La idea de la justícia social s’orienta a la creació de les condicions necessàries perquè es desenvolupi una societat realment igualitària en termes econòmics. Per avançar cap a un país socialment just, doncs, calen mesures de reequilibri dels ingressos i de la riquesa, començant per una política de garantia de rendes.

La justícia social, per tant, fa referència a la generació de mecanismes que corregeixin les desigualtats manifestes que hi ha en societats com la nostra. En aquest sentit, la protecció social juga un paper fonamental. Les prestacions d’atur, les prestacions socials, les pensions de jubilació, les pensions per invalidesa o els ajuts al lloguer, entre d’altres, són essencials per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària.

El sistema fiscal, d’altra banda, és una peça clau del model econòmic i social. És bàsic per a una millor redistribució de la riquesa i és garantia de les polítiques socials. Catalunya ha de poder comptar amb els recursos associats a l'augment de les necessitats de despesa per tal de pal·liar els efectes de la crisi, per fer front al necessari canvi del model productiu i per una veritable instauració de l'estat de benestar. Les polítiques d'equitat redistributiva han d’orientar l'actuació de qualsevol país que vulgui lluitar per la igualtat real entre la ciutadania.

Els ingressos tributaris procedeixen en bona mesura de les rendes del treball. La falta de justícia tributària suposa una discriminació dels sectors més humils de la societat, que globalment paguen molts més impostos que els més afavorits, i amenaça la continuïtat de la provisió pública de drets socials i serveis públics.

Reequilibrar els nivells d’ingressos i de riquesa. Apostem per un model social que reequilibri els nivells d’ingressos i de riquesa de la població. La política fiscal és un bon instrument per avançar en aquesta direcció, però creiem que cal anar més enllà. Per això defensem mesures regulatives orientades a garantir una distribució més equitativa dels ingressos i de la riquesa. En aquest sentit, cal una escala salarial justa que redueixi l’actual bretxa salarial entre persones directives i treballadores a les empreses. Cal recuperar la capacitat adquisitiva dels salaris, per reactivar l’economia i garantir el salari indirecte —representat pels drets de ciutadania— i el salari diferit de les pensions. I cal, sobretot, reequilibrar els guanys empresarials; guanys que no han deixat de créixer sobre una retallada salarial sense precedents, traspassant el cost de la crisi a aquells que no n’hem estat els causants.

Garantia de rendes. En plena crisi econòmica, quan les desigualtats han estat més patents i quan més persones han passat a viure per sota el llindar de la pobresa, el govern de la Generalitat va aplicar una retallada a la Renda Mínima d’Inserció, va endurir els requisits d’accés i, per tant, va privar  milers de persones d’uns ingressos mínims per sobreviure. No només per motius conjunturals, sinó per una necessària transició cap a un nou sistema de redistribució de rendes i de lluita contra les desigualtats, es fa necessària una política de garantia de rendes que tingui un clar efecte redistributiu, millori substancialment la situació de les persones més desafavorides, les que es troben en risc de pobresa i exclusió, i garanteixi a totes les persones uns ingressos mínims vitals dignes.

Volem una garantia de rendes que no estigui sotmesa a condicionalitat, que preservi la llibertat d’elecció de la ciutadania i que incideixi en les causes estructurals de les desigualtats. Els principis de la garantia de rendes que proposem són: suficiència (cap llar per sota el llindar de la pobresa), universalitat (cobertura de tota la població en risc de pobresa i exclusió) i prioritat pressupostària per a la població infantil –rendes d’infància- i les persones que pateixen pobresa severa. No hem d’oblidar que la garantia de rendes de les persones adultes té efectes sobre les oportunitats d'accés als serveis per elles mateixes però també per a les persones que en depenen econòmicament. La política de garantia de rendes, d’altra banda, ha d’eliminar la trampa de la pobresa, lluitant contra la pobresa laboral mitjançant fórmules per compatibilitzar les prestacions amb ingressos salarials. En qualsevol cas, la garantia de rendes ha d’anar acompanyada d’un nou model de fiscalitat encaminat a reduir la desigualtat.

La garantia de rendes constitueix un camí cap a un nou model de redistribució de la riquesa.  Apostem per la implantació immediata de la Renda Garantida de Ciutadania, tenint com a horitzó una Renda Bàsica Universal. Partint de les actuals polítiques de prestacions socials assistencials, proposem avançar cap a un model de Renda Garantida de Ciutadania, que garanteixi que cap llar tingui ingressos per sota del llindar de la pobresa, i que elimini la trampa de la pobresa. Tanmateix, creiem que cal arribar, com a objectiu final, a un model de Renda Bàsica Universal, de tal manera que les persones percebin uns ingressos bàsics simplement per la seva condició de ser persona.

Garantia juvenil. Essent un dels col·lectius més afectats per la crisi, els i les joves necessitem una política que ens garanteixi l'emancipació i permeti la redistribució de riquesa i feina entre les diverses generacions. Per això necessitem una garantia juvenil que vagi més enllà de l'àmbit de la inserció laboral. Aquesta iniciativa ha de servir per dotar-nos de llocs de treball no precaris i que compleixin amb les nostres expectatives, a més de garantir-nos un sou digne que permeti la nostra emancipació. La garantia juvenil, a més, té la capacitat d'erigir-se com un dels pilars d'un estat del benestar europeu, ja que és una iniciativa que aborda els problemes de la generació amb més mobilitat de la història a nivell continental i, per tant, podria estendre's a d’altres àmbits que no només beneficiïn la gent jove. D’altra banda s’hauria d’orientar a equilibrar les oportunitats del jovent independentment del seu lloc de residència. El jovent que viu en pobles petits ha de tenir les mateixes oportunitats laborals, acadèmiques, culturals i socials que el que viu a les ciutats.

Inserció laboral voluntària i personalitzada. Defensem la substitució de les polítiques punitives d’activació laboral per mesures d’acompanyament i inserció voluntàries i personalitzades. Cal eliminar els controls humiliants i invasius a les persones sol·licitants i beneficiàries de rendes mínimes.

Pensions dignes per a tothom. Les pensions són imprescindibles per avançar cap a la justícia social, ja que constitueixen un element essencial per a una vida digna i igualitària de la ciutadania en situació de malaltia incapacitant per a la feina, o que ja ha arribat a l’etapa de la jubilació. Totes les persones som o serem pensionistes, de tal manera que en aquesta pota de la protecció social ens hi juguem un terç de la nostra vida. No és cert que no es pugui sostenir un sistema de pensions públiques digne. La despesa actual en pensions se situa 2,5 punts per sota de la mitjana de la UE, mentre que la nostra pressió fiscal està 7 punts per sota. Les subvencions de cotitzacions socials resten milers de milions d'euros d'ingressos a la Seguretat Social i tot això sense comptar el frau fiscal, l'economia submergida i la corrupció.

Defensem un sistema públic i universal de pensions basat en un nou model més just i solidari. Per això cal una nova regulació de pensions que, entre d’altres, derogui les reformes de pensions de PP i PSOE: suprimir els règims especials de cotització, fixar l’edat de jubilació en 65 anys, recuperar l’IPC com a índex d’actualització de l’import de les pensions, mantenir la jubilació avançada (amb revisió de l’edat dels sectors més penosos i contracte relleu) i millorar les pensions no contributives. Cal incrementar les pensions mínimes fins al Salari Mínim Interprofessional, avançant cap a la reducció del principi de contributivitat. Volem un model que suprimeixi els incentius i rebaixes a la cotització empresarial, elimini el tractament favorable als plans privats de pensions, combati l’economia submergida, la precarietat laboral i el frau en la contractació i, finalment, garanteixi un finançament suficient. Aquest finançament s’hauria de basar en un sistema mixt —a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat— on la Seguretat Social pugui rebre part dels seus ingressos del sistema tributari, especialment per finançar i millorar les pensions mínimes i més baixes.

Sistema fiscal participatiu i transparent. La ciutadania hem de poder decidir quin és el model social que desitgem i per al qual destinarem part dels nostres recursos, que s’obtindran en bona mesura a través de la nostra dedicació laboral. El sistema fiscal ha de ser transparent, tant en la forma de recaptar els impostos com en la de gastar-los. De la mateixa manera, etenem que no hi poden haver exempcions fiscals per motius religiosos.

Reforma fiscal equitativa i progressiva. Cal actuar decididament i afrontar una reforma fiscal de caràcter integral, justa i progressiva, per tal que pagui més qui més guanya i qui més té. Defensem, al mateix temps, un model que eviti el dumping fiscal i que, per tant, afavoreixi la coordinació territorial pel que fa a la càrrega fiscal. El model fiscal que proposem ha de millorar la suficiència, ha d’incrementar la redistribució de la riquesa, ha d’evitar desgravacions i exempcions que privilegiïn sense redistribuir i ha de permetre augmentar la despesa social. En aquest sentit, cal avançar en la integració del sistema fiscal amb el de prestacions socials en una mateixa lògica redistributiva i progressiva.

Augment de la fiscalitat del capital i dels béns de luxe improductius. Hi ha una discriminació entre la fiscalitat que suporten les rendes del treball i les de capital. La nostra proposta planteja basar la política fiscal del nostre país en una progressivitat efectiva on aportin proporcionalment més els que més tenen. Per això, és important incrementant la tributació de les rendes de capital; revisar els mínims exempts en l'Impost del Patrimoni i el manteniment de l'Impost de Successions. Així mateix, cal promoure un Impost sobre les transaccions financeres internacionals i gravar els béns de luxe improductius.

Lluita contra el frau fiscal. Cal intensificar la lluita contra el frau fiscal, amb més recursos econòmics, humans i legals, penalitzant-lo amb els serveis professionals de l’administració i amb la coresponsabilitat de la ciutadania. És necessari posar en funcionament acords entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència estatal, coordinant així la lluita contra qui defrauda, i prendre mesures contra els anomenats paradisos fiscals. Així mateix, és important desenvolupar una nova cultura fiscal des de l’educació inicial dels nostres nens i nenes, que parteixi de la necessitat de construir i mantenir un país amb la col·laboració i participació de tothom.

Fiscalitat ecològica. Volem fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes mediambientals. Per això plantegem implantar impostos ambientals que, entre d’altres aspectes, gravin la contaminació atmosfèrica o la producció de residus nuclears. La diversitat de mesures impositives que ofereix la fiscalitat ecològica dóna una oportunitat única per fer front de manera eficaç als reptes ambientals del nostre temps. Al mateix temps, però, els beneficis de la fiscalitat poden anar més enllà de les qüestions estrictament ambientals i jugar un paper social molt rellevant. El sistema fiscal actual es fonamenta en gravar un dret fonamental, el treball, i en canvi no grava suficientment ni el capital ni allò que causa perjudici: la contaminació, l’escassetat de recursos, l’hiperconsumisme o el canvi climàtic. Apostar per la fiscalitat ecològica suposaria també revertir aquesta situació.