Les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans* o intersexe tenim el repte d’aprofundir en la igualtat de drets real i deixar de ser subjecte de discriminacions que vulneren el nostre dret a viure una vida plena d’acord amb la nostra orientació sexual o identitat de gènere. Catalunya és capdavantera en reconèixer els drets dels col·lectius LGTBI, si bé encara queda un llarg camí per recórrer i és necessari fer-lo extensiu no només aquí, sinó a tot arreu i a totes les etapes del cicle vital.

La igualtat només arribarà el dia que puguem desfer-nos d’unes etiquetes creades per l’heteropatriarcat, que pretenen amotllar-nos a una realitat que és molt diversa i amb múltiples matisos pel que fa a la manera de viure les relacions i la identitat del propi cos, però que no podem defugir mentre no se’ns reconegui com a persones de ple dret. L’assetjament i violència que les persones LGTBI continuem patint a les aules, la discriminació a la feina, a l’espai públic o als espais de socialització de la gent gran, i l’exclusió de serveis públics (especialment sanitaris) són alguns exemples de situacions de desigualtat amb què continuem trobant-nos. És per això que no donem cap pas enrere i seguim en la lluita contra la LGBTIfòbia com a prioritat.

És imprescindible posar en valor totes aquelles persones activistes i entitats vinculades a les lluites socials que, des de fa anys, han sigut les màximes responsables per tal que ara mateix existeixin certs drets reconeguts a les persones LGTBI. És gràcies a aquestes lluites que a Catalunya vam aconseguir la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans* i intersexuals i per eradicar l'homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Ara és urgent el seu desplegament i aplicació efectiva per tal de sancionar totes aquelles actituds discriminatòries i violentes que dia rere dia patim les persones LGBTI al nostre país.

Un nou model social. Aspirem a superar una societat heteronormativa (on només l’heterosexualitat és allò socialment acceptat) patriarcal (on els homes ostenten el poder en tots els seus vessants i tots els espais) i binària (on tot és masculí o femení); una societat que castiga a qui surt d’aquests patrons socialment establerts. Reivindiquem, per contra, que cada persona ha de viure conforme al seu sentir per garantir una societat més igualitària, lliure i inclusiva amb totes les realitats.

Coeducació. Apostem per la coeducació com a eina per difuminar les fronteres entre allò masculí i allò femení. Totes les persones hem de poder ser lliures d’escollir aquells valors i identitats que més s’acomodin a la nostra personalitat, que més feliços ens facin, independentment de la nostra identitat de gènere i independentment del sexe que se’ns va assignar al néixer. Les escoles que segreguen els i les alumnes per sexe no han de poder rebre diners públics.

Despatologització. Lluitem per una despatologitazació del fet trans* com a un trastorn de la identitat de gènere. Encara ara els principals manuals mèdics i psiquiàtrics consideren el fet trans* com una malaltia, fet que xoca de ple contra un dels drets humans bàsics com és el dret a l’autodeterminació i al lliure desenvolupament personal. I això inclou la identitat de gènere. És per això que volem que les persones trans* es desenvolupin lliurement, sigui a l’edat que sigui i en la condició que sigui. Lluitarem per acabar amb la discriminació en l’àmbit legal i especialment en l’àmbit de la salut. Si bé s’han començat a fer petites passes cap a una millora en l’acompanyament i en un tractament no medicalitzat ni patologitzat, els requisits per un tractament acurat a les necessitats de les persones trans* encara disten molt de ser els idonis.

Salut. El sistema públic de salut del país que volem ha de garantir un tracte igualitari, no estigmatitzador i no patologitzador envers les persones LGTBI. Cal una millor formació als i les professionals de la salut per tal de garantir que tothom rebi el millor servei possible i evitar caure en un tracte diferencial. Així mateix, cal desplegar una política efectiva de prevenció de les infeccions de transmissió sexual (ITS) a tot el territori i fomentar les revisions periòdiques, tot garantint un accés per als tractaments del VIH i d'altres ITS com l'hepatitis.

Diversitat de formes familiars. La institució de la família no és patrimoni de ningú. Advoquem pel reconeixement de la diversitat de formes que pot prendre, per la seva visibilització i per la desestigamtització social de la diversitat familiar. Dos pares i dues mares també són família. Les persones que han emprès la paternitat o maternitat en solitari també. Les formes familiars poden ser múltiples i diverses. No podem posar límits al què és una família centrant-nos únicament en una relació afectivo-sexual.

Visibilització. Volem un país lliure i igualitari on dos homes o dues dones que s’agafen de la mà, una persona que no s'identifiqui ni com a dona ni com a home, una persona amb ploma o un home o dona trans* puguin gaudir de l’espai públic sense por. La visibilitat de les persones LGBTI a l’espai públic, als mitjans de comunicació i als espais de poder ha de contribuir a la igualtat real del col·lectiu. Una realitat, la de les persones LGBTI, que cal que també sigui visible arreu del territori del país: també al camp i a pobles petits i mitjans, més enllà de les grans ciutats.