Davant de l’actual crisi de la política cal recuperar la memòria de les conquestes feministes, socials, ecologistas, pacifistes, antifranquistes i de tantes altres lluites per millorar les condicions de vida de la gent.  En un context de plena llibertat democràtica no es poden admetre memòries oficials unívoques o versions del passat que callin, amaguin o contradiguin les evidències històriques. La memòria democràtica, d’altra banda, és un element fonamental per construir el nou país que volem. No es tracta de recordar només els episodis més foscos de la nostra història (com la Guerra Civil o la llarga nit franquista), sinó de reconèixer en les lluites passades (les conquestes republicanes o la Revolució del 36) les possibilitats de canvi en el present. Les conquestes polítiques i socials assolides fins al moment, conquestes en perill per l’ofensiva conservadora desfermada al voltat de la darrera crisi econòmica, són hereves directes de l’experiència republicana, una experiència que va permetre a la meitat de la població convertir-se en ciutadanes de ple dret, i de la lluita democràtica contra la Dictadura franquista, una lluita on el paper de les dones, sovint invisibilitzades, va ser fonamental en les organitzacions col·lectives democràtiques. Igualment, cal posar en valor i incorporar el capital social que suposen les memòries col·lectives de la ciutadania arribada de diversos indrets en diferents moments de la nostra història i que, amb les seves històries i relats ens ajuden a la conformació d’uns valors democràtics comuns que porten a una identitat compartida en favor de la cohesió social. Les administracions públiques cal que tractin les polítiques de memòria amb un enfoc divers, múltiple i no necessàriament circumscrit dins els límits físics d’un territori o paisatge, a través del seu coneixement i reconeixement.

Polítiques públiques de memòria. A Catalunya els poders i les institucions públiques han d’oferir polítiques públiques de memòria democràtica tant en l’àmbit polític com en el social, històric i cultural. Unes polítiques que no només han de servir per conèixer un passat on les institucions col·lectives democràtiques (partits, sindicats, cooperatives, ateneus, etc.) han estat la base sobre la qual s’han conquerit les llibertats polítiques i nacionals, i s’ha millorat el benestar material de la ciutadania d’aquest país; sinó que han de servir de punt de trobada amb les generacions més joves perquè siguin partícips, des de les seves preocupacions i interessos, de la revisió i valoració de les experiències col·lectives passades com la manera més adient de dotar-se d’eines per millorar la seva sort i aprofitar les oportunitats de canvi polític que s’obren en el present. Unes experiències col·lectives que resten magníficament sintetitzades en la màxima de Josep Anselm Clavé: “Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços”.

Valors democràtics. Les polítiques públiques sobre memòria democràtica són més que un exercici de revisió del passat. Són una contribució a la construcció de valors democràtics, una contribució indispensable per a la revolució democràtica que volem posar en marxa. En aquest punt s’ha de fer un reconeixement, com a constructors de democràcia, a les entitats i associacions memorialistes que han lluitat no només pel seu reconeixement institucional, sinó per transmetre valors i experiències de lluita i organització com la millor manera d’afrontar els reptes actuals.