1.2. Treball

El treball necessari per a la societat s’organitza a les empreses, però també a les administracions públiques, a les famílies, a les associacions ciutadanes... Des d’aquest nou espai polític lluitem per una dignificació de tot el treball, el productiu i el reproductiu. Això vol dir garantir condicions socials i laborals dignes, però també disputar el monopoli a la inversió amb ànim de lucre de decidir quins treballs mereixen ser reconeguts i retribuïts. Advoquem en aquest sentit per assumir de manera col·lectiva el treball de cura.

La globalització neoliberal ha utilitzat com a eina per obtenir guanys il·limitats la falta de regles de joc al món del treball, i ha destruït gran part de les regulacions laborals anteriorment conquistades. Vivim un procés de precarització del treball assalariat que té el seu origen en la capacitat de les empreses d’actuar globalment, fragmentar les relacions laborals, dificultar la capacitat dels treballadors i treballadores d’actuar i negociar col·lectivament i, alhora, esquivar i condicionar a la baixa els marcs de regulació dels estats.

Les profundes transformacions en el treball i les condicions en què s’exerceix han tingut efectes en la construcció de la identitat de les noves generacions. El procés de desigualtat extrema no és una conseqüència automàtica de les transformacions tecnològiques o econòmiques, sinó de les decisions polítiques que han permès que una minoria privilegiada hagi aprofitat aquests canvis per dinamitar l’acord social de l’estat del benestar. La substitució d’itineraris laborals integrats per una precarietat laboral permanent ha situat una gran part de les treballadores i treballadors d’aquest país en una inseguretat social i vital sense horitzó de canvi. Al mateix temps, hem de ser conscients que l’impacte actual i previst de la tecnologia i la intel·ligència artificial en el treball ens obligarà a repensar els models laborals, fiscals i de seguretat social.

A l’Estat espanyol —un dels principals laboratoris neoliberals dels últims anys— les dues darreres reformes laborals (la del PSOE el 2011 i la del PP el 2012) han estat una màquina de destrucció d’ocupació i han actuat com la major piconadora de drets socials i laborals dels darrers 30 anys. Davant del fracàs d’aquest model basat en la desregulació, la precarietat i els baixos costos laborals; apostem per crear treball digne, estable, segur, de qualitat i amb drets.

Dret al treball. El treball és un dret essencial per garantir que les persones puguin realitzar els seus projectes de vida amb autonomia. Tota activitat humana i tota activitat econòmica  està basada en el treball de les persones i, per tant, cal reconèixer la centralitat del treball en la societat.  En el model capitalista, però, es produeix una apropiació del treball per part del capital. Aquest fet s’ha vist accentuat en l’actual capitalisme financer, on es fa evident que una minoria privilegiada s’està enriquint a costa de la classe treballadora que veu com empitjoren les seves condicions de vida.  És del tot imprescindible replantejar com es distribueix la riquesa i qui aprofita el resultat del treball. Concebre el treball com un dret inalienable és un exigència bàsica d’aquest espai polític, de la qual se’n deriven les nostres reclamacions laborals, socials i democràtiques.

Ocupació de qualitat i lluita contra l’atur. Volem una societat on no hi hagi persones aturades. Calen mesures per lluitar enèrgicament contra l’atur i la precarietat, que afecten significativament les persones joves i que són especialment durs per a les persones majors de 45 anys. En aquest darrer cas, la majoria de les persones aturades esdevenen aturats de llarga durada amb poques perspectives de tornar a tenir una feina digna. Cal crear ocupació de qualitat, que afavoreixi la conciliació personal i faciliti la desmercantilització de la vida i cal que les empreses tornin a valorar l’ocupabilitat de les persones majors de 45 anys. Apostem per la creació de llocs de treball de qualitat en sectors estratègics com l’energia, el medi ambient o l’atenció a les persones, i creiem que cal fer-ho atenent a la igualtat d’oportunitats.

Lluita contra l’atur i la precarietat juvenil. La gent jove necessitem una proposta política forta i real contra l'atur juvenil que no es quedi en mesures de maquillatge com l'actual desenvolupament de la Garantia Juvenil. Així mateix, necessitem mesures per acabar amb les formes de precarietat com les beques de col·laboració o els contractes de pràctiques, i substituir-les per contractes laborals dignes. Cal acabar amb les formacions laborals selectives no remunerades i les pràctiques no remunerades als cicles formatius o als cursos de formació ocupacional, doncs disposen a les empreses de mà d'obra juvenil gratuïta sense les garanties de tenir un lloc de treball.

Sistema públic d'ocupació. Hem de recuperar el caràcter públic dels serveis d’ocupació i garantir la igualtat en l’accés als mateixos; fet que ha esdevingut impossible amb l’autorització de la intermediació de les agències de col·locació privades amb finalitat lucrativa, el paper preponderant de les ETTs, la retallada dels recursos i l'estat de revisió permanent del Servei d'Ocupació de Catalunya. Cal valentia per posar en el seu just lloc el debat sobre el repartiment dels recursos i centrar-se en la qualitat i l'eficàcia del servei a les persones aturades i treballadores. Apostem per acabar amb les ETTs i potenciar els serveis públics d’ocupació com a instrument bàsic de les polítiques actives, dotant-los dels recursos humans, materials i econòmics necessaris per al compliment de les funcions. El sistema públic d’ocupació, d’altra banda, ha de parar especial atenció a les persones joves, que són les principals damnificades per la situació actual.

Repartiment dels treballs. Volem impulsar una societat on repartim el treball i treballem menys; cosa que és imprescindible per absorbir l’atur. El repartiment del treball passa per tenir l’objectiu de reduir la jornada laboral i recuperar les 35 hores setmanals com a valor de referència; i passaria també per prohibir la realització d’hores extres. La reducció de la jornada laboral és una eina bàsica per reduir l’atur. Una reducció sense pèrduda de salari o de drets. És possible fer-ho, per la riquesa acumulada, per les tecnologies disponibles i perquè és bo i just que les persones vulguem disposar de més temps per a la nostra vida personal. La reducció de jornada ha de facilitar la reconciliació de la vida familiar, laboral i política i ha de permetre una major participació de la gent en les associacions, cooperatives i teixit social. Ara bé, per fer-ho cal una societat on hi hagi ocupació a l’abast de tothom.

Automatització de les tasques. Cal tenir en compte que la indústria moderna comporta la inclusió de noves formes de producció avançades que, si bé augmenten la productivitat, eliminen llocs de treball. L’automatització de les tasques, ja siguin industrials o de serveis, amb robots i intel·ligència artificial explotats de forma intensiva, posa en risc la continuïtat de molts llocs de treball. L’automatització combinada amb la globalització impossibilita que les millores en la productivitat es traslladin als sous de manera fàcil i automàtica, o pactada entre empresa i treballadors. Alhora, aquest fenomen situa les classes treballadores en pitjors condicions per poder negociar millores en les condicions laborals. Per fer front a aquesta situació cal que les empreses reverteixin a la societat aquest greuge, destinant via impostos allò que s'estalvien en cotitzacions i salaris.

Conciliació i coresponsabilitat. Cal una regulació de la jornada laboral que ens permeti a tothom tenir una vida social adequada i promogui l’eliminació de les desigualtats de gènere en el treball domèstic i en el mercat laboral. Apostem fermament per una millor conciliació de la vida personal i laboral. En aquest sentit, advoquem per un concepte de la cura i la paternitat que desbordi la feminització estructural que tradicionalment s'ha imposat sobre aquestes àrees. Volem que siguin els dos progenitors els qui es facin càrrec de la cura infantil. Aquest repartiment de la càrrega familiar, que inclou especialment l'àmbit de la cria, però no només, és important a l'hora de trencar els models familiars tradicionals i permetre, així, un desenvolupament personal complet a través de la conciliació dels diversos projectes vital que cadascú ens proposem. Igualment, caldria avançar cap al model d'equiparació -a l'alça- de baixes de maternitat i de paternitat, sense que penalitzi econòmicament les famílies i afavorint així que no hi hagi una font més de discriminació en les possibilitats de trajectòria professional entre homes i dones.

Salari just. Defensem un salari mínim suficient per cobrir necessitats, un salari màxim per reduir les desigualtats i una escala salarial justa que redueixi l’actual bretxa salarial entre persones directives i treballadores a les empreses. La lluita per un salari just significa actuar en l’origen, en la causa, en la prevenció de la desigualtat. De no fer-ho en aquest primer àmbit, després només es pot actuar sobre l’efecte, un cop que ja s’han multiplicat els costos socioeconòmics per a la persona i per a la societat en general. A més, les rendes salarials són la font d’ingressos no financers més importants per al conjunt de les administracions. No hi ha millor garantia de sostenibilitat del sistema, no hi ha millor garantia del desenvolupament econòmic i humà d’un país que assegurar la justícia retributiva en el primer àmbit de repartiment: el lloc de treball.

Justícia de gènere en l’àmbit laboral. Les dones continuem patint l’opressió i les desigualtats en el món del treball. La bretxa salarial entre dones i homes que desenvolupen la mateixa feina i tenen la mateixa categoria és actualment del 23,5%. Cal acabar definitivament amb les prestacions d’atur més baixes, amb les pensions més baixes i amb l’exclusió de la possibilitat de rebre una pensió. En definitiva, cal posar en qüestió el paradigma de la contributivitat que barra l’accés a drets socials bàsics a, entre d’altres col·lectius, les dones. Moltes dones no tenim carreres de cotització, malgrat haver treballat tota la vida en feines invisibilitzades, no remunerades o amb jornades de treball a temps parcial, quan no directament a l’àmbit domèstic o l’economia submergida. Per això, proposem adoptar mesures que facin efectiva la igualtat salarial en matèria de gènere, així com en l’àmbit de la formació i de la promoció professional dins de les empreses, perseguint legalment les empreses que discriminin per raó de gènere.

Treball digne. Volem construir un model amb drets, amb seguretat, amb estabilitat i amb unes condicions de treball adequades —càrrega de treball, jornada laboral, ambient de treball, etc.—. Un model de treball que doni oportunitats a les persones joves per construir projectes de vida i que permeti a les persones grans culminar aquests projectes sense por. Un model, a més, que desenvolupi una adequada política de prevenció de riscos laborals per una ocupació segura.

Nou sistema de contractació. Defensem un nou sistema de contractació laboral que fomenti l’ocupació estable i ofereixi una major garantia de drets. Volem una nova regulació de l’acomiadament, més segura i garantista.

Un model català de relacions sociolaborals. La dignificació del treball passa per crear nous marcs de drets sindicals i d’actuació i negociació col·lectiva de les relacions laborals; així com nous marcs jurídics a escala supranacional, i en primer lloc de la Unió Europea, en els quals inserir un model català de relacions sociolaborals. Donem suport al dret de la classe treballadora a organitzar-se i creiem que cal democratitzar les relacions laborals amb la seva participació. El nou model ha de garantir unes relacions laborals en igualtat i lliures de discriminació. Ha de ser un model que enforteixi l’exercici dels drets a la negociació col·lectiva i del dret de vaga, reconeixent els mateixos drets socials i laborals a tots els treballadors i treballadores que prestin els seus serveis dins d’un mateix procés econòmic.

Democràcia a l’empresa. Volem més democràcia a l’empresa, i una ciutadania més empoderada en els centres de treball. La coresponsabilitat ha de ser la guia de totes les decisions empresarials. Proposem estendre al conjunt del mercat laboral les vies d’organització i representació de les persones treballadores a l’empresa (sindicats, juntes de personal, assemblees de treballadores i treballadors, etc.), normalitzant aquests mecanismes arreu i especialment a les petites i mitjanes empreses. Cal avançar cap a mecanismes de participació dels treballadors i treballadores a l’empresa, incloent la codecisió, la gestió i el control tant de la producció com de les seves condicions de treball. Igualment, caldria posar en marxa un control democràtic extern en el cas d'empreses de serveis bàsics i que afectenun gran nombre d’usuaris i tenen un gran volum econòmic.

Autònoms i treball per compte propi. A Catalunya cal millorar i desplegar un marc normatiu a favor de les condicions de treball dels autònoms i de totes les persones que treballen per compte propi. Aquesta regulació hauria d’incloure millores tributàries, de les cotitzacions a la Seguretat Social i de pensions per jubilació o incapacitat. D’altra banda, cal combatre, fins eradicar, les males pràctiques habituals que abusen dels “falsos autònoms” o autònoms dependents. En aquest sentit, les institucions públiques han de contribuir a generar mecanismes d’organització, representació i defensa de les persones treballadores per compte propi econòmicament dependents d'una empresa, que molts cops queden al marge de les decisions que es donen al si de les mateixes però després en pateixen les conseqüències.