La primera fase de l’actual globalització econòmica —corresponent al període de després de la Segona Guerra Mundial— va ser d'una globalització superficial, en què els estats podien seleccionar quines parts de l'economia protegir i quines obrir al comerç i les finances mundials. Aquests acords van permetre als estats solucionar els problemes de pèrdua de competitivitat devaluant les seves monedes. Els anys d'aquest règim econòmic i polític internacional van ser els més exitosos de la història del capitalisme, ja que van prioritzar la plena ocupació, el benestar social i el desenvolupament productiu propi a través de la combinació de protecció i obertura. Aquest model va quedar enrere amb la globalització neoliberal començada als anys 80. Des de llavors, la política dels estats ha passat a estar subordinada a les sancions i pressions dels interessos corporatius transnacionals, que s'encarreguen de fer que el món sigui un espai econòmic hiperglobalitzat, ple de dependències dels més febles respecte als més poderosos. Aquests interessos, canalitzats a través d’institucions financeres neoliberals, sancionen i modifiquen les lleis estatals per adaptar-les al principi del lliure mercat, encara que això impliqui atemptar contra els interessos de la majoria de la ciutadania o contra el principi democràtic. Un escenari, doncs, en què la ciutadania i els estats han perdut sobirania en benefici dels mercats i les corporacions transnacionals.

Guanyar, recuperar i construir la sobirania econòmica. Creiem que cal guanyar en comú sobirania en l'àmbit de l'economia per tal que les institucions democràtiques puguin fer polítiques que prioritzin la plena ocupació, el benestar social i la reducció de desigualtats. No acceptarem com a fet inexorable del destí l'aprofundiment de la globalització neoliberal; si bé som conscients que vivim en un món interdependent on necessàriament haurem de compartir aspectes de la sobirania econòmica. Ara bé, volem contribuir a la construcció d'un món més democràtic i flexible, reivindicant aquelles eines de política econòmica que la globalització neoliberal ha anul·lat. Guanyar, recuperar i construir sobirania significa, necessàriament, tornar al paradigma de la democràcia, la plena ocupació i la protecció social, i abandonar el paradigma dels mercats i els tractats de lliure comerç. El pilar central sobre el qual construir aquest projecte de sobiranies econòmiques passa per no renunciar mai als compromisos adquirits amb la ciutadania. Al mateix temps, creiem que, amb voluntat política, dins les restriccions del neoliberalisme també hi ha marge per fer millors polítiques: una fiscalitat redistributiva, l’impuls a la economia social i solidària o la integració de la perspectiva de gènere en els pressupostos en serien alguns exemples.

Les persones abans que el pagament del deute. Reivindiquem que caldrà establir, en la Constitució i en els textos legals propis, que la defensa dels drets i el benestar de la gent tenen prioritat per sobre del manteniment del pagament del deute i l'estabilitat financera. També, s’haurà de dotar al poder executiu del marc legal necessari per tal que pugui dur a terme operacions de reducció i/o reestructuració del deute, els seus terminis i els seus interessos. Cal, doncs, un nou contracte social on l’economia no estigui al servei de les corporacions, sinó al servei del bé comú.

Democratització de les finances. Per tal que l’economia estigui al servei del bé comú cal democratitzar les finances. Cal establir un nou estàndard democràtic i legal en relació a les finances. Proposem realitzar una auditoria ciutadana del deute públic, amb l'objectiu de rebutjar el pagament del deute il·legal, il·legítim, odiós i socialment insostenible. També, en el marc d’un procés de reorganització intern del sistema financer, advoquem per fer auditories de les entitats financeres i posar en marxa lleis de reducció del deute de les famílies més endeutades —amb especial èmfasi en el mercat hipotecari— i amb problemes econòmics. De la mateixa manera, considerem imprescindible el retorn de les ajudes rebudes per la banca.

Fiscalitat pròpia i solidària. La sobirania econòmica implica tant capacitar els municipis d’eines i recursos per donar les respostes que la ciutadania necessitem com establir marcs competencials democràtics més grans per poder construir una alternativa a la globalització neoliberal i a la devaluació d’estàndards socials. Catalunya ha de tenir una hisenda que permeti fer front a les necessitats del territori, sense oblidar la naturalesa solidària que ha de permetre compensar desequilibris econòmics interregionals entre els pobles de l’Estat espanyol i d’Europa. Caldrà fer servir aquest marc per posar en marxa polítiques contracícliques d'inversió i despesa que permetin amortir el gran cop de la crisi, i moure'ns en la direcció de la plena ocupació i el desenvolupament econòmic equilibrat, ecològic i inclusiu. Hem d'anar més enllà de les restriccions fiscals establertes als tractats de la UE.

Banca pública. Necessitem una banca pública, sumada a l’existent banca ètica, que garanteixi l’accés dels serveis financers en condicions d’igualtat, sense clàusules abusives. Proposem, doncs, posar en marxa un sistema de banca pública catalana que doni suport als projectes de les famílies catalanes i faci d'impuls al nou de desenvolupament productiu.

Democratitzar i refundar els organismes econòmics multilaterals. Volem contribuir a la democratització dels òrgans multilaterals econòmics supranacionals, ja que actualment són preses dels interessos del neoliberalisme. Cal tornar a establir un consens global basat en òrgans financers monetaris i comercials que responguin a l'interès democràtic. Per això caldrà impugnar fermament els actuals òrgans antidemocràtics com l’OMC, l'FMI, el Banc Mundial o el Banc Central Europeu. Si aquests organismes no canviessin la seva naturalesa, caldria considerar-ne la substitució per noves institucions que servissin a un internacionalisme democràtic.