2.4. Educació

Aquests últims anys hem viscut amb preocupació les retallades que ha patit l’educació pública, i hem vist com alhora s'incrementava el finançament públic de l’educació privada. No obstant això, l’accés a l’educació, juntament amb la sanitat, és un dels pilars d’una societat democràticament justa. L'educació és un dels béns comuns més preuats. És un element essencial per a l’equitat social i és garantia de tots els altres drets. Una educació universal de qualitat, on l’equitat sigui el seu principal valor, contribueix a igualar les oportunitats de tothom, genera societats desenvolupades, crítiques i democràtiques. Creiem que l’educació, com la sanitat, són drets fonamentals que tota la ciutadania hem de poder gaudir. Serà necessari incrementar de forma molt rellevant la inversió en educació en totes els cicles del sistema i dissenyar un pla transitori per fer créixer i millorar la xarxa de  centres públics i laics. També cal combatre amb tots els mitjans a l’abast la segregació escolar existent, incorporant totes les mesures relatives a l’admissió de l’alumnat a tots els centres educatius així com a les condicions d’escolaritat que permetin avançar cap una escola de tothom i per a tothom. La política educativa ha de ser un reflex del model de societat que volem defensar: educació pública, equitativa, inclusiva, laica, coeducativa, democràtica i crítica. Les polítiques educatives han d’empoderar els centres educatius i facilitar el treball en xarxa entre ells.

El model educatiu que proposem per a Catalunya s’orienta a desenvolupar les capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques, socials, etc.) de tot l'alumnat de forma inclusiva. És un model educatiu que vol garantir que a totes les etapes del sistema educatiu l'alumnat adquireixi els aprenentatges, els coneixements, els sabers i els instruments per continuar aprenent tota la vida. Entenem que l'educació ha de proporcionar les eines per viure plenament en societat de manera participativa, solidària, cooperativa i crítica, des del coneixement de la situació de cadascú en el món i de la història de les generacions anteriors. L'educació, d’altra banda, ha de tenir lloc en un centre educatiu públic i de proximitat durant totes les etapes obligatòries. Un centre que participi del context sociocultural on està ubicat i que s’impliqui en les problemàtiques socials i ambientals; un centre amb capacitat de transformar l'entorn i que, alhora que socialitza, genera elements de canvi.

Educació al llarg de la vida. És necessari promoure l'educació al llarg de la vida, garantint una oferta pública de qualitat i suficient en tots els nivells i etapes educatives, des de l’escola bressol fins a la universitat i la formació postobligatòria. En aquest sentit, és necessari impulsar l’acompanyament en les transicions educatives, especialment en l’última etapa de l’Educació Secundària Obligatòria per reduir l’abandonament escolar. Cal potenciar i prestigiar la formació professional, amb una oferta equilibrada, gratuïta i pròxima al territori, també pel que fa als ensenyaments de règim especial —artístics, musicals i d'idiomes—. Volem assegurar una educació de qualitat per a les persones adultes, i un reconeixement de l'educació en el lleure.

Educació inclusiva. Cal cercar maneres més eficaces per respondre a la diversitat present de l’alumnat, cal fer-ho des de diferents àmbits (sistema educatiu, sanitat, serveis socials, recerca, innovació pedagògica, etc.) i implicant a les famílies. Apostem per un model d’educació inclusiva que ofereixi a tot l’estudiantat —sense distinció pel que fa a la capacitat, l’ètnia o qualsevol altra diferència— l’oportunitat de ser membres de les aules regulars i aprendre dels seus companys i companyes amb reciprocitat. Les condicions personals de diversitat funcional, llengua, orientació sexual, identitat de gènere o classe social no poden ser un obstacle per al procés educatiu. Volem un sistema educatiu que sigui capaç d’adaptar-se a les múltiples especificitats de l’alumnat i que no permeti situacions de discriminació. Un projecte educatiu basat en l'equitat i la igualtat que permeti que cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, que permeti construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte.

Ampliar l’educació en la fase de 0-6 anys. Aquesta etapa de la vida té un gran pes en el desenvolupament psicològic de les persones, és per això que cal destinar-hi tots els recursos possibles. Caldrà garantir la continuïtat i coherència entre els dos cicles de l’etapa i fer que esdevingui també una etapa pública, gratuïta i universal en tota la seva extensió (0-6). L’oferta pública d’educació infantil en el primer cicle 0-3 és especialment rellevant per assegurar que tant pares com mares puguin combinar la dedicació i el contacte amb els infants amb la continuïtat de la seva activitat professional. En paral·lel és indispensable continuar treballant per la conciliació familiar amb l’assoliment d’horaris i permisos familiars més racionals.

Millora de l’ensenyament a primària i secundària. Creiem que cal millorar el model educatiu a la primària i la secundaria. Caldrà revisar el sistema educatiu per posar-lo al nivell dels països que, des d’un punt de vista educatiu, han generat major equitat. Tenim un model amb bons professionals que, per manca de recursos, no pot atendre prou bé la diversitat i exclou del sistema els nens i les nenes que no responen a un estàndard d’un model educatiu obsolet. Aquest model no és coherent amb les necessitats i valors de la societat que volem. Per això cal, entre d’altres, una discriminació positiva a favor dels centres amb més diversitat i majors necessitats.

Accés universal i convivència enriquidora. Volem una xarxa d'escoles públiques i gratuïtes que garanteixi una educació inclusiva, un accés universal i una convivència enriquidora, sense diferències per raons d’origen social, d’ètnia, de religió, de gènere, d'orientació sexual o de necessitats educatives. Una escola amb el català com a llengua vehicular, en el marc d’un model plurilingüe. Una escola amb un mestissatge pluricultural, que garanteixi la cohesió i el creixement personal, social i educatiu i que sigui reflex de la nostra societat multicultural.

Xarxa pública de centres laics de qualitat. El govern de la Generalitat ha establert concerts amb escoles privades a les quals només accedeixen famílies de renda mitjana i alta. Alguns d’aquests concerts són amb centres que separen els nens i les nenes. Cal acabar amb tot això, generant una xarxa pública de centres laics de qualitat, resultat del treball conjunt de pares, mares, educadors i alumnes. Cal eliminar tots els concerts amb centres privats i fer una aposta decidida per l’educació pública. S’ha de començar per l’equiparació de tots els centres finançats amb fons públics i per la supressió dels concerts als centres que segreguin per qualsevol motiu.

Lluita contra la segregació escolar. Aquesta xarxa pública de centres laics i de qualitat ha d’evitar tot tipus de segregació escolar. Volem una distribució de centres escolars arreu del territori que garanteixi l’accés en condicions d’igualtat, independentment del lloc de residència, i que no segregui per motius de gènere, procedència o necessitats educatives.

Model educatiu participatiu. Pares, mares, educadors i educadores i alumnes han de poder participar en la definició del model educatiu. La proposta resultant ha d’esdevenir un deure d’obligat compliment, per sobre dels canvis polítics que puguin esdevenir. Estem parlant de no fer partidisme amb l’educació, sinó d’administrar de forma responsable un sistema educatiu que sigui fruit de la participació de la nostra societat, evitant continus canvis de model com a resultat dels canvis electorals. Entenem que el model educatiu ha de tenir com a base el diàleg pedagògic, fruit de la interacció entre el professorat, l’alumnat i el saber. En tot cas, un model educatiu participatiu haurà de fonamentar-se sobre els principis de coresponsabilitat, cooperació, coordinació i transparència. Així mateix, proposem que les diferents associacions educatives (de pares i mares, d’educadors i educadores, d’alumnes, etc.) treballin per definir el model de centre educatiu que volen per al seu barri, atenent les diferents necessitats i especificitats de cada territori. En aquest sentit, defensem el rol importantíssim dels ajuntaments, per la seva proximitat i el seu coneixement de la realitat de cada territori. Igualment, el sistema educatiu ha de ser capaç de donar veu a l’alumnat i valorar les iniciatives infantils i juvenils.

Formació professional. Cal potenciar la formació professional, superant el menyspreu que s'ha imposat en les darreres dècades sobre aquest tipus d'educació. Apostem per un model de formació professional que, si bé estigui lligat al món laboral, tingui una visió global i no estigui dominat per l'empresa privada. Cal evitar que l'FP Dual acabi transformant aquest tipus de formació en una modalitat controlada pel sector privat, guiant-se per les necessitats a curt termini del mercat i no pas per una estratègia formativa a mitjà i llarg termini. Volem una formació professional gratuïta i de qualitat, amb una oferta suficient de places que cobreixi la demanda, que garanteixi una bona formació, un increment de la qualificació dels llocs de treball i asseguri la remuneració i cotització de les pràctiques i el treball estable per a l'estudiantat.

Educació en el temps lliure. Els infants, les nenes i els nens, les noies i els nois, tothom ha de poder gaudir d'un temps lliure suficient, de qualitat, triat i volgut, disfrutat. Hem de pensar en un temps lliure participatiu, amigable, no consumista, que cuidi els diferents gustos i interessos, que ajudi a descobrir noves aficions i habilitats, on tothom hi tingui cabuda. Hem de propiciar un temps lliure amb nens i nenes d'edats diferents, convivint junts. Un temps lliure on l'autonomia, la col·laboració, la diversitat, la solució de problemes i conflictes o la intervenció activa en els assumptes del grup tinguin importància. El dret a jugar, a fer vida amb els amics i les amigues, a posar en pràctica les inquietuds artístiques, ha de ser per a tothom i se li ha de donar la importància que realment té. Per això reivindiquem espais preparats per a aquest temps lliure, per a l'educació i la convivència en hores no escolars i apostem per garantir el lleure i l’esport des de la vessant pública. L’educació en el lleure ha de ser d’accés universal i garantit, ja que repercuteix directament en la salut, la socialització i, en definitiva, en la inclusió social i la dignitat.

Estudis de música i d’arts. El contacte quotidià amb la música, i sobretot el seu estudi, té múltiples beneficis per al desenvolupament de les persones i de les societats en les quals conviuen. Durant els darrers anys els estudis de música a Catalunya han estat víctimes de les retallades. Des d’aquest espai polític apostem pels estudis de música i arts i perquè l'accés als mateixos es pugui garantir en termes d'equitat per a tothom que hi tingui interès. Tant els estudis de música com els Estudis Superiors Artístics haurien de tenir un tractament similar al que s'hauria de donar als estudis universitaris, eliminant la barrera dels preus que dificulta l'accés als mateixos.

Universitat pública d’accés universal i gratuït. En els darrers anys de crisi econòmica l’Educació superior s’ha convertit en un luxe difícil d’assumir per a les famílies treballadores. La creixent desigualtat social, acompanyada per l’augment del 66% del cost de les taxes universitàries i l’enduriment de les condicions, tant econòmiques com acadèmiques, per accedir a les beques constitueixen les principals barreres per a les classes populars en l’accés a la universitat. La combinació d’aquests factors ha portat a l’expulsió d’estudiants de les aules o a l’obligació de compatibilitzar feina i estudis.

És urgent una disminució progressiva dels preus públics de les matrícules universitàries, juntament amb una política de beques salari que permeti als i les joves amb menys rendes accedir amb igualtat d’oportunitats a la Universitat. Per assegurar la universalitat de la universitat és indispensable també facilitar l’accés de la població a l’espai universitari, enfortint les universitats descentralitzades al territori i becant desplaçaments i allotjaments per a aquelles persones que s’han de traslladar per estudiar. Cal caminar cap a la gratuïtat per contribuir a facilitar l’accés a la universitat a totes les classes socials. La gratuïtat de la universitat, però, ha d’anar acompanyada d’una reforma fiscal en la que els rics paguin els costos de la mateixa a través de la fiscalitat.

Els recursos públics, d’altra banda, no poden continuar anant a subvencionar universitats privades o sense interès general. Igualment, les empreses no poden condicionar els programes acadèmics ni privatitzar espais de les universitats.

Una universitat democràtica i de qualitat. A les universitats s’hi fa docència i s’hi fa recerca. Per fer-ho amb qualitat cal una bona dotació de recursos econòmics i cal que tot el personal universitari tingui unes condicions laborals dignes. Avui, a Catalunya, emprendre una carrera acadèmica o de recerca és sinònim d’entrar en una llarga etapa de precarietat i incertesa. Les condicions de molts col·lectius, com els doctorands, o una part del professorat associat, són especialment preocupants. Cal revertir aquesta situació, cal tornar a invertir de forma decidida en R+D+I i cal utilitzar formes de selecció del personal docent i investigador que permetin desenvolupar carreres docents i/o de recerca de qualitat. Les universitats han de ser autònomes respecte als interessos dels poders polítics i econòmics i han de retre comptes a la societat a través dels procediments legalment establerts. La governança de totes les universitats ha de ser democràtica, participativa, responsable, autocrítica i transparent.

Responsabilitat social de les universitats envers el territori. Les universitats tenen una funció de foment del coneixement i de motor per al desenvolupament social, científic i tecnològic. Volem una universitat que tingui responsabilitat social envers el territori i que realitzi accions que reverteixin a les persones i a la societat que les sustenta. La universitat ha d’esdevenir un actor social i cultural, especialment en aquells indrets on es fa més necessària aquesta funció. Volem universitats en les quals una part important de les recerques estiguin definides amb la finalitat de contribuir a la resolució de problemes socials i que, efectivament, es creïn xarxes mixtes d’investigació universitària i d’agents del territori.

Més recursos per a l’educació pública. El model educatiu que proposem requereix un increment de recursos econòmics. Aquest ha de permetre la reducció de ràtios a les aules, un augment de plantilles amb contractació pública de qualitat i l’eliminació de la precarització laboral en tots els nivells i etapes educatives. Cal superar la inversió en educació actual (2,8% del PIB), per equiparar-la amb la d’altres països europeus (6%) i avançar cap al 7% per assolir la gratuïtat de l'educació al llarg de la vida. Una escola pública de qualitat cal que atengui les necessitats del seu alumnat, tant pel que fa als aspectes de l’educació formal com de la informal. Així, l’esport, les activitats artístiques i musicals i les activitats educatives de lleure han de ser accessibles per a tot l’alumnat que ho desitgi. Cal potenciar el model de plans de barri en què l’escola forma part del barri i el barri de l’escola. L’escola ha de sortir al carrer, l’alumnat aprèn també en colònies i sortides a l’exterior i, per tant, aquestes activitats han de formar part de la gratuïtat de l’escola pública. Cal tornar a invertir per garantir uns equipaments escolars de qualitat, assegurant la connectivitat i l’actualització de les infraestructures telemàtiques. Pel que fa al material escolar, entenem que el llibre de text ha de deixar de ser la font d’informació preponderant. El material ha de ser gratuït, de consulta i compartit a l’escola.

El col·lectiu educador. La professió de mestre mereix ser dignificada i valoritzada. El col·lectiu de mestres i professors i professores ha de gaudir de convenis laborals i retribucions dignes i ha de poder rebre una formació de qualitat. Cal fer un canvi radical en la formació inicial d’aquells estudis que estiguin relacionats amb l’exercici de la docència per tal que els equips de mestres estiguin en situació de donar resposta als grans reptes que l’educació té plantejats actualment. Cal aconseguir un compromís ètic de les i les professionals públics i actualitzar els procediments d’accés i de continuïtat. La formació inicial del professorat és essencial, per tant caldrà crear un bon lligam dels centres formadors amb els centres educatius facilitant el traspàs de coneixement entre ells. El nou professorat hauria de passar per períodes de pràctiques de qualitat i de llarga durada en els centres. La formació continuada del professorat és un altre element clau de les polítiques educatives. Aquesta formació ha d’anar encaminada a la consolidació d’equips cohesionats estables, tot oferint suport i coneixement perquè la pràctica reflexiva afavoreixi la millora continuada i el treball en xarxa amb altres centres.