2.5. Salut i sanitat

2.5. Salut i sanitat

La salut -entesa com una forma de vida autònoma, solidària i joiosa-  és un dret fonamental per a totes les persones. Actualment les polítiques neoliberals estan convertint el dret a la salut i l’assistència sanitària en un negoci orientat cada cop més a beneficiar les grans corporacions sanitàries i la indústria farmacèutica i biotecnològica. Per evitar que la sanitat sigui una mercaderia i aconseguir  que totes les persones visquem la salut com un dret humà universal cal fer els canvis legislatius, culturals i organitzatius necessaris per focalitzar la salut en els determinants socials de la salut (entesos com un conjunt de factors econòmics, socials, ambientals i personals que condicionen la nostra salut)  i reformular els principis del model sanitari actual. Cal assolir  un Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC) realment públic (en la propietat, provisió i gestió tant de serveis com de personal) i amb un servei universal i equitatiu, d’accés garantit, finançat des dels pressupostos i sense repagaments, humà i de qualitat.

Un model centrat en la salut. Creiem que hem de modificar el paradigma actual, basat en el sistema sanitari, i passar a un de nou basat en la salut. La informació i investigació actualment disponibles mostren abastament que la salut individual i col·lectiva depèn sobretot de determinants de tipus social, econòmic, ambiental i laboral, i com aquests condicionen la nostra vida i el nostre futur. La desigualtat és un factor clau en la salut de la població. Per exemple, l'atur i l'increment de les taxes de pobresa actuen, entre d’altres, sobre la salut mental. A més, la contaminació ambiental (l’aire a les ciutats o l’aigua en determinades parts del territori) és un dels determinants clau sobre el qual és urgent actuar des d’una perspectiva de salut ambiental. Només amb intervencions intersectorials sostingudes, equitatives i eficients que posin en pràctica l’enfocament de la salut a totes les polítiques es pot aconseguir una millora substancial de la salut de tothom i la reducció de les desigualtats socials en salut. També és important fomentar l’avaluació de l’impacte en salut de les diferents polítiques del govern.

Garantir els drets de les persones. Defensem un sistema que garanteixi els drets de les persones en matèria de salut. Dret a respectar l’autonomia i la llibertat individual en les decisions sanitàries. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic. Implicació del sistema de salut en la lluita contra la violència masclista. No discriminació per raó de gènere o d’orientació sexual. Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic, a ser tractat de la forma menys agressiva i medicalitzada possible i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. I, per últim, però no per això menys important, dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut.

Sistema sanitari públic universal i equitatiu. El SNSC ha de ser totalment públic, d'accés universal i independent de l’edat, sexe, classe social, orientació sexual i origen ètnic. Ha d´assegurar que en tots els centres del país es doni atenció sanitària a totes les persones que ho necessitin, sigui quina sigui la seva situació administrativa. L’accés a la targeta sanitària ha de ser per tota persona que acrediti la residència a Catalunya, amb independència de l’empadronament i temps de residència. Cal fomentar l’ús adequat dels medicaments (controlant-ne el preu), de les tecnologies i eines terapèutiques. S´han d'augmentar la progressivitat i les exempcions dels repagaments farmacèutics i de prestacions sanitàries, amb la finalitat de poder-los suprimir en el futur, i complir així el compromís de no imposició de noves taxes com l'euro per recepta. Cal incentivar la salut pública, fer de l’atenció primària la porta d’entrada del SNSC i recuperar en el sector públic el control de la salut laboral, creant i reforçant els equips de salut laboral públics existents. Cal ampliar la cartera de serveis en àrees com per exemple l’atenció a la salut bucodental o l’accés a asessorament i/o tractament psicològic als centres d'atenció primària o atenció domiciliària. Igualment, cal  augmentar els recursos assistencials en els territoris amb més necessitats socials

Desmercantilitzar la sanitat. L’anomenada col·laboració público-privada amaga una desviació sistemàtica de recursos públics cap a espirals d'opacitat, amb formules d' enginyeria financera que acabaran portant beneficis lucratius al sector mercantil i empresarial privat. Aquesta mercantilització de la salut és especialment greu i dolorosa a Catalunya, on les formes "mixtes" de consorciació han produït nombrosos i greus casos de corrupció. Cal evitar el transvasament de pacients, serveis i recursos públics a l’àmbit privat; eliminar les externalitzacions i les privatitzacions de serveis sanitaris; evitar els negocis sanitaris privats amb diners públics, i fiscalitzar totes les operacions econòmiques que es desenvolupen amb entitats privades. Cal eliminar l’activitat privada dels centres públics. Cal retornar al sistema públic tots els consorcis públic-privats i d'altres organismes creats per gestionar serveis. És amb la desaparició d'aquestes estructures, creades per avançar cap la privatització del sistema, com aconseguirem guanyar amb transparència i disminució de duplicitats i costos. La sanitat pública ha d’estar protegida a través del blindatge i control de pressupostos i la inversió necessària per portar a terme la reconstrucció del SNSC, malmès per les retallades i la mala gestió.

Millora de la coordinació i gestió dels serveis sanitaris. S’han d’impulsar plans de coordinació entre àmbits assistencials com l’atenció primària, les urgències i l’atenció especialitzada, inclosa la sociosanitària i les atencions i el treball social. La col·laboració i integració de serveis amb base territorial és un principi fonamental del nou model que proposem. La coordinació s’ha de fer amb transparència, amb rendiment de comptes i amb la participació de la ciutadania i de les persones treballadores del sector de la salut. També caldrà que la coordinació entre les diferents administracions sigui real, fent possible que des dels municipis existeixin també vies d'articulació de polítiques d'educació, promoció i prevenció de la salut alhora que els serveis sanitaris tinguin una projecció real en el territori.

Més qualitat i inversió per a tots els àmbits. El finançament de la salut i la sanitat s’han de considerar una inversió més que nos pas una despesa. D’altra banda, cal tenir present que un bon i adequat finançament del sistema públic representa, a més d’ innegables avantatges en salut, també un ajust en les inversions. Cal dotar de prou inversió  perquè es puguin desenvolupar les funcions pròpies de tots els àmbits que composen el sistema de salut, vetllar per la qualitat total del sistema i eliminar les llistes d'espera d’atenció primària i reduir-les en l’especialitzada, així com la garantia de temps màxims de 6 mesos per a determinats procediments fins que s'estableixin nous criteris consensuats.

Potenciar la salut pública i l’atenció primària i comunitària. Entenem la salut pública i l'atenció primària i comunitària com els pilars fonamentals per al desenvolupament d’un sistema sanitari sostenible, enfocat a la promoció i la prevenció i l’atenció integrada, longitudinal i continuada, centrada i propera a les persones. En aquest sentit, és imprescindible que les polítiques públiques de diferents àmbits (treball, medi ambient, cures, etc.) s’orientin de forma coordinada i integral per fer front a les qüestions de salut pública. L’atenció primària ha de ser la porta d’entrada al SNSC de tot el territori català. Els centres d´atenció primària han de tenir un equip integral de professionals vinculats a la salut (metges de família, pediatria, ginecologia, llevadores, odontòlegs, infermeres, auxiliars i administratius, etc.) però també professionals vinculats als serveis socials i la psicologia clínica. Cal que aquests equips treballin coordinadament amb els serveis socials territorials. En aquesta línia, l'atenció primària ha de treballar de forma coordinada amb la salut pública local i la salut laboral. Al mateix temps, és necessari promoure processos de salut comunitària per la prevenció i promoció de la salut, juntament amb els equips de salut pública, els ajuntaments i altres serveis de suport a les necessitats de les persones, d’acord amb el seu cicle vital.

Atenció especialitzada sociosanitària a la salut mental, a les persones amb problemes d’addiccions i atenció sociosanitària.  Cal repensar el model d’atenció a la salut mental i a les conductes addictives i desenvolupar un sistema d’atenció especialitzada per a les persones amb aquestes necessitats. Volem que hi hagi una nova manera d’entendre les necessitats del desenvolupament psicològic i emocional, perquè una societat sana parteix del conjunt de persones sanes. En aquest sentit, és necessari integrar les xarxes proveïdores de serveis, incrementant l’actual oferta de serveis per tal que l’atenció sigui per a tota la població i instaurant un desplegament de serveis de tractament ambulatoris a les addiccions (CAS) i de centres de salut mental (CSMA i CSMIJ). Cal enfortir el vincle amb altres sectors, com el social i l’ocupacional, per enfortir la xarxa de recursos d’integració social i laboral i el foment de l’autonomia de les persones, en l’àmbit municipal i supramunicipal i amb les entitats del tercer sector.

Reestructuració de l’atenció hospitalària. En aquests moments l’atenció hospitalària està atomitzada. Hi ha serveis especialitzats en gairebé tots els grans hospitals i no tots poden comptar amb la tecnologia avançada necessària i en alguns casos estan mal dimensionats quant a nombre de personal. Cal implementar criteris d'eficiència en tots els serveis, donant prioritat a la qualitat i la seguretat assistencial i no per criteris únicament economicistes. L’atenció hospitalària ha d'interaccionar directament amb la resta de nivells oferint el suport necessari a l’atenció primària i a l’atenció especialitzada ambulatòria.

Gènere i salut. No n’hi ha prou amb parlar d'igualtat i presència de les dones en l'àmbit de la salut. Les diferències biològiques, psicològiques, socials i culturals entre homes i dones fan necessari incorporar la perspectiva de gènere, tant en els programes preventius com en els assistencials i de tractament que porten a terme els serveis públics de salut. Aquesta perspectiva s'haurà de tenir en compte també en la recerca i en la docència.

Drets i condicions laborals dignes per al personal sanitari. Defensem la recuperació de tots els drets perduts dels treballadors i treballadores de la salut, que mereixen una remuneració i un desenvolupament professional adequat. Volem un sistema sanitari únic i, en conseqüència, sota un sol conveni laboral. Cal acabar amb la discriminació de persones interines i contractades. El personal sanitari públic, d’altra banda, ha de tenir exclusivitat al sistema públic. Cal desenvolupar, amb la participació del sector, la regulació professional dins del sistema per als rols avançats d'infermeria i la pràctica de prescripció en infermeria.

Participació i transparència. La ciutadania és la titular del SNSC i, per tant, la seva participació ha de ser en categoria de codecisió. La participació i l’empoderament de la ciutadania en les polítiques públiques és un valor de qualitat democràtica. Cal activar un fort lideratge del poder polític per poder vèncer inèrcies i interessos que s’hi oposin. És fonamental que aquest lideratge sigui compartit entre la ciutadania, els professionals i l’administració de salut; i que s’assegurin els mecanismes de participació activa i real per part de la ciutadania. Cal també informar i empoderar la població immigrada sobre els seus drets d’atenció sociosanitària. Cal establir transparència, avaluació i participació de la ciutadania i dels treballadors i les treballadores a tots els nivells del sistema. És imprescindible un veritable replantejament del llenguatge que s’utilitza, que ha de ser entenedor i rigorós però comprensible. Cal reforçar la qualitat i representativitat de la comunitat en els consells de participació existents en tot el territori català i cal desplegar també comissions de salut de centres sanitaris amb la presència de representants de la ciutadania. L’elaboració i implementació de plans de salut local pot ser un instrument de participació fonamental.

Recerca i docència en salut. Volem més inversió en recerca en tots els àmbits de la salut. La recerca i la docència en salut s’han de basar en els determinants socials de la salut i en els problemes de salut i de serveis sanitaris. Els recursos dedicats a aquestes activitats han d'incrementar-se fins a aconseguir els nivells d'altres països del nostre entorn. La seva regulació, d’altra banda, ha de fer-se d'una forma democràtica, amb els objectius definits per la comunitat de l’àmbit de la salut i la comunitat científica, per una banda, i per la societat i els pacients afectats per l’altra. El coneixement sorgit de la recerca feta amb diners públics, d’altra banda, no pot ser privatitzat mitjançant patents privades. El benefici econòmic i empresarial no ha de ser un objectiu de la recerca finançada amb fons públics. La recerca aplicada i docència en salut pública i serveis de salut ha de ser transparent i accessible.