2.6. Cultura

Vivim en un context on les propostes i les respostes a la crisi i el canvi d’època han menystingut, quan no oblidat, la cultura. Una cultura que ha estat retallada, institucionalitzada, privatitzada i gravada amb un IVA totalment inacceptable. S’ha posat l’accent en el consum i la indústria i s’ha convertit la cultura en una eina de govern i un recurs per mercantilitzar els valors, els sabers, la creativitat i l’educació. S’ha invertit en equipaments però s’ha retallat en recerca, difusió i promoció cultural; creant un model molt poc sostenible. Tot plegat ha portat a la precarització dels treballadors i les treballadores de la cultura i a la desigualtat en l’accés a la mateixa. Cal posar en valor la cultura com un bé comú al servei de la societat i com un element clau per sortir de manera diferent de totes les crisis. La cultura —juntament amb l’educació, la salut i l’acció social­— és una de les polítiques troncals del benestar i la cohesió social. Sense cultura la ciutadania d’un país no pot arribar a ser lliure. Volem una cultura amb memòria, plural i d'accés universal que afavoreixi la creació de xarxes i que teixeixi un ecosistema cultural que vagi més enllà de les grans seus o les grans ciutats i es construeixi des de la proximitat. Sense cultura no podrem construir un país en comú.

Un nou horitzó per a la cultura. La cultura és essencial per construir una ciutadania lliure, emancipada i crítica; que participi de la transformació social, que sigui protagonista aportant creativitat i rebel·lia. Per això cal una política pública dialogant, que aposti amb confiança per la participació, la transparència i la democràcia cultural. Calen polítiques culturals transversals i centrades en la persona i el desenvolupament de les seves capacitats humanes. Defensem les pràctiques culturals que interroguen i transformen, que construeixen identitats des de les memòries i que són expressions plurals i lliures.

Més inversió en cultura. És del tot imprescindible revertir les retallades, establir un IVA reduït per a la cultura i augmentar-ne la inversió. Cal incrementar els recursos públics, entre d’altres, per poder descentralitzar la cultura a partir dels equipaments culturals, recuperant espais i antics equipaments del territori i activar processos que englobin canvis en les dinàmiques, en les metodologies, en les polítiques i en el propi context cultural actual de la cultura del nostre país. Al mateix temps, els mitjans de comunicació públics han de jugar un paper clau com a agents culturals, tant pel que fa a la producció com pel que fa a la distribució cultural.

Cultura per al benestar. La cultura és un pilar del benestar i per això és imprescindible per lluitar contra les velles i les noves formes de pobresa i desigualtat. Tothom té cultura, però l’accés a la cultura a Catalunya no està garantit. Cal democratitzar l’accés a la cultura. A la pobresa i a la desigualtat econòmica i social cal afegir-hi la desigualtat dels sabers, l’analfabetisme tecnològic, de les humanitats i de la ciència; el fet de no posar en valor la diferència i la diversitat cultural. Defensar la cultura és lluitar contra les diferents cares de la pobresa. La inversió en cultura també és, en definitiva, posar la ciutadania en el centre, oposant-se d’aquesta manera a la cultura-marca i la cultura-consum.

Dret a gaudir, accedir i crear cultura. La cultura és un bé social del qual n’han de poder gaudir totes les persones, independentment de l’edat, la situació socioeconòmica, el gènere o sexualitat, l’origen o les capacitats. La cultura és un bé comú que ha d’estar al servei de la gent i no al servei de les empreses o de les institucions culturals. Cal defensar la cultura com a bé comú i garantir-ne la construcció individual i col·lectiva. Cal a més a més afavorir amb recursos la participació, l'exhibició, la producció, la investigació, la difusió i l’educació en cultura i vetllar perquè tots els processos siguin transparents i inclusius, amb una ciutadania activa i protagonista. Els poders públics han d’establir els marcs de concertació i d’impuls pel seu compliment i garantir el dret a la cultura per a tothom. La cultura és l’essència de l’autonomia de les persones.

Cultura popular. Catalunya té un enorme patrimoni en cultura popular, la majoria articulada al voltant d’entitats sense ànim de lucre que, a més del valor de divulgació i conservació del patrimoni cultural, juguen un important paper de vertebració, acollida i integració de persones d’altres cultures als barris i les localitats en les que hi són presents, fent de la festa popular un espai de convivència importantíssim. Cal donar-li la màxima importància en les polítiques culturals i socials del país.

Model de cultura procomú. Per fer efectiu el dret a la cultura cal garantir l’accés i les condicions per produir cultures en el conjunt del territori, fomentant la creativitat, la sociabilitat i la mediació, l’exhibició i la divulgació. Estem sent testimonis d'un canvi de paradigma, del model de cultura propietària a un model de cultura del procomú, relacionat amb les possibilitats de socialització que ofereixen les TIC. La cultura procomú es basa en una lògica de circulació oberta dels béns culturals i és desenvolupada per una ciutadania interconnectada en xarxa.

Dret a un programari i societat lliures per aconseguir una administració oberta. Volem una administració al servei de les persones que utilitzi la tecnologia per afavorir entorns col·laboratius i fomentar la cultura de la participació ciutadana. Una cultura participativa en què la ciutadania  sigui protagonista en la generació i la gestió de la informació i coneixement, en la definició, creació i avaluació de les polítiques de govern i on pugui comprovar que forma part del procés de presa de decisions. Fomentar aquesta cultura participativa significa, en definitiva, fomentar la legitimitat democràtica de l’actuació del govern, fomentar la cultura cooperativa i fomentar la cultura democràtica en la societat.

Dret a la diversitat cultural. Cal que es visualitzi la diversitat cultural als espais públics de difusió de la cultura, com els centres educatius, els museus i els mitjans de comunicació. Per això, i gràcies a això, cal que aquests espais siguin de qualitat. La cultura ha de ser el substrat en la construcció d’un nou model de país sobre la base d’uns valors democràtics. Un país culturalment inclusiu i amb identitats diverses. Volem una cultura que sigui alhora transgressora i inclusiva, en què els nous projectes i relats culturals —individuals i col·lectius— es puguin expressar i realitzar en tot el seu potencial. Volem una cultura en comú i pel comú.

Cultura i joventut. La cultura és una part molt important de les vides dels i les joves i permet el nostre desenvolupament personal. Calen, doncs, iniciatives que ens permetin gaudir de la cultura al mateix nivell que altres generacions (pel que fa a l'accés a cinemes, museus o teatres, entre d'altres), que adaptin espais concrets a les nostres necessitats (biblioteques i altres espais d'estudi) o que impulsin la nostra creativitat com a joves autors i autores en tots els àmbits artístics, des de la música fins a la literatura. Aquests espais de cultura han de buscar sempre la inclusió i la integració de manera bidireccional per tal que les persones joves creïn i participin en la cultura (o les cultures) transformant-la en un espai de trobada de diferents tradicions, ètnies i maneres de relacionar-se amb el món.