2. Un nou model de benestar per una societat justa i igualitària

Una societat justa és aquella que permet i promou el desenvolupament de les persones que la integren sense opressió ni explotació i en condicions d’igualtat i dignitat. No hi ha ni desenvolupament, ni benestar, ni justícia si la societat en què vivim no ens assegura una vida digna. Proposem un model de benestar que garanteixi els drets socials, és a dir, els drets que faciliten a les persones poder construir un projecte de vida amb autonomia i igualtat i que n’asseguren l’accés als béns necessaris per fer-ho possible. Apostem per un model que possibiliti l’oportunitat de desenvolupar experiències vitals satisfactòries, que permeti garantir una subsistència digna, una carrega laboral acceptable i una participació política, cultural i social plena.

Vivim en una societat cada cop més diversa que, al mateix temps, és cada cop més desigual, més precària i més incerta. Les inseguretats s’han multiplicat al ritme de les retallades al sector públic, desposseint de drets socials no només els col·lectius més desafavorits, sinó també la gran majoria de la població (persones pensionistes, assalariades, autònoms, professionals de diferents sectors, etc.). Avancem cap a una estructura demogràfica cada cop més envellida que requereix de noves respostes en l’àmbit de les pensions, les cures o l’habitatge. El risc de pobresa i d’exclusió social s’ha incrementat i afecta especialment als grups socials més vulnerables, com els infants o la població immigrada. La taxa d’atur ha arribat a uns nivells intolerables, especialment en el cas de la població jove. Moltes de les persones ocupades tenim feines temporals amb salaris que no ens permeten arribar a final de mes i ens converteixen en treballadors i treballadores pobres, en particular en el cas de les dones i les persones joves. Les condicions de vida en general i les condicions de treball en particular s’han vist degradades com a conseqüència d’unes reformes legislatives que han beneficiat una minoria privilegiada i han dinamitat els drets socials i laborals de la majoria, uns drets que s’havien assolit fruit d’una llarga lluita social.

L’origen d’aquesta realitat el trobem en l’hegemonia neoliberal instaurada a nivell global durant els darrers 25 anys. Un model que ha esdevingut dominant com a ideologia que defensa la no-intervenció de l’estat en el mercat i que ha promogut la creixent financerització de la vida personal i col·lectiva. Les conseqüències en termes d’inseguretat social, exclusió i desigualtat han estat demolidores. La socialdemocràcia, d’altra banda, ha sucumbit als principis d’aquest model, renunciant a intervenir de forma decidida sobre el mercat i limitant-se, en el millor dels casos, a promoure polítiques redistributives de caràcter defensiu que sovint han caigut en l’assistencialisme.

La redistribució és un mecanisme totalment imprescindible per reduir les desigualtats, però s’ha demostrat del tot insuficient per assolir una societat realment igualitària. De fet, en els darrers anys ha quedat palès que és força il·lusori pensar que el capitalisme pot esdevenir igualitari a través de polítiques orientades a reparar els danys causats pel mercat. Creure que és possible fer compatibles la justícia social i el lliure mercat és avui una fantasia. Entenem, per tant, que el nou model de país s’ha de construir sobre unes bases necessàriament més radicals que la redistribució compensatòria que ha practicat durant aquestes dècades la socialdemocràcia europea.

Volem unes institucions públiques que tinguin una forta capacitat redistributiva i que impulsin polítiques d’equitat a través d’una fiscalitat justa. Però apostem, al mateix temps, per complementar aquesta orientació redistributiva de l’estat amb una agenda de polítiques predistributives que incideixin sobre les causes de les desigualtats i responsabilitzin no només l’estat, sinó també els agents privats (les empreses i les famílies), d’una distribució més igualitària. En un context com l’actual, on la capacitat de despesa pública es veu debilitada, cal apostar més que mai per mesures regulatives que forcin als agents privats a generar condicions d’igualtat.

Posant l’accent en qüestions com la millora de les condicions de vida en àmbits com l’habitatge, l’educació, la salut, o la cultura; generarem una ciutadania més autònoma, més emancipada i menys dependent. Reclamem un nou model de benestar que ens permeti construir una societat millor, recuperant la confiança en el sistema de seguretat col·lectiva. Un nou model fonamentat en unes estructures socials i productives que generin una distribució justa. Per això, cal regular i democratitzar l’economia, promovent formes d’organització productiva alternatives a l’empresa capitalista. Cal, al mateix temps, reequilibrar els nivells d’ingressos i de riquesa de la població i dotar el país d’uns serveis públics universals i de qualitat.

En aquest sentit, entenem que l’educació, la salut, els serveis socials, les pensions, la cultura i l’accés a un habitatge digne són drets fonamentals que han d’estar garantits de forma universal en una societat que pretengui ser justa i socialment cohesionada. Per garantir tots aquests drets cal acabar amb les polítiques de retallades i revertir les privatitzacions en tots els sectors estratègics relacionats amb els drets socials. A Catalunya hi ha prou recursos i riquesa per satisfer els drets socials amb caràcter universal, el que ens manca són unes institucions públiques que vulguin garantir-los. Justament per aquest motiu considerem essencial retornar les institucions a la ciutadania i establir mecanismes de participació i control ciutadà en els serveis públics.