3.3. Europa i internacionalisme

3.3. Europa i internacionalisme

Arreu del món, la ciutadania s’està rebel·lant contra el segrest de les sobiranies pels mercats globals i per unes institucions transnacionals antidemocràtiques. Ens preocupa que sigui l’extrema dreta qui més s’està aprofitant d’aquesta crisi: confrontar grups humans, tancar fronteres per a les persones i obrir-les per al capital és la base de la desigualtat. Per tant calen, més que mai, espais que defensin totes les sobiranies des d’una perspectiva internacionalista, pacifista, feminista, ecologista i antiracista.

Des d’aquest nou espai polític comú entenem que, en un món enxarxat de múltiples interdependències, les sobiranies mai no són absolutes. Reptes com el canvi climàtic o la financerització de l’economia creuen fronteres. Per això defensem les sobiranies en xarxa a nivell global, és a dir, un món de col·laboració solidària entre iguals. Per aconseguir-ho, cal que els municipis, pobles i la ciutadania organitzada treballin a nivell global per construir alternatives des de baix.

Les relacions de Catalunya amb diverses regions i pobles del món -especialment el Mediterrani, Europa i l’Amèrica Llatina- són una part fonamental d’aquesta tasca. Hi mantenim vincles socials, econòmics i culturals i compartim el fet que els centres de poder econòmic consideren les nostres societats com a perifèriques i fàcilment manipulables. De la mateixa manera, no podem deixar de pensar, treballar i cooperar amb altres regions com l'Àsia o l'Àfrica subsahariana, entre d’altres.

A Europa es fa cada cop més evident per a tothom que no es pot seguir igual i que cal canviar les orientacions político-econòmiques i el funcionament de les institucions. Casos com el de Grècia, on la troica ha imposat austeritat i privatitzacions contra el mandat democràtic, no es poden repetir. No podem permetre que les institucions de la Unió Europea segueixin actuant en favor de les elits econòmiques i financeres, segrestant les sobiranies de la ciutadania. No ens falten motius: l’opacitat en la negociació de tractats com el TTIP o el CETA; el bloqueig per part dels estats membres al fet que la UE aculli les persones refugiades; la militarització de les nostres societats...

Democratitzar Europa. Hi ha un debat a nivell europeu i dins d’aquest nou subjecte polític sobre quines estratègies podrien servir per democratitzar el continent. Totes elles comparteixen una crítica a l’actual Unió Europea, que considerem antidemocràtica, injusta i insolidària. Entenem que la pluralitat de postures ha d’enriquir el debat sobre quina política vers la UE hauríem de tenir des de Catalunya i l’Estat i presentar línies de treball a desenvolupar i valorar conjuntament, perquè finalment sigui la ciutadania qui puguem decidir com ha de ser aquest futur.

Cal donar la batalla per transformar i aprofundir la democràcia a Europa. Cal refundar la UE superant l’intergovernamentalisme insolidari, impulsant-ne la democratització i posant fi a l’austeritat. Així podrem construir una UE vertaderament democràtica i amb més solidaritat política. Però això s’ha de combinar amb la consideració que la UE actualment té un disseny com a projecte deslligat del control democràtic i que, per tant, cal preparar el terreny per anar més enllà dels límits marcats pels tractats i institucions per construir, guanyar i recuperar sobiranies.

Construir per decidir. Davant del segrest de les sobiranies a nivell europeu i global, apostem per construir alternatives des de baix i en xarxa, dins i fora de les institucions. Cal mostrar amb fets que les coses es poden fer d’una altra manera i replicar i escalar models d’èxit arreu del món; només així serà possible superar els sistemes institucionals i econòmics actuals. Els governs municipals i subestatals van per davant dels estats en aquest sentit. En són exemples els milers de municipis i regions que s’han declarat lliures del TTIP; les xarxes de ciutats refugi i els compromisos de governs locals arreu del món amb metes de reducció d’emissions de carboni molt més exigents que les dels estats.

Política exterior europea. Davant els reptes del segle XXI, nosaltres apostem per una política exterior europea que parli amb una sola veu i que sigui autònoma. Ha de ser una política exterior basada en la pau, els drets humans i l’emancipació dels pobles.