energètic. En aquest sentit, cal posar sobre la taula de forma urgent la inconveniència de l'ús d'agrocarburants per l'efecte que tenen sobre el preu dels aliments a nivell mundial.

Autosuficiència hídrica. Catalunya ha de ser autosuficient des del punt de vista del subministrament hídric. Ens oposem a qualsevol transvasament, ni entre conques internes ni provinent de conques intercomunitàries o internacionals. Catalunya s’ha d’autoabastir i per això cal desenvolupar una nova cultura de l’aigua basada en la gestió de la demanda.