1.4. Aigua

1.4. Aigua

L’aigua és un dels elements essencials del planeta. És l’origen de la vida. És un dret humà fonamental previ al gaudi d’altres drets i la seva gestió i planificació ha de respondre a aquest enfocament. Apostem per l’aigua com un bé comú perquè és la millor garantia de desenvolupament i de justícia social i ecològica, vetllant per l’interès general i no el d’una minoria.

Catalunya és un país amb dues realitats geogràfiques diferenciades pel que fa a la gestió i planificació de l’aigua: d’una banda les conques internes, de les quals actualment la Generalitat té totes les competències i el consum és bàsicament per a ús urbà i industrial (excepte en unes poques àrees determinades com l’Empordà i el Baix Ter); i d’altra banda, les conques afluents de l’Ebre i el Baix Ebre, on les competències de planificació són de l’Estat i qui en dóna les concessions d’aigua és la CHE (Confederación Hidrográfica del Ebro). En aquest cas el consum és sobretot per regar.

A les conques internes els instruments de planificació aprovats no s’han traduït en millores reals dels ecosistemes aquàtics. Tenim reptes molt importants per davant en matèria de cabals ambientals, de contaminació —ja sigui per nitrats dels purins, per potassa o per altres activitats industrials— i en la garantia d’abastament a la Regió Metropolitana de Barcelona, que provoca un crònic transvasament del Ter i alhora alimenta l’aparició de megaprojectes d’infraestructures com el transvasament del Roine o de l’Ebre fins a Barcelona. Pel que fa a la conca de l’Ebre, els cabals necessaris per garantir el bon estat ecològic del riu i del Delta són ben coneguts, però són incompatibles amb el canal Segarra-Garrigues, el canal Xerta-Sènia i amb nous regadius projectats al llarg de la conca. Cal reformular la Confederación Hidrográfica del Ebro perquè sigui realment representativa del territori i incorpori una visió de sostenibilitat en les actuacions.

En matèria de gestió, avui dia a Catalunya  l’aigua no és gestionada com un bé comú sinó com una mercaderia. Els processos de privatització que hem viscut durant les darreres dècades, intensificats en els darrers anys, i la falta de mesures valentes que afrontin els problemes de cabals i contaminació dels nostres rius i llacs evidencien que la política d’aigua que tenim respon a un criteri marcadament econòmic, sovint al servei de grans grups de poder. Tanmateix, cada cop s’aixequen més veus reclamant un enfocament valent en les polítiques d’aigua, respectuós amb les persones i el planeta, fent avançar la capacitat d’actuació del sector públic i democratitzant-ne la gestió.

Bon estat ecològic. Volem una gestió integral de l’aigua que cuidi el territori; que protegeixi les persones que hi viuen i en viuen, al delta de l’Ebre, als aiguamolls de l’Empordà i a totes les conques i racons del país; que impulsi uns rius, llacs i aqüífers en bon estat ecològic, perquè el bon estat de les masses d’aigua genera els millors serveis ambientals, dels quals tothom es beneficia. Que cada conca, sigui més gran o més petita, sigui gestionada i cuidada de forma especial i única com a bé comú que són, tenint en compte la seva població i les seves característiques socioambientals, complint així amb els criteris de la Directiva Marc de l’Aigua.

Gestió pública i democràtica. L’aigua és un bé comú de primera necessitat que requereix ser gestionat a través d’un model de gestió pública i democràtica. Una gestió on tothom tingui assegurada l’aigua, que fomenti uns preus més justos i on tothom tingui dret a participar de les decisions col·lectives, repensant el significat d’allò «públic». Un camí que ja han iniciat centenars de ciutats com París, Berlín o Budapest, i també municipis de Catalunya, que han apostat per la remunicipalització de l’aigua. Amb el marc legal actual és molt fàcil privatitzar i molt difícil fer el camí invers. Calen mecanismes d’impuls i suport a la gestió pública per garantir aquest dret bàsic.

Satisfacció de necessitats. Sota el paraigües de la Directiva Marc de l’Aigua —el compliment de la qual avui encara estem lluny— podem desenvolupar els instruments necessaris per satisfer les necessitats dels diversos usos de l’aigua, siguin industrials, agrícoles, ramaders o urbans. Perquè l'aigua és vida i també motor de l'economia.

Gestió de la demanda. Apostem per una gestió de l’aigua coherent amb el clima mediterrani que tenim a Catalunya i amb els impactes que el canvi climàtic ja està generant, posant en valor els béns naturals i els recursos propis de què disposem, autèntiques fonts de sostenibilitat i benestar. Calen mesures d’eficiència i d’estalvi per aconseguir que la demanda s’ajusti als recursos de què disposa el país, i no a la inversa, impulsant l’ús d’aigües regenerades, pluvials i subterrànies sota criteris de sostenibilitat.

Finançament del cicle de l’aigua. Cal vetllar per tal que els ingressos vinculats amb l’aigua vagin al cicle de l’aigua i no que es destinin a altres usos que res hi tenen a veure; garantint un bon finançament del cicle de l’aigua i barrant el pas a la participació d’actors financers privats especulatius com són els fons de pensió o els fons d’inversió.