Som un país amb una llarga tradició municipalista. Durant dècades, l'administració local ha estat l'encarregada de vetllar pel benestar de les persones, mantenint un contacte directe amb la realitat quotidiana de la ciutadania. A peu de carrer, el municipalisme democràtic i transformador ha fet una feina cabdal tant per millorar les condicions materials de vida de la gent com per al procés de construcció nacional de Catalunya com a un sol poble. Malauradament, aquest espai de proximitat ha estat utilitzat per determinades formacions polítiques per crear xarxes clientelars en favor dels seus propis interessos, d'esquenes a les necessitats de la gent. A més, durant els darrers anys, la fal·lera recentralitzadora, tant a Espanya com a Catalunya, ha anat limitant la capacitat d'autonomia del món local, convertint els ajuntaments en simples gestors de les polítiques del govern central. Aquesta realitat, sumada a l'abocament sistemàtic de responsabilitats per part del govern de la Generalitat, sense dotar dels recursos necessaris, ha convertit l'administració local en l’espai institucional més fràgil.

A això cal sumar-hi la sistemàtica deslleialtat institucional del govern de la Generalitat amb el món local, la manca d’acord al Parlament de Catalunya per fer una llei pròpia d’organització, estructura i finançament dels governs locals, i l’asfixia econòmica i el segrest competencial del govern central, que ha convertit l'administració local en l’espai institucional més dèbil, doncs ha de fer front als problemes urgents i quotidians de la gent sense tenir garantits els recursos necessaris.

D'altra banda, però, amb algunes victòries electorals com les del mes de maig de 2015 a Barcelona i altres ciutats i pobles d’arreu de l’Estat, hem demostrat que els ajuntaments poden tenir un paper fonamental en la lluita per recuperar els drets de les persones. Barcelona i altres ciutats rebels, sense oblidar les contribucions fonamentals del municipalisme transformador des de la recuperació de les llibertats democràtiques, ens demostren que es poden assolir grans avenços des del món local. Tot i les dificultats, tenim clar que és al món local on comença el camí per a l'alliberament de les classes treballadores.

Municipalisme de base ciutadana. Entenem el municipi com l’espai de proximitat on les persones han de poder decidir, en comú, com fer front als seus problemes col·lectius. El municipalisme, per tant, es basa en retornar la sobirania a la ciutadania. Entenem el municipalisme com un instrument de participació, doncs és als municipis on hi pot haver la capacitat de recollir la voluntat de veïns i veïnes per defensar el bé comú i els assumptes de la comunitat i transformar-la en una nova realitat política a partir de mesures concretes. És des d’aquesta perspectiva que apostem pel món local com a espai clau en l'empoderament de les persones, contenint el domini creixent que exerceixen els poders econòmics, sovint a través de la innecessària gestió privada de serveis públics. S'ha de recuperar sobirania per als municipis, en tant que són els espais on millor es pot desenvolupar la democràcia participativa.

Autonomia municipal i govern local. Volem un model de sobirania municipal que doni plena autonomia als ajuntaments per decidir quines polítiques volen desenvolupar. Perquè volem decidir sobre tot allò que afecta les nostres vides, cal recuperar l’autonomia del món local. En aquest sentit, és del tot imprescindible dotar els governs locals dels recursos necessaris per fer efectiva aquesta autonomia, fet que implica canviar l'actual repartiment de poder entre entitats locals, nacionals, estatals i europees per donar més pes als municpis.

Cooperació i coordinació supramunicipal. Al mateix temps, entenem que cal fixar fórmules de cooperació i coordinació entre els municipis i dels municipis amb les altres entitats supramunicipals existents: consells comarcals, mancomunitats, entitats metropolitanes i diputacions provincials (fins que no siguin substituïdes per les vegueries). Igualment, cal avançar en la simplificació dels nivells administratius, evitant duplicitats i malbaratament de recursos públics i garantint l’elecció directa de les i els representants polítics a cadascun dels nivells institucionals. La cooperació i la coordinació són del tot necessàries per facilitar que els municipis puguin resoldre els seus problemes col·lectivament i en xarxa, desenvolupant així respostes més eficients i més eficaces que s’ajustin a les característiques territorials de les problemàtiques que es vulguin abordar en cada cas.

Municipalisme transformador. Creiem en un municipalisme que reivindiqui el món local com espai de canvi social i polític, de resistència i de transformació, i que, per tant, vagi més enllà de la consideració dels ajuntaments com a meres administracions de gestió. Volem una realitat municipal on valors com el feminisme, la solidaritat i la cooperació tinguin un paper protagonista i on es fomentin els espais d’autoorganització de la ciutadania; on les inversions i la gestió pública dels recursos es dirigeixin allà on ho requereixi la voluntat popular, recuperant així el control sobre els usos de l’excedent que les viles i ciutats generen. Un municipalisme que aposti per economies locals justes, amb polítiques de fiscalitat ecològica i progressiva. Un municipalisme compromès amb la defensa del territori i del medi ambient i que garanteixi l'accés als drets bàsics a tot el país, tot tenint en compte totes les realitats territorials: des de les realitats urbanes i metropolitanes fins la dels micropobles, que tenen problemàtiques específiques per la seva dimensió demogràfica (menys de 500 habitants), elevada extensió territorial, o envelliment poblacional, entre d’altres.

Xarxa de municipis rebels. Apostem per un municipalisme obert al món. Cal que els municipis rebels teixeixin una xarxa de col·laboració estreta i de mutu suport que permeti compartir respostes enfront unes problemàtiques que avui són globals, especialment en la dimensió europea, i plantar cara des del món local a les polítiques d’austeritat de la troica.